‘Ajudem les dones amb càncer a sentir-se vives’
Manuela Muñoz fa 20 anys que conviu amb la lluita contra el càncer. Quan tenia 33 anys li van fer una mastectomia radical i es va haver de sotmetre a 8 sessions de quimioteràpia i 30 de radioteràpia. Als 37, la malaltia se li va reproduir a l’altre pit, que li van poder salvar, però li han quedat nombroses seqüeles com fibromiàlgia i osteoporosi. Quan ja semblava que ho havia superat, a dues de les seves quatre germanes també li van diagnosticar càncer de mama, un fet que va fer sospitar als metges que la genètica tenia alguna cosa a veure, ja que la seva mare i la seva àvia van morir de la mateixa dolència. Malgrat les dificultats, Manuela no perd mai l’optimisme ni el bon humor i intenta veure sempre la part positiva de la vida. Fa dos anys va crear amb altres dones que havien sofert un càncer de pit l’entitat ‘Sin teta hay paraíso’ amb l’objectiu d’ajudar altres dones que estan passant pel mal tràngol de la malaltia.
Com vas viure la teva lluita contra el càncer de pit?
Fa 20 anys costava molt parlar de la malaltia obertament, tant amb la família com al carrer. Recordo que sobretot em feia por no veure créixer el meu fill, que aleshores tenia 8 anys. No ens adonem del que tenim fins que no ho comencem a perdre. Però vaig decidir que havia de lluitar. Per exemple, no vaig viure la químioteràpia com un fet dolent, sinó tot el contrari, pensava que cada gota de tractament que entrava al meu cos m’estava salvant.
Ara ja estàs bé?
Estic bé, però no m’han donat l’alta perquè sóc portadora de mutacions al gen BRCA 1, el que suposa que tinc un risc elevat de patir un càncer de mama o d’ovari. Som cinc germanes, quatre en som portadores, de les quals tres ja hem desenvolupat la malaltia. Així que ja fa 20 anys que convisc amb això, ja sigui en primera persona o bé a través de les meves germanes. Però no llenço la tovallola.
I com ho fas?
Estic bé perquè em vull trobar bé. Hi ha dies que no em puc moure’m, però estar tot el dia queixant-me no em serveix de res. Haig d’ajudar les meves germanes i les dones que també ho estan passant malament. I m’ho prenc amb bon humor. No em puc permetre el luxe d’estar plorant tot el dia. El temps que tinc ara és per viure’l. El costat bo de la nostra malaltia és que et fa veure el que la resta no pot.
Com va sorgir la iniciativa de crear ‘Sin teta hay paraíso’?
Fa dos anys, unes amigues que també havien passat la malaltia em van trucar i em van proposar tirar endavant una associació que ajudés les dones afectades per càncer de pit. I així ho vam fer. El nostre objectiu és fer costat, explicar la nostra experiència i, sobretot, donar molta informació perquè creiem que no se’ns en dóna prou durant el tractament. Expliquem el que vam sentir quan ens van fer les proves, després de la mastectomia, durant la quimio… Els parlem de com fer front a tot el procés, que preguntin al metge qualsevol dubte i no se’ls acudeixi mirar mai a Internet per buscar informació.
L’entitat va organitzar el 18 d’octubre diversos actes per commemorar el Dia Internacional contra el Càncer de Mama. Esteu satisfetes de la resposta de la gent?
Molt! Feia goig veure la passarel·la sobre el riu Ripoll decorada amb globus de color rosa o la Casa de la Vila i l’església de Reixac il·luminades del mateix color. Moltes persones es van acostar a la carpa que teníem a la Mostra d’Entitats per dir-nos que volien col·laborar amb nosaltres. Estem molt contentes i agraïdes amb el suport de tothom.
Quins reptes té l’entitat?
Volem seguir ajudant les dones a sentir-se vives i transmetre’ls el missatge que se’n poden sortir. Però també els hi diem que el tractament et deixa limitacions i seqüeles, com dolors als ossos o que els braços perden força en ser extirpats els ganglis linfàtics de l’aixella. Vaig trigar tres anys a tornar a aixecar el braç i, és clar, vaig haver de deixar de treballar. Però, per sort, em van donar una pensió per llarga malaltia. Ara, amb la crisi, cada vegada és més difícil que et donin la invalidesa. Volem recollir signatures per promoure una llei que protegeixi les dones afectades de càncer de mama durant i després del tractament.
La seguretat social es fa càrrec de totes les despeses?
De les proves, la quimio i la ràdio, sí. Però, per exemple, per recuperar la mobilitat del braç va molt bé fer rehabilitació amb un fiosioterapeuta i això t’ho has de pagar. O també s’han d’abonar una part dels medicaments i creiem que, per a segons quines rendes, podrien ser gratuïts. En definitiva, volem que l’estat protegeixi les dones malaltes.
Què li diries a les dones que lluiten per superar el càncer?
Que siguin conscients de cada moment present per sentir-se vives i poder seguir endavant amb la lluita contra la malaltia. I, sobretot, és important riure molt per veure la vida amb optimisme.
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades
La pluja respecta la Fira de Sant Jordi, que registra força afluència de públic
Gran paper dels clubs locals al Campionat Comarcal de Gimàstica rítmica
Tretze podis de l’EN Montcada a la quarta jornada del Campionat Comarcal de natació
