‘Al Japó puc viure exclusivament del futbol’
El porter montcadenc Arnau Riera juga des de fa un any i mig en un equip professional a la ciutat de Nara
Fa un any i mig va rebre una oferta per jugar de porter a l’equip de Tercera Divisió de la ciutat japonesa de Nara, famosa perquè els cabirols passegen lliurement pels parcs. Els seus inicis van ser al CD Montcada i al FB Montcada, des d’on va fer el salt a clubs de prestigi, com el CE Sabadell. Ara es recupera d’una intervenció quirúrgica al menisc i confia seguir en el món professional la temporada vinent.
Al Japó, jugo en un equip de Tercera Divisió. Només hi ha un grup per cada categoria i t’enfrontes a equips de tot el país. Això fa créixer el nivell de la competició, que pot equiparar-se al de Primera Divisió.
És la primera vegada que jugo com a professional i, de vegades, se’m fa estrany. Per exemple, no estic acostumat a la repercussió mediàtica ni que et demanin fotos pel carrer, com em passa aquí.
Estic estudiant japonès. Encara tinc un nivell bàsic perquè no és un idioma fàcil, però m’ho vaig prendre com un repte personal i una forma de correspondre a l’amabilitat dels japonesos.
Al principi va ser dur viure sol en un país tan llunyà. I vaig patir una mica d’ansietat. Cada pilota que tocava em semblava com si fos l’última i no entrenava tranquil. El que més em va ajudar va ser parlar amb l’entrenador, que també és català. Ell em va ajudar molt a tranquil·litzar-me i, amb el pas dels dies, vaig recobrar la serenor i la confiança en mi mateix.
Estic estudiant japonès per poder comunicar-me amb l’entorn. Encara tinc un nivell bàsic perquè no és un idioma fàcil, però m’ho vaig prendre com un repte personal i una forma de correspondre a l’amabilitat dels japonesos.
La federació no permet que un equip pugi de categoria si no compleix uns requisits, no val només ser el primer de la classificació. A Nara vam haver de complir un mínim d’assistents als partits com a equip local. En el nostre cas, de 2.000 persones. També s’han d’complir requisits d’estructura de l’estadi, de repercussió… Has de demostrar ser un equip professional abans de jugar a una lliga estatal. És un plantejament molt interessant, però del tot inimaginable a Espanya. Nosaltres anàvem als llocs típics de Nara a promocionar el club, a demanar a la gent que vingués a veure’ns.
Al Japó puc viure exclusivament del futbol i no haig de tenir una altra feina ni pensar en res més. Aquí em proporcionen totes les comoditats que necessito per centrar-me només a entrenar i jugar. I en aquest entorn, el meu rendiment ha millorat. Poden semblar petites coses: la recuperació, el descans, els complements nutricionals… Però després el canvi és molt gran.
Aquí em proporcionen totes les comoditats que necessito per centrar-me només a entrenar i jugar. I en aquest entorn, el meu rendiment ha millorat
Estic connectat amb tot el que passa a Montcada i al món! Segueixo les fites de jugadors montcadencs com Sergio González i Clàudia Pina perquè soc un enamorat de l’esport. També tinc amics en un nivell no professional que juguen a equips com el FS Montcada.
Tot i la distància amb la família i els amics, em sento a gust al Japó. És un país que m’agrada i tinc tot el que desitjava. Si marxo, serà només per millorar.
Acabo contracte aquest any, però tot just s’ha obert el mercat de mitja temporada. Ara mateix només penso a recuperar-me d’una lesió al menisc i tornar a jugar.
