“Amb materials dentals es poden fer joies ben originals”

Joies amb tècniques d’ortodòncia. La montcadenca Sonia Salguero, graduada en pròtesi dental, va aprofitar una aturada laboral en la seva professió, ara fa 5 anys, per estudiar joieria a l’Escola d’Arts del Treball. Tan bon punt va començar els nous estudis es va adonar que hi havia moltes similituds entre ambdues especialitats quant a procediments, materials i eines. Per això, des d’un primer moment va tenir clar que al projecte final del cicle formatiu aplicaria materials dentals i els seus coneixements en aquets àmbit al camp de la joieria. El resultat va ser una original agulla feta amb resina acrílica, bràckets, elàstics i cargols d’expansió -bàsics en ortodòncia- combinada amb metal noble, gemes i tècniques joieres. Mesos després, Sonia va patentar l’aplicació dels cargols d’expansió per adaptar l’amplada dels anells a les necessitats del consumidor, una original idea actualment exposada al Museu de l’Invent de Barcelona.

Sonia Salguero, amb algunes de les seves originals joies
Pilar Abián

Per fer pròtesi i joies està clar que vostè ha de ser una mica manetes.

Sempre m’han agradat els treballs manuals i creatius. De ben petita dibuixava molt bé i m’encantaven els programes de manualitats. També vaig ser autodidacta per aprendre a fer ganxet i punt de creu fins que fa més de 10 anys vaig descobrir la bijuteria i vaig començar a fer les meves pròpies creacions però no amb un objectiu comercial, sinó com a afició.

De fet, a la joieria va arribar com aquell que diu per casualitat.

Doncs sí. Quan vaig acabar els estudis de pròtesi dental, vaig estar treballant en un laboratori i en una clínica dental però al 2007 em vaig quedar sense feina i vaig aprofitar per seguir estudiant. En aquell moment no tenia clar què fer i em vaig matricular en joieria. 

Li agradaven les joies?

No especialment. M’agradava la bijuteria i jo mateixa em dissenyava els meus complements però de joieria no tenia ni idea. A l’Escola d’Arts del Treball vaig aprendre l’ofici de dalt a baix. Allà t’ensenyen totes les tècniques bàsiques per crear una joia, des que la imagines fins que la fas realitat. Has de saber dibuixar, manipular els materials, experimentar amb els colors, fer el motllo, pulir els metalls…   

En quin moment decideix aplicar tècniques dentals a la joieria?

De seguida em vaig adonar que hi havia moltes similituds entre ambdues matèries i vaig decidir dedicar el meu treball d’investigació de graduació a demostrar que el material que s’utilitza en ortodòncia també es pot fer servir en joieria aconseguint una estètica original, nova i actual.

Quina acceptació va tenir la proposta?

Em van posar un excel·lent. Vaig dissenyar una agulla inspirada en la forma que tenen els aparells d’ortodòncia. A l’igual que aquests tenen un cargol d’expansió, el fet d’aplicar el mateix sistema a l’agulla permet que els brillants encastats es puguin canviar i la peça esdevé molt versàtil.

I ha aconseguit que l’agulla tingui una estètica atractiva tot i recordar un aparell d’ortodòncia?

Aquest ha estat el repte més difícil. Hi ha gent que es pensa que faig joies per a dents i d’altres que faig joies amb dents i no és res d’això. L’originalitat de les meves joies rau en l’ús dels materials i en l’aplicació de  les tècniques.

Aquesta originalitat l’ha permés fins i tot patentar l’ús del cargol d’expansió per modificar el diàmetre dels anells.

Així és. Els meus anells porten un cargol que, a l’igual que els aparells d’ortodòncia, permet variar la seva amplada. Hi ha altres mecanismes que ja s’utilitzen en joieria per variar diàmetres, però concretament aquest l’he patentat a nivell mundial.

Com se li va acudir la idea?

Les joies solen tenir un preu elevat i te les has de poder posar sempre que vulguis. En el cas dels anells, això és complicat perquè el diàmetre dels dits pot variar amb els canvis de temperatura o per altres motius físics -embaràs, artritis… El meu invent resol el problema; amb només cinc talles pots cobrir tots els diàmetres. El mateix anell el pots dur en diferents dits o intercanviar-lo amb d’altres persones. També et permet regalar la joia sense por a equivocar-te en la mida, només cal ajustar el cargol.

I l’ha explotada comercialment?

Voldria fer-ho, però necessito temps per poder-m’hi dedicar, que és el que em falta ja que ara treballo de recepcionista en una clínica dental.  Els meus treballs es poden veure a través del facebook, amb el nom d’Orto joyas i, de moment, he aconseguit exposar  la meva idea al Museu de l’Invent de Barcelona.

N’estarà orgullosa.

I tant! No és fàcil aconseguir-ho perquè hi ha molts aspirants a exposar i poc espai disponible. Estic molt agraïda al director del Museu, Pep Torres, pel seu suport i els seus bons consells.

Seccions:

Deixa un comentari