‘Aplico els mateixos valors a la vida personal i empresarial’

Amb 48 anys, Mayte Corbinos està en el millor moment de la seva carrera professional. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses, aquesta montcadenca és cofundadora de l’startup Blue Ocean Nutrition, seleccionada per la Generalitat com la millor companyia biotecnològica de Catalunya el 2021. Els seus productes aprofiten les propietats terapèutiques de l’aigua de mar.

Com va néixer Blue Ocean Nutrition?
En una revisió rutinària al 2015, em van detectar un virus a la sang anomenat Epstein-Barr, que alguns estudis vinculen a malalties com l’esclerosi múltiple. Sorprenentment, jo mai n’he tingut cap símptoma, fet que va estranyar al metge i que va atribuir als efectes de l’aigua de mar que jo prenia habitualment. M’ho havia recomanat una amiga feia anys, però mai hagués pensat que això tindria un efecte tan beneficiós per al meu sistema immunitari.

És en aquest moment quan va veure una oportunitat de negoci.
Sí, la voluntat d’ajudar altres persones i el meu tarannà emprenedor em van impulsar a investigar la manera de crear un producte que contingués els minerals de l’aigua del mar, eliminant l’alta càrrega de sodi. Amb l’ajut del meu sogre, el bioquímic alemany Zoser Salamá, vam descobrir que les aigües tractades a les salines es podien­ convertir en aigua de mar en pols. Així va ser com vam crear els suplements alimenticis Amar81, que s’elaboren en un laboratori de Mataró i es poden trobar a farmàcies de tota Espanya i a la plataforma Amazon.

‘Mai hagués pensat que prendre aigua de mar tindria un efecte tan beneficiós per al meu sistema immunitari’

Per què aquest nom?
‘Amar’ perquè significa estimar i conté la paraula mar i 81 perquè és la quantitat de minerals de la taula periòdica presents a l’aigua del mar. Alguns metges oberts a la medicina integrativa ja estan recomanant aquests productes als seus pacients. Però encara ens queda molta feina a fer. Ara mateix, el meu motor és la corroboració dels metges.

Va néixer i créixer a Montcada, però no s’hi va estar molt de temps.
Vaig tenir una infància feliç. El meu pare era un encarregat d’obres i la meva mare la peixatera del mercat.Vaig estudiar la primària a Les monges i el batxillerat a l’INS Montserrat Miró i vaig ser la primera de la família a anar a la universitat. Primer volia fer medicina, però des de petita havia tingut interès pel món de l’empresa i vaig acabar escollint ADE. També m’atraia el món internacional i la idea de marxar a fora una temporada. De fet, amb només 12 anys, vaig fer un intercanvi a Irlanda i, des de llavors, no he parat de moure’m.

Com van ser els seus inicis en el món empresarial?
En acabar els estudis universitaris, vaig entrar a treballar a l’empresa Hewlet Packard de Sant Cugat en temes de màrqueting, que és el més m’interessava, i el 2000 la companyia em va enviar a Alemanya, on vaig conèixer el meu marit i m’hi vaig estar 4 anys. La malaltia del meu pare em va obligar a tornar a Catalunya fins a la seva mort.

‘Des de sempre em va atraure el món internacional i la idea de marxar fora una temporada’

Però, després, va començar l’aventura americana.
Després de la mort del meu pare, al 2004, vaig marxar als Estats Units a estudiar un màster en una escola de negocis i vaig començar a treballar per a la marca Nike. El 2009, quan estava vivint a Portland, vaig crear una marca per fabricar sangria. El projecte va resultar premiat en un concurs d’inversors d’Oregon, tot i que no va arribar a materialitzar-se. Durant l’aventura americana, va néixer la meva filla Clara.

Quina va ser la següent experiència laboral?
El 2014 vaig marxar a Dubai per motius de feina del meu marit. Però, com que no sé estar-me quieta, vaig treballar com a dissenyadora d’interiors­, aplicant la tècnica del Feng Shui. En aquest nou context, va néixer el meu segon fill, Max.

Van ser 14 anys molt intensos.
Sí, va ser un període d’aprenentatge i creixement, tant a nivell personal com professional. Criar els meus fills sense tenir cap cobertura familiar no va ser fàcil, però afortunadament vaig trobar una altra xarxa de suport, la dels amics, que es van convertir en una altra mena de família. Fer negocis en països tan diferents també t’obliga a fer un esforç per entendre altres cultures i formes de fer.

‘Enfront el model d’executiu agressiu predominant, les dones apostem per l’empatia i el poder de la paraula’

S’ha sentit discriminada en algun moment de la seva carrera per ser dona?
No m’ha passat mai, però sí que notes que has de donar més que els homes per demostrar que vals. En els meus inicis a la Hewlet Packard, recordo que triava roba molt austera i em posava ulleres de pasta negra. Volia donar una imatge de credibilitat i que les persones amb qui em reunia, la majoria homes, em prenguessin seriosament. Era com si volgués ocultar la meva feminitat per por a ser titllada de frívola o dèbil. Amb el pas del temps, això ha canviat. Ara, no tinc cap problema a posar-me una faldilla o un pantaló rosa si em ve de gust, perquè el que importa és el meu discurs i la meva capacitat. Crec que les dones hem fet un salt endavant i ens hem empoderat liderant iniciatives que estan provocant grans avenços en la societat. Enfront el model d’executiu agressiu, les dones apostem per l’empatia i el poder de la paraula.

Està satisfeta de la seva trajectòria?
Estic en un moment professional dolç, que es traduirà en un llegat per a la família. És més gratificant divulgar els beneficis de l’aigua de mar, que dissenyar estratègies de màrqueting per vendre vambes de 130 euros. Intento aplicar els mateixos valors a la vida personal i empresarial i, sobretot, ser conseqüent amb el que dic, faig i penso. Seguint aquesta filosofia, no tinc problemes per dormir a la nit. Saps qui són els meus grans mestres? Els meus fills. D’ells he après que cal deixar fluir la vida i saber adaptar-se a cada situació.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: