‘Apostem per un model de consum més sostenible’
Alfred Pedron és l’impulsor dels dos grups de consum ecològic que hi ha en l’actualitat al municipi: La Pastanaga, a Mas Rampinyo, i el Brot, a Montcada Centre. En el primer, aquest jove de Mas Rampinyo de 27 anys –llicenciat en Ciències Ambientals– era un consumidor més de les hortalisses, verdures i fruites conreades pel col·lectiu Rave Negre, que té les terres a Gallecs. En el segon, l’Alfred va canviar de rol per convertir-se en un pagès que fa créixer els productes de la terra sense afegits químics ni alteracions genètiques. Així va néixer La Verdolaga, el projecte on treballa des de fa un any amb tres objectius: el relleu generacional al camp, la recuperació de varietats antigues catalanes i la preservació del món rural de la nostra comarca. L’Alfred ha decidit optar per un estil de vida alternatiu a la societat capitalista de consum perquè creu que no és necessari tenir tantes coses materials per ser feliç.
Per què has decidit dedicar-te a la pagesia ecològica?
Quan estudiava Ciències Ambientals a Girona, als últims anys de la carrera vaig agafar un hort amb uns companys per experimentar i fer autoconsum. No teníem ni idea, però va ser una experiència molt enriquidora a base de posar en pràctica el que apreníem a l’aula i el que llegíem. Va ser llavors quan vaig veure que m’agradava dedicar-me a l’agricultura ecològica.
I ja vas crear La Verdolaga?
No! Vaig seguir aprenent. No vaig trobar cap hort a Mas Rampinyo per autoconsum i em vaig posar en contacte amb l’Associació per a la Conservació de la Masia Can Piella, al Pla de Reixac, i el col·lectiu del Rave Negre, on vaig continuar formant-me. Després, amb uns veïns del barri, vam decidir muntar el grup de consum. Cada vegada tenia més clar que es podia viure de l’hort.
Per què conrees unes terres a les Franqueses i no a Montcada?
Perquè aquí no vaig trobar-ne cap amb mina d’aigua per poder regar. En un sopar d’un amic que es diu Pep Salsetes, una eminència en la recuperació de llavors antigues, entre llesca de pa i got de vi, vam estar parlant i vam veure que ell tenia terres i jo una idea. Així vam decidir posar en marxa aquest projecte d’agricultura ecològica, conjuntament amb Pere Garriga.
Què és l’agricultura ecològica?
Menjar productes naturals, sense additius i amb llavors que no han estat manipulades genèticament. Però també és una alternativa de consum, la més radical que hi ha, en què la temporalitat i la proximitat són dos eixos fonamentals.
Què vol dir això?
Només mengem productes de temporada i que s’hagin criat a prop de casa. Per exemple, a Almeria també fan agricultura ecològica als hivernacles, però no es té en compte ni la temporalitat ni la proximitat. La indústria alimentària està pensada per afavorir les grans multinacionals, deixant de banda els pagesos de casa.
Si compres productes de cistelles ecològiques, estàs afavorint una relació més justa entre els productors i els consumidors perquè no hi ha intermediaris. Nosaltres ho hem viscut amb la patata.
Què ha passat amb la patata?
A casa del Pere, a Can Tinet, feia més de 5 anys que no posaven patates perquè no els hi sortia a compte, les venien a 5 pessetes el quilo! Les van deixar de cultivar perquè els estaven prenen el pel. Però ara, gràcies a l’agricultura ecològica i sense intermediaris, es vénen a preus més dignes, entre 90 cèntims a les cistelles ecològiques i 1’20 euros a les botigues.
Per què hi ha aquesta diferència de preu?
Perquè en el primer cas hi ha una compra directa al pagès. Si te’n vas a una botiga ecològica de Barcelona, els productes et costen un ull de la cara perquè hi ha intermediaris. Els productes ecològics són molt cars si entren en la roda del sistema tradicional de consum. Per això sempre recalquem que els cistellaires són part del projecte, perquè estan apostant per un model de consum diferent.
Quin és aquest model?
Està lligat amb el pensament del ‘Decreixement’, un model anticapitalista i antisistema que intenta oferir una resposta coherent al creixement econòmic continu basat en el fet de produir i consumir cada vegada més.Hem de canviar el rumb perquè crec que s’ha arribat massa lluny. No per tenir més coses materials som més feliços.
Pots viure de les cistelles ecològiques?
Per ara, tot el que guanyem ho invertim en el projecte, però tenim bones perspectives de futur amb la venda de productes a algunes escoles i cooperatives.
Què és el més dur d’aquesta feina per a tu?
Comercialitzar el producte i dependre del temps. He entès la por que tenen els pagesos quan una pedregada o una gelada fan malbé els diners i el treball que has invertit als camps.
I el més gratificant?
Quan veus com surten i creixen les verdures i les hortalisses que has plantat.
Nova secció de videopòdcast amb entrevistes a laveu.cat
El barraquisme centra la reunió de treball de les policies de cinc municipis
Mas Rampinyo viurà la seva Festa Major del 26 d’abril a l’1 de maig
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades