‘Aprenem a conviure amb els brots i les seqüeles’

A Jaime Imbernón, veí de la Ribera, fa deu anys que li van diagnosticar esclerosi múltiple

Jaime Imbernón, de 44 anys, fa una crida a participar el dia 9 en el Mulla’t
Sílvia Alquézar

Aquest veí de la Ribera és una de les 9.000 persones diagnosticades a Catalunya amb aquesta malaltia. És un trastorn del sistema immunitari del cos que ataca la mielina, la coberta protectora de les cèl·lules nervioses del cervell i la medul·la espinal. Imbernón, president de l’AV del barri, fa una dècada que conviu amb l’EM, que té una expectativa de vida d’uns 30 anys, sovint amb discapacitat.

Em van diagnosticar la malaltia el 2015. A l’agost, unes companyes de feina em van comentar que caminava de forma estranya, com arrossegant la cama, i em van fer una prova. Em van aguantar el peu amb una mà i no vaig poder moure’l ni aixecar-lo. L’endemà mateix, vaig anar al metge de la mútua, que em va programar una resonància. En el seu informe inicial, va indicar que podria ser un cas d’Esclerosi múltiple (EM).


Al setembre, després de diverses proves, es va confirmar el diagnòstic, tenia EM. Al principi, em va caure el món a sobre perquè no en tenia ni idea del que era aquesta malaltia que, per sort, me la van detectar aviat. Els metges em van explicar que alguns símptomes que patia des de feia un parell d’anys ja devien ser brots. Els primers signes que es noten són canvis a la visió, formigueig, fatiga, entumiment i feblesa.
Des de la mútua em van recomanar anar al Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, que està a l’hospital de la Vall d’Hebron. És un lloc de referència on t’ofereixen una atenció integral amb serveis com psicologia, rehabilitació i fisioteràpia.

Tinc assumit que l’esclerosi no té cura. El tractament només serveix per pal·liar-ne els efectes

Vaig començar el tractament el 23 d’abril de 2016, me’n recordaré sempre perquè és una data assenyalada en el calendari. M’haig de prendre, de per vida, una pastilla al matí i una altra a la tarda. Estic content perquè m’han encertat la medicació i tinc la malaltia força controlada. Cada tres mesos, em fan analítiques per veure com va.


Tinc assumit que és una afecció crònica i que no té cura. S’ha de fer tot un procés per aprendre a conviure amb els brots i les seves seqüeles. El tractament només serveix per pal·liar-ne els efectes.
No tenim gaires ajudes. Ara treballo tot el dia a una oficina de Sabadell i arribo a casa cap a les 18.30h . Quan tenia la feina a Montcada, podia dinar a casa i descansar una mica al migdia, però ara no ho puc fer i vaig més cansat.

Reivindiquem que ens reconeguin almenys el 33% de discapacitat

Els afectats d’EM reivindiquem que, des del moment del diagnòstic, tinguem reconegut almenys el 33% de discapacitat. A mi m’ha costat moltíssim aconseguir-ho, de fet, m’ho van aprovar el febrer del 2022. Gairebé 10 anys després!


La feina d’entitats com la Fundació Esclerosi Múltiple és exemplar. Ajuden els afectats i les seves famílies en el seu dia a dia i fan moltes campanyes per visibilitzar la malaltia. Una de les seves accions més conegudes és la jornada del Mulla’t per l’EM. Els diners recollits es destinen a la recerca i a millorar l’atenció dels malalts.


Faig una crida a tota la població de Montcada perquè el pròxim 9 de ju­liol es mulli i col·labori amb aquesta ini­ciativa solidària. Enguany, tindrà lloc a la piscina de la Zona Esportiva Centre, al carrer Bonavista, on es podran fer donatius i comprar articles de marxandatge per contribuir amb la causa. La tradicional capbussada conjunta serà a les 12h i durant tot el dia es podran nedar i sumar metres en suport dels afectats. No hi falteu! També s’hi pot col·laborar a través del web de la Fundació Esclerosi Múltiple.

Deixa un comentari