‘Aquests Jocs Olímpics són territori desconegut’
El 23 de juliol està previst que comencin els Jocs de la XXXII Olimpíada a Tòquio, que es van ajornar l’any passat a causa de la Covid. Serà una edició diferent, marcada per la pandèmia, que limitarà tant l’assistència de públic als esdeveniments, com la presència de mitjans informatius. El periodista montcadenc Alberto Sierra, present a les darreres cinc edicions dels Jocs –des de Sidney 2000–, els haurà de seguir malauradament a distància. “Si et dediques a la informació esportiva, cobrir els Jocs és el millor que et pot passar”, assegura. Nascut a Portugalete (Biskaia), Sierra va treballar en els seus inicis professionals com a productor de TVE al programa ‘El escarabajo verde’ de La 2. Al 1991 es va traslladar a TVE a Catalunya i sis anys després es va afegir a la redacció del canal Teledeporte, on continua en l’actualitat.
RodríguezAlberto Sierra és periodista i comentarista del canal Teledeporte
Alfonso Rodríguez
Quina va ser la seva sensació quan li van dir que aniria a cobrir els seus primers Jocs Olímpics?
Per a un periodista esportiu cobrir els Jocs és el més gran que et pot passar. Per a mi va ser un somni. Hi hagués anat sense cobrar (somriu). Tinc un gran record i no he conegut ciutat més bonica que Sidney.
Com a comentarista, quina edició creu que ha estat és la millor?
Totes. No puc dir una altra cosa. No faré mai cap altra feina més gran que cobrir uns JJOO. Acabes destrossat, però molt satisfet.
Quin és el record més curiós que conserva?
La cursa d’Éric Moussanbani a Sidney 2000, el nedador de Guinea Equatorial que no sabia nedar.
I el més agradable?
La medalla de plata a Atenes 2004 de la parella espanyola de volei platja, formada per Javier Bosma i Pablo Herrera. Només van perdre la final contra la favorita, Brasil. Aquell dia el Telediario no va començar fins que van rebre les medalles.
Quin és per a vostè el millor esportista olímpic?
El nedador Michael Phelps és qui té el rècord absolut de medalles en uns Jocs. La natació és un esport terriblement exigent, t’ho jugues tot en una cursa que pot durar un minut.
Recorda el moment que més ha detestat en les cinc cites viscudes?
Va ser a l’estadi olímpic de Rio de Janeiro. Em va semblar horrible l’actitud del públic escridassant esportistes estrangers, quan competien amb locals, com si allò fos un partit de futbol. No he vist enlloc aquesta manca de respecte
Sap que l’equip de marxa entrena a Montcada sota les ordres de Valentí Massana?
Doncs no. Per a mi, Valentí és molt gran i molt intel·ligent, és un dels enginyers del parc Sincrotró Alba. La seva imatge equivocant-se de camí en la recta final d’entrada a l’estadi en els jocs de Barcelona va ser tremenda.
Els JJOO de Tòquio encara no s’han celebrat però han fet història.
L’any passat es van ajornar en una decisió històrica. Fins ara només s’havien interromput en període de guerres mundials. Això ens dona una idea de la gran dimensió que tenen.
Cada quatre anys són la cita esportiva per excel·lència.
Són l’esdeveniment esportiu més gran del món i cada edició agafen una dimensió més gran.
La pandèmia pot fer trontollar l’esperit olímpic?
La Covid ha provocat una desfeta insòlita i els que vivim les transmisions estem expectants. Per a nosaltres, aquesta edició és un territori desconegut. El Japó és un país amb un ritme lent de vacunació i la població té por. De fet, la ciutadania majoritàriament no és partidària que se celebrin.
Si vostè decidís, els ajornaria novament?
No voldria haver de tenir aquesta responsabilitat, no dormiria bé. De tota manera, la decisió ja està presa, el Japó és una país de poca improvisació.
Massa interessos en joc?
S’han enterrat milions de iens en els projectes olímpics de transformació de la ciutat, desplaçant, per exemple, el mercat del peix més gran del món.
Hi ha hagut poca transparència informativa en aquests jocs?
Crec que sí i els més perjudicats han estat els esportistes que han treballat per classificar-s’hi. Sense ells, res seria possible.
I hauran de competir sense públic de fora, només l’autòcton.
Una llàstima. No som prou conscients de la quantitat de sacrificis que fan molts esportistes olímpics. La majoria no són professionals i es juguen l’esforç d’anys a una sola carta.
Actualment en portada
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
‘Les preposicions’, una obra sobre l’abús de poder, l’amistat i el pas del temps
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
L’odissea d’una família per aconseguir una plaça a l’escola especial per al seu fill amb discapacitat
ECP denuncia que darrere del projecte de construcció del nou hospital hi ha una operació urbanística ‘especulativa’
