“Ara el meu somni és jugar a l’Amèrica del Sud”

‘Crack’ del futbol. El montcadenc Víctor Carrillo, de 18 anys, ha viscut enguany una experiència inoblidable i que potser marcarà el seu futur. Ha passat un mes i mig al concurs Football Cracks, que ha emès Intereconomía –va acabar el 10 de juliol– i que tenia com a objectiu, d’una banda, formar 18 jugadors en aquesta disciplina, i per l’altra, un aspecte més competitiu, ser un dels guanyadors i passar a fer la pretemporada en equips de primer nivell. Cada setmana s’emetia un resum dels millors moments de la setmana. Carrillo –que últimament jugava al Sagarra de futbol sala de Santa Coloma (Divisió d’Honor)– va arribar a la final però no va guanyar cap premi. No obstant, el jove considera que el veritable reconeixement arriba ara, perquè el programa ha estat un trampolí per a la seva carrera esportiva. Durant les setmanes que ha estat concentrat al poliesportiu de Navalcarbón, a Las Rozas (Madrid), Carrillo ha entrenat amb estrelles del futbol com Zidane, el Lobo Carrasco i Enzo Francescolli.

Víctor Carrillo, amb la samarreta de Football Cracks
Santi Romero

Després de la teva experiència a Football Cracks, ha canviat la teva opinió sobre el futbol?

Absolutament. Ens han ensenyat a viure l’esport de manera professional i a fer-nos entendre que pot esdevenir la nostra feina. Per a mi, abans era només una afició.

Però s’ha de treballar dur per ser-ne professional…

És molt dur i al programa hem treballat de valent, però hem après moltíssim. Dedicàvem moltes hores a l’entrenament. A les 8.30h anàvem al fisioterapeuta, de 10 a 13.30h entrenàvem i de 16.30h a 20.30h fèiem natació i anàvem al gimnàs. Això de dilluns a divendres, el dissabte descansàvem i el diumenge ens havíem de preparar per a la gala televisiva de la nit, però al matí sempre fèiem alguna excursió o anàvem a córrer. En cap moment hem anat sols, totes les activitats estaven organitzades pel programa.

I tu mai havies competit a aquest nivell, oi?

No, ens formaven com si estiguéssim en la pretemporada d’un equip de primera divisió. He aguantat bé el ritme i només jo i un altre company no hem fallat a cap entrenament, però hi ha hagut lesions i alguns jugadors ho han passat malament i això no sempre s’ha reflectit a les imatges que han sortit del programa. Alguns dies s’han mostrat per televisió moments en què semblava que ens neguéssim a jugar, quan realment estàvem fent pinya i defensant un noi que no podia més en una sessió del gimnàs.

Però vosaltres sabíeu que, malgrat la formació esportiva que heu rebut, no deixàveu de formar part d’un espectacle televisiu, és més, d’un reality.

El primer que ens va dir l’entrenador, Lobo Carrasco, és que ens oblidéssim de les càmeres, que nosaltres estàvem allà per aprendre.

I no pot ser que pel fet de no haver-se convertit en un show, el programa hagi tingut baixa audiència a Espanya?

No crec que sigui aquest el motiu, perquè a l’Amèrica del Sud ha estat un autèntic fenomen. Ens deixaven connectar-nos al Facebook del programa i rebíem una quantitat enorme de missatges. Més aviat crec que és perquè el canal on s’ha emès l’espai, Intereconomía, no té gaire audiència en general. L’any passat es va passar per Cuatro i va ser un èxit. De totes formes, les vegades que hem anat a Madrid hi havia gent que ens parava i ens demanava autògrafs, ens reconeixien pel carrer.

Què et va motivar a presentar-te al càsting que, a més, es va fer a Montcada?

Sempre he estat un entusiasta del futbol. La prova va ser molt dura i vam haver de mostrar les nostres habilitats amb el baló, fer recorreguts amb la pilota i disputar un partit. Ens van convocar càstings arreu del món per triar els 18 cracks que optaven als premis. De fet, jo vaig entrar al programa una setmana més tard perquè el jurat va descartar quatre nois que, en principi, havien triat.

Com va ser l’arribada al programa?

Les dues primeres setmanes ho vaig passar molt malament perquè comparava la meva trajectòria amb la dels meus companys. Com a exemples, Silva havia jugat a la Primera Divisió als Estats Units, Mello a la Primera Divisió del Panamà, Edson al Benfica… Jo he estat a equips més modestos i sobretot de futbol sala, però amb el pas dels dies vam acabar sent una pinya, ni tan sols ens importava el premi.

Quin ha estat el moment més dur?

El pitjor era haver de nominar, sobretot cap al final. A la gala del diumenge havíem de dir en directe i davant dels propis companys qui volíem que abandonés el concurs i el perquè. Jo he estat cada nominat cada setmana però ha arribat a la final.

Un hàndicap que tenies era que provenies del futbol sala.

David Vidal, membre del jurat, em va matxacar molt per això, no sé perquè però pensa que no es pot triomfar en futbol 11 si vens del futbol sala. No entenc perquè ho diu perquè les grans estrelles brasileres, com Ronaldinho o Decco, provenen del futbol sala. De totes maneres, abans de marxar, Vidal em va dir que havia madurat i millorat molt.

Has entrenat amb un dels millors jugadors de futbol de tots els temps, Zinedine Zidane.

És una persona increïble i molt humil. Ens tractava com a iguals malgrat ser un dels millors jugadors del món, que té màgia als peus… També me’n porto un meravellós record d’un altre dels entrenadors, Enzo Francesolli, batejat com el príncep Del River Plate argentí. I del Lobo Carrasco, per suposat.

Precisament, estant a l’acadèmia el River va baixar a Segona. Us en vau assabentar?

No teníem contacte amb l’exterior. Només podíem connectar-nos al Facebook del programa. Teníem televisió, però tan sols per veure pel·lícules.

I ara, què?

Ens van dir que estiguéssim a l’espera durant les pròximes setmanes, que ens trucarien per fer-nos ofertes. Al llarg d’aquest mes i mig ens visitaven tècnics de diferents equips per veure el nostre rendiment. El Lobo Carrasco ens ha dit que, sobretot, ara tinguem prudència i pensem bé les coses.

I a tu què t’agradaria fer?

Marxar a algun equip de l’Amèrica del Sud. Allà es viu el futbol amb passió. Cracks de l’edició de l’any passat hi van anar i encara hi continuen jugant.

Has fet amics?

Crec que sí. Suposo que a alguns dels meus companys els tornaré a veure. De fet, hem quedat a trobar-nos de nou l’any vinent.

Seccions:

Deixa un comentari