‘Arreu del món et trobes més persones bones que dolentes’

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Per què vas decidir deixar-ho tot i llançar-te a l’aventura de conèixer món?

Per una inquietud personal. Vaig anar a Birmània i l’Índia i vaig tornar amb una altra visió del món, amb la necessitat de veure i saber més. Es va donar un seguit de circumstàncies a la meva vida que em van empènyer a prendre la decisió com ara haver tocat sostre a la meva feina, que crema molt, i haver conegut la persona perfecta amb qui compartir l’experiència.

Quina va ser la reacció del teu entorn familiar?

Alguns ens deien que estàvem bojos, altres que érem uns valents i ens envejaven. No crec que sigui una qüestió de valentia perquè per a mi no és valent fer una cosa que no et suposa un esforç, simplement volíem començar un nou tipus de vida que realment ens motivés fora de les regles, fugint del correcte i l’estable per començar un viatge ple d’incerteses que li donés la volta a tot. No és ni millor ni pitjor, ni de valents ni de bojos, simplement és el camí que hem escollit.

Com és el projecte que has iniciat amb la teva parella?

Teníem clar que volíem compartir l’experiència amb altres persones i així va néixer el web de contes i fotografies. No volíem fer un bloc de viatges, sinó anar més enllà, arribar a aprofundir i apropar-nos a les persones i situacions, ja que per a nosaltres són precisament les persones les que conformen cada un dels països i els fan únics i característics, més enllà dels seus paisatges, monuments o reclams turístics. ‘Slowchickendance’ és una manera d’entendre, de veure i de viure el món des d’un punt de vista relaxat, prenent el temps a cada lloc i vivint cada experiència amb la calma i la contemplanció que es mereixen.

De què parlen els teus relats?

Expliquen històries reals, adornades amb tocs de fantasia, que en algun moment ens han arribat a nosaltres perquè algú ens ha parat pel carrer o ens ha convidat a casa seva a prendre un té. Ens han dit, tinc una història per explicar-vos… i aquesta és la màgia.

Què esperes de tota aquesta experiència arreu del món?

No espero res en concret, simplement viure-la. Ara hem fet un parèntesi per visitar la família, però tornarem a marxar. L’altre dia miràvem un mapa i ens adonàvem que en la immesitat del món el que hem recorregut no és res, així que si hi ha alguna cosa que espero d’aquesta experiència és que no s’acabi l’aventura.

Què has trobat als països on han estat?

Arreu del món hi ha més persones bones que dolentes. La imatge que ens han venut d’alguns països no és real com, per exemple, els musulmans, on hem trobat les persones mes hospitalàries del món. Hem aprés que sempre hi ha una solució i algú disposat a ajudar-te. Ha estat un any i mig d’alegries i llàgrimes, de sensacions contraposades. Hem aprés a tenir paciència, escoltar, entendre, veure, observar… Hem dubtat, sentit, pensat, estimat, enyorat més que mai pèro, sobretot, hem aprés a flotar sense nedar.

Què li diries als joves que tenen formació i no troben feina? Què s’aventurin a buscar un futur en un altre lloc?

He viatjat i he vist suficients experiències com per no tenir gaire esperit patriòtic, així que no considero que allà on naixem és on haguem de passar tota la nostra vida. Jo animo tothom a sortir fora, ni que sigui per prendre distància i relativitzar. En el cas de la gent que vulgui buscar feina fora, per descomptat, tothom es mereix una oportunitat i, si aquí no n’hi ha, endavant, però amb el cap fred i valorant totes les conseqüències. No tot és un camí de roses.

Quin és el pròxim projecte de la teva aventura?

Farem el pròxim mes de setembre a l’Auditori Municipal una exposició fotogràfica amb els contes com a fil conductor. Durant el viatge hem capturat moments de persones normals en les seves situacions diàries a llocs populars, però això volem apropar aquesta gent a barris i ciutats populars amb l’objectiu de compartir l’experiència.