“Ballar és molt més que moure el cos una mica bé”

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Quin balanç fa de la participació al Campionat del Món?
D’aquestes experiències sempre se n’aprèn molt. Era la primera vegada que hi anàvem i, en aquest món, el fet que el jurat et conegui d’edicions anteriors fa molt. Estem contents perquè vam ser els tretzens d’un total de 60 parelles.

Com es va endinsar en aquest món si ve de la dansa clàssica?
Vaig començar fent balls de saló amb la meva parella per passar una bona estona, com fa molta gent. Però, és clar, els professors em van animar perquè se’m donava molt bé. Qui ho ha tingut més difícil ha estat el meu company, perquè ell era pastisser i futbolista! Hem treballat molt dur.

Quins reptes té per al 2012?
Lluitarem per poder tornar a competir al Mundial i, per això, hem d’intentar quedar el millor possible al torneig estatal i revalidar el títol al Campionat de Catalunya.

Com s’arriba a aquest nivell?
Treballant moltíssim i sent molt exigent amb tu mateix. I també és fonamental que t’agradi, que ho visquis amb passió.

Amb només 17 anys va acabar la carrera de ballarina clàssica. Va ser molt sacrificat?
Sí. Amb 12 i 13 anys, la Federació Catalana de dansa clàssica em va concedir dues beques per poder seguir els estudis. Quan va arribar el moment de fer el batxillerat, vaig anar a estudiar a un centre especial on al matí només fèiem ballet i, a la tarda, les classes de la resta de continguts. Això em va permetre llicenciar-me de molt joveneta.

Acabada de llicenciar, li va sorgir l’oportunitat de formar part del ballet de l’Òpera de París. Per què va decidir quedar-s’hi?
Volia anar a la universitat i estudiar una carrera perquè era conscient que la vida d’una ballarina és molt efímera. Vaig acabar Història i vaig fer les pràctiques a l’institut Montserrat Miró i, al final, he fet una barreja entre la docència i la dansa (riu).

Té una escola de dansa a la ciutat des del 1998. Quina és la seva filosofia?
Volia obrir una escola on hi hagués nivells evolutius segons l’edat i els aprenentatges de cada alumna. I també tenia molt clar que la dansa clàssica seria obligatòria al meu centre perquè et permet fer molt millor qualsevol altre tipus de ball. Per tant, tots els alumnes de la meva escola fan clàssica i jazz, el ball modern, perquè no els passi com a mi que als 14 anys, quan vaig començar amb aquesta modalitat, em feia molta vergonya perquè és un estil molt més desenfadat.

Quines qualitats ha de tenir un ballarí o una ballarina?
Ha de ser molt disciplinat i ha de tenir elasticitat, musicalitat i elegància. I, sobretot, treballar molt, això és el més important perquè, de vegades, hi ha infants que no tenen molta flexibilitat però, a base d’entrenaments, es pot aconseguir.

Quin consell donaria a les famílies si tenen nens o nenes que els agrada ballar?
Que els apuntin a una escola on hi hagi professionals de la dansa, perquè molta gent es pensa que ballar és moure el cos una mica bé. És una vergonya que no es demani el títol per exercir aquesta professió.

El dia 21 de gener, la seva escola farà el festival benèfic. A qui destinareu enguany la recaptació?
Encara no ho hem decidit. Altres anys hem donat els diners a Cáritas, Joguimir o la Fundació Esclerosi Múltiple. És un espectacle molt treballat on surten molts alumnes de l’escola, però hem d’anar a Viladecans perquè a Montcada no hi ha cap espai per fer-ho i és una llàstima, la veritat.

Un altre dels esdeveniments on la seva escola també participa és la Rua de Carnaval. Ja fa 10 anys que hi surt i és una de les comparses més admirades. Ja té preparada la d’enguany?
Estem treballant, però no puc avançar res. Som més de cent persones que ens ho passem molt bé, tot i que els preparatius ens donen molta feina.

I sempre rep molts premis arreu de Catalunya.
És molt gratificant i, fins i tot, ens hi esperen perquè oferim espectacle. Un any, Port Aventura ens va convidar per inaugurar el carnaval al parc temàtic.