‘Cada dia treiem del mar quilos i quilos de deixalles’

Porta la mar a la sang.
Sí. El meu avi era pescador a Sant Carles de la Ràpita i es va traslladar a Barcelona. El meu pare també es va dedicar a aquesta professió i jo, als 18 anys, vaig decidir seguir la tradició familiar.

Té barca pròpia?
No, la barca de la família, que es deia Joanet, la vam vendre quan el meu oncle, que era el patró, es va jubilar. Jo porto un any treballant a la Bonamar.

En què consisteix la seva feina?
Sóc el segon mecànic. A la barca treballem cinc persones i fem una mica de tot, des de netejar el peix, llançar i recollir la xarxa, reparar avaries i cuinar.
 

Menja cada dia peix?
És clar, peix súper fresc i de primera qualitat. Els dijous em toca a mi fer una paella.

Expliqui’ns com és la jornada laboral d’un pescador.
Comença molt d’hora. Em llevo cada dia a les 4h per estar ja al vaixell a les 5h per preparar les xarxes i comprovar que tot estigui correctament. Sortim abans de les 6h i no anem a més d’una hora de navegació del Port de la Barceloneta, que és el port de pescadors de Barcelona. Depén d’on siguem, estem d’una a tres hores pescant. Fem pesca de bou o d’arrossegament.

Què pesquen normalment?
Lluç, maira, sorell, gambes… i moltes escombraries! La quantitat del que pesquem varia bastant. La reslitat és que cada vegada hi ha menys peixos. Fa anys podíem pescar 500 kg de gambes i ara el dia que en pesquem 80 és una festa.

Una vegada que pugen la xarxa a la barca, què han de fer?
Primer netegem el peix amb una mànega d’aigua i el distribuïm en safates. Després el portem a unes neveres que tenim al vaixell, on també l’hi posem gel perquè arribi molt fresc a port.

A quina hora tornen?
Entre les 16 i les 17h, mai més tard de les 18h, és una norma de la Confraria de Pescadors. Una vegada a terra, portem el peix a la llotja per vendre’l, normalment per a peixateries i restaurants.

Com és la subhasta del peix?
A l’inrevés de la resta. El pescador posa un preu, que va baixant fins que un dels clients decideix comprar. De vegades ens passa que el preu és molt baix o que, fins i tot, no ens el compra ningú.

Què fan amb aquest peix?
El tornem a llançar a l’aigua. Aquest és un dels grans problemes que tenim al sector. A nosaltres, els pescadors, ens paguen un preu molt baix pel peix, però en canvi els consumidors el paguen molt car a les peixateries. El gran negoci el fan els intermediaris. Jo els eliminaria. Sempre diem que el peix l’hauríem de vendre directament nosaltres, però mai concretem res.

I amb les escombraries que treuen del mar, què fan?
Fa uns anys les tornaven a llançar a l’aigua, però ara, des de fa un parell d’anys, ens hem adherit al projecte Marviva de l’Agència de Residus de Catalunya. Nosaltres portem les deixalles a port i allà les fiquem en uns contenidors des d’on es classifiquen i es transporten als abocadors o instal·lacions perquè siguin tractades. No us podeu arribar a imaginar les tones d’escombraries que agafem, sobretot plàstics, ampolles, compreses, tovalloletes… Estem fent d’escombriaires del mar gratis (riu). La gent no és conscient que el que llença al mar, després s’ho acaba menjant.
 

Què és el més estrany que ha pescat mai?
Una vaca.
 

Una vaca? Una baca de cotxe?
No. Una vaca amb banyes. La deuria arrossegar una riuada.
 

És molt dura la vida de pescador?
Sí, la veritat. M’agrada ser pescador, però no puc dir que m’encanti. És un treball perillós, dur i mal pagat, perquè cobrem en funció del peix que venem. Patim de reuma per la humitat contínua als ossos, dolors d’esquena… Ens podem jubilar als 55 anys, com els miners.
 

I la part positiva?
Que estic moreno tot l’any i tinc el privilegi de tenir per oficina la mar Mediterrània.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: