Can Piqué, el gust que perdura en el temps
La nissaga va obrir el negoci el 1948 a Reixac, però abans era una masia amb conreus que venia el seu vi
Amb 75 anys de vida i després de tres generacions, el restaurant Can Piqué ha estat testimoni dels moments més especials de moltes famílies i porta alimentant records des del 1948 en què Josep Ustrell i Rosita Mañosa van obrir el negoci a la masia familiar perquè no es volien seguir dedicant al camp, malgrat tenien vaques, terres i vinyes. A les converses familiars, recorden que els avis llogaven un piano i a l’era feien ball i que venien vi o el conyac que ells mateixos preparaven. “De mica en mica, van anar evolucionant fins que van passar de fer amanides i pollastres a casaments”, explica Albert Oltra, nét dels fundadors i actual gerent del restaurant.
Però els orígens de la masia venen de molt abans, segons recorda la seva mare, Isabel Ustrell: “A mí, sempre m’han dit que la meva família està aquí des del 1700. El nom de Piqué ve d’un besavi del meu pare, però com hi va haver noies com a descendents, es va perdre el cognom”.
De l’avi recorden que es va haver d’amagar en una cova a la muntanya durant la Guerra Civil i que a la postguerra els hi fiaven fins a tenir els primers clients. De tant en tant, algú hi arriba amb fotografies en blanc i negre que recorden el banquet de noces celebrat al restaurant. D’aquells primers anys, encara es conserva l’arc de l’entrada principal i alguns detalls com les faixes que portaven els cambrers, les gerres de sangria o les claus amb què obsequiaven els comensals.
Com a casa
“Tenir un restaurant és una manera de viure”, assegura Albert Oltrà, qui recorda com als 8 anys ajudava a la cuina i feia els deures al menjador. El negoci i la família van de la mà des de fa dècades, com el restaurant i la masia on sempre hi han viscut. “L’Isabel és un referent que serà difícil de reemplaçar. Té un carisme espectacular igual que el va tenir l’avi Josep”, diu Sandra Gámiz, copropiètaria actual.
Quan Isabel explica què suposa per a ella Can Piqué respon amb sinceritat i orgullosa: “Jo vaig nèixer aquí i des de petita ja em dormia a la pila de les estovalles. Per a mí ho és tot, fins al punt que he posat al capdavant tota la família”.
L’horitzó
Ubicat en un entorn privilegiat, , i amb unes postes de sol espectaculars a Can Piqué és inevitable mirar cap al futur. De Josep i Rosita a Isabel i Rafel i d’aquests a Albert i Sandra. I en aquest punt, totes les mirades es dirigeixen cap a la seva filla gran, Abril, qui estudia Ciències Culinàries i sembla tenir-ho molt clar: “El restaurant és casa meva i jo ho sento així. Des de ben petita he estat als fogons i si en algun moment això arriba a ser meu, l’enfocaré al futur”. En qualsevol cas, si hi ha una cosa que tothom ha après a Can Piqué és que el bon menjar es cuina a foc lent.