‘Càritas és una ajuda, però no pas la solució a la crisi’

Dels prop de quaranta de voluntaris que Càritas té actualment a Montcada i Reixac Jaume Ribera és un dels més antics. Va començar a col·laborar amb l’entitat a mitjans dels anys 80, quan el mossèn Josep M. Juan-Torres, va implicar la seva parròquia en la recollida d’aliments per a famílies amb pocs recursos. D’aleshores ençà, les coses han canviat molt. “Ja no es reparteixen 20 bosses, com als inicis, ara en fem per a més de 300 famílies”, explica Ribera. La feina que tot plegat genera també s’ha multiplicat i són moltes les persones que actualment formen part d’aquesta xarxa en què l’únic requisit per entrar a formar part és disposar de ganes i temps per dedicar als altres. Qualsevol ajuda és benvinguda, especialment en aquests moments en què la crisi està fent estralls a moltes llars montcadenques.

Jaume Ribera, davant de la parròquia de Santa Engràcia
Sheila Guerra

 

 

Creu que avui dia el paper de Càritas és gairebé essencial per cobrir les necessitats bàsiques d’algunes famílies?

Certament la situació és molt complicada. Jo diria que estem fent entre 8 o 10 vegades més del que fèiem al principi. El nombre de famílies que atén Càritas és al voltant de 300 i, a cada lot que distribuïm quinzenalment hi ha el doble de productes dels que servíem. Abans només teníem dos voluntaris destinats a fer el repartiment i ara n’hi ha una desena.

I d’on arriben les donacions?

Aquesta és una altra de les coses que ha canviat. Inicialment tot sortia de les aportacions que feia la gent del poble i, en un percentatge molt baix, del Banc d’Aliments. Ara la correlació s’ha capgirat. Si no fos pel Banc, no es podria atendre l’actual demanda.

Així, la gent ja no col·labora?

Sí que ho fa, però són moltes les necessitats a cobrir. En general, la gent és molt solidària i ara està especialment sensibilitzada, fruit de la crisi econòmica. Enguany, amb la campanya de Nadal estan col·laborant moltes empreses i molts particulars. 

No creu que Càritas està assumint un paper que realment correspondria a l’administració?

Està clar que, com a voluntari, fer coses pels altres és una tasca molt maca i agraïda, però és cert que Càritas és una ajuda, no pas la solució a la crisi que estem vivint. Aquesta ha de venir de dalt. Nosaltres no podem arreglar el problema, només podem fer-hi un cop de mà.

Càritas parroquial va nèixer vinculada a l’Església de Santa Engràcia a finals dels 70. També hi havia crisi?

No pas com ara, aquesta és la més dura que hem viscut. Tot va ser a iniciativa de Josep M. Juan-Torres, un mossèn estimat i sempre inquiet per ajudar els més necessitats. Amb la col·laboració de nombrosos voluntaris i aprofitant la bona relació amb els governs municipals va posar en marxa un seguit d’actuacions per actuar a aquells sectors més desafavorits.

Com ara quines?

Doncs, per exemple, el projecte social Andròmines, per incorporar al món laboral persones en risc d’exclusió social, que aviat va agafar personalitat pròpia i es va deslligar de la parròquia; l’Espai Bon Dia, que fa activitats per ajudar a la integració de persones nouvingudes i el taller Manetes, adreçat especialment a dones que necessiten assolir hàbits d’inserció laboral. I també hi ha el Rober que recupera roba usada per distribuir-la després entre famílies que no tenen recursos.

I tots aquests projectes es fan gràcies a personal voluntari?

Coordinant aquestes activitats hi ha una assistenta social, que pertany a Càritas Diocesana, i que està en contacte continu amb els Serveis Socials de l’Ajuntament. Ella rep en primera instància les persones que demanen ajut, els informa de com trobar ajuda oficial o com legalitzar la seva situació i els deriva als serveis que corresponguin. La resta de personal som voluntaris. Des que tot va començar, n’han passat més d’un centenar i és de justícia agrair la seva generositat.

I quina col·laboració hi ha per part de l’Ajuntament?

Des del primer dia ens ha proporcionat suport facilitant-nos els espais que hem necessitat per dur a terme les nostres activitats. El magatzem on guardem els aliments, per exemple, és propietat del Consistori. 

Vostè concretament, quina tasca fa dins de l’entitat?

Formo part del Consell d’Economia amb set companys més amb els quals m’uneix una llarga amistat. Entre tots ens encarreguem de gestionar les donacions que rep Càritas per garantir que els projectes que hi ha en marxa tirin endavant, ara sota la direcció del mossèn de la parròquia, Jaume Casas.

Deixa un comentari