‘Conèixer altres cultures és una vacuna contra l’odi’

Llicenciat en Geologia, Mohamed Kaddoumi arriba a Catalunya al 2003 provinent d’Alnif, un poble del sudest del Marroc. Després de trobar feina i regular la seva situació legal, s’instal·la a Montcada, a Can Sant Joan, un barri multicultural on decideix participar en activitats per promoure la convivència i el coneixement entre les diferents cultures. Com a membre de la Taula Comunitària de Can Sant Joan, també treballa per donar a conèixer la cultura i la llengua amaziga, la tercera més parlada a Catalunya després del català i el castellà, amb més de 200.000 parlants, la majoria provinents del Marroc, on és l’idioma cooficial des del 2011. Aquest activista, vinculat a la Casa Amaziga de Catalunya (CAC), reivindica el fet diferencial amazic, poble autòcton del Nord d’Àfrica que, a pesar del procés d’arabització iniciat al segle VIIè, ha conservat la seva identitat. Montcada és un dels quatre municipis de Catalunya on alumnes d’origen amazic aprenen aquesta llengua en horari extraescolar.

Mohamed Kaddoumi, d'origen amazic, viu a Can Sant Joan amb la seva dona i els seus dos fills
Laura Grau

Per què va venir a Catalunya?
Com la majoria d’immigrants, vaig venir per buscar una vida millor i noves oportunitats. El fet de tenir una germà vivint a Barcelona, em va animar a emprendre l’aventura. Ell va ser una gran ajuda per a mi en els inicis, quan encara no coneixia l’idioma ni tenia els papers en regla.
Com van ser les seves primeres feines?
Vaig treballar a les obres de la Línia 9 del metro de Barcelona fins al 2015. Era una feina molt dura. No tenia temps ni per respirar, amb horaris de sol a sol. De fet, les primeres paraules en castellà les vaig aprendre a l’obra perquè no tenia temps d’anar a les classes.
Però ara parla un castellà fluït i també català.
Després d’un temps a l’atur, vaig començar a fer tasques d’auxiliar en un centre de menors no acompanyats de la Generalitat, a Vallvidrera, on treballo actualment Aquesta feina em va permetre tenir temps per estudiar. Aprendre llengües t’enriqueix com a persona i et permet conèixer altres cultures. 
D’aquí el seu interès per promoure la llengua amaziga. 
Exacte. El gran desconeixement del fet diferencial amazic ha fet que aquest col·lectiu fos invisible durant molt de temps i que es considerés l’àrab com l’única llengua de la població nord-africana. Aquesta invisibilitat va suposar, a la pràctica, alguns errors de les institucions catalanes, com ara la contractació de mediadors que utilitzaven l’àrab amb una població que, de vegades, ni tan sols entén aquesta llengua, o la promoció exclusiva de l’ensenyament de l’àrab com a única llengua materna dels catalans d’origen marroquí. 
Quina resposta han tingut les classes extraescolars d’amazic?
Actualment tenim 24 alumnes repartits en dos grups. Les classes es fan al Kursaal i s’utilitza material elaborat a Catalunya per tal de respectar la perspectiva de gènere. Un dels llibres referents és el diccionari català-amazic del filòleg Carles Múrcia, que va fer la seva tesi doctoral sobre la llengua amaziga. També promovem ac­tivitats i tallers sobre la cultura amaziga a la Setmana Cultural de l’escola. I celebrem l’Innayr o l’Any Nou Amazic i la diada de Tafsut n Imazighn o Primavera Amaziga.
Tindrem una associació amaziga a Montcada, com les que ja existeixen a altres municipis de Catalunya?
Sí, estem treballant perquè siguin dones de la comunitat amaziga del barri les que liderin la nova entitat, aprofitant que moltes d’elles estan aprenent català a les classes que fa la CAC a l’escola El Viver. Volem donar visibilitat a aquestes famílies i mostrar que les nostres societats no són homogènies. Per començar, no totes les persones que provenen del Marroc són àrabs ni musulmanes. De fet, la cultura amaziga està deslligada de la religió, que és una opció personal. Amazic significa literalment ‘home lliure’.  
També és un membre actiu de la Taula Comunitària de Can Sant Joan.
Crec que conèixer altres cultures és una vacuna contra l’odi. I per fomentar aquest coneixement i  la cohesió social, cal crear espais de trobada que posin en relació els veïns de diferents origens que viuen al barri, tasca que estem impulsant des de la Taula. Treballem per un barri fet per tots i per a tots, basat en el respecte i l’acceptació de l’altre. Sóc conscient que hi ha molta feina per fer, però això no em desanima.

Deixa un comentari