‘Córrer em serveix per connectar amb mi mateixa’

D’on prové la seva afició per córrer?
De jove no era el meu fort. Vaig fer gimnàstica esportiva fins als 16 anys i després vaig treballar en un gimnàs. Sortia a córrer de forma molt esporàdica i no era, ni molt menys, una afició. Fa tres anys em vaig divorciar i em vaig acostumar a sortir a córrer perquè l’esport em permetia desconnectar i deixar de pensar en els meus problemes.
I aquella mena de teràpia s’ha convertit ara en una gran passió. Quin va ser el punt d’inflexió?
Conèixer la meva actual parella, l’Héctor. Ell forma part de  l’UltraJam, la secció de muntanya de la JAM, i participa en proves de
llarga distància. El coneixia des de feia temps perquè tenim amigues en comú que feien triatló. Vam perdre el contacte i fa un any i mig, ens vam
retrobar perquè em va fer la declaració de la renda! Ara, i des de fa vuit mesos, vivim junts a Mas Rampinyo.
I gaudint de l’atletisme al màxim.
Sí, la meva vida està totalment enfocada cap a l’esport. Necessito sortir a córrer i ho faig quatre o cinc dies a la setmana. Abans ho feia per desconnectar, però ara és a l’inrevés, em serveix per connectar amb mi mateixa. Organitzem les vacances o els dies de festa per estar a la muntanya i fer esport. Les setmanes que no estic amb els meus fills, encara faig un entrenament més intensiu, tot i que, de vegades, vaig a córrer amb el Joel, el meu fill gran d’11 anys.
Com ho compagina amb la seva vida laboral?
Surto a córrer a les sis del matí. Durant l’estiu, prefereixo la muntanya,
però ara el recorregut està massa fosc i solitari. M’aixeco cada dia a les cinc i faig una ruta per l’avinguda Diagonal. Tinc la sort de poder dutxar-me i canviar-me a la feina i,  d’aquesta manera, començo la meva jornada laboral.
Fins i tot, s’ha atrevit a entrar en el món de la competició.
L’any passat vaig anar com espectadora amb el grup de la JAM a la prova Guara Somontano que es fa a Osca. Em va agradar molt l’ambient que vaig veure entre els atletes i em vaig proposar fer-la jo també, tot i que mai m’havia imaginat que podria completar distàncies tan llargues.  
I el passat mes d’octubre va disputar aquesta prova, aconseguint un gran resultat. S’ho esperava?
Què va! Durant la cursa, anava parlant amb alguns companys, totalment relaxada, fins que em van dir que anava tercera. En aquell moment, em vaig motivar perquè no volia que ningú m’avancés.
A la seva segona cursa, que tenia un caire més solidari i que era de 10 quilòmetres, també va pujar al podi.
Hi ha una vessant social de l’esport que m’interessa molt. Corro per a un grup que es diu ‘Muévete por los que no pueden’, format per gent amb diferents graus de discapacitat a qui també els hi agrada gaudir de l’esport. Amb uns amics, hem creat un grup que ens anomenem ‘Sensacions’. La majoria som esportistes i tenim la voluntat d’ajudar a la gent que no pot fer esport amb facilitat, fent de guies a persones cegues o col·laborant amb campanyes solidàries. 
Fer llargues distàncies té una vessant física i una altra mental. En què pensa quan està corrent?  
Aquest estiu vam anar a entrenar a Alquézar per preparar la Guara, però no em veia preparada. No volia apuntar-me, però pensar en la meva família o en la gent que té problemes, i que em diuen que jo els hi dono llum –com el meu nom–, em va donar forces.  
No pensa que podria haver arribat lluny si s’hagués dedicat a l’esport de més jove?
És possible perquè ara veig que tinc una capacitat, tothom m’ho diu. Però tot això m’ha arribat en un bon moment. Estic contenta amb el que faig i amb com m’ha canviat la vida.
Impensable viure sense córrer per la muntanya?
Sí, pel fet de córrer amb la meva parella i de rebre el caliu de la gent que t’acompanya i que fa esport amb tu.
Millor muntanya que asfalt?
Totalment, els genolls pateixen menys, però es que, a més, a les curses de muntanya es viu un altre ambient. Si veus que algú cau, t’atures per ajudar-lo. M’agrada el contacte amb la gent i cada vegada sento més empatia amb els que m’envolten.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: