‘Corro per donar a conèixer les malalties priòniques’

Repte. Óscar Campos és un veí de Mas Rampinyo que ha posat en marxa juntament amb l’Asociación CJD una iniciativa esportiva amb una finalitat solidària que consisteix a córrer les sis maratons més importants del món amb l’objectiu de recaptar fons i donar visibilitat a la malaltia neurodegenerativa Creutzfeldt-Jakob –la variant humana del mal de les vaques boges– que va acabar amb la vida del seu pare, veí de Can Sant Joan, fa gairebé dos anys. Les malalties priòniques, que ataquen el cervell i el sistema nerviós, són unes grans desconegudes ja que, com afecten molt poca població, no s’inverteix en investigació i, per tant, no se sap què les provoca i com es poden tractar. Campos, arquitecte de professió i apassionat a l’esport, vol recórrer més de 250 quilòmetres per ajudar les persones afectades perquè no s’hagin d’enfrontar soles a una malaltia d’aquestes característiques.

Òscar Campos és activista de l'Asociación CJD
CJD
En què consisteix la iniciativa?
M’he proposat córrer les sis maratons més importants del món i que molt poca gent acaba, que són les de Tòquio, Boston, Nova York, Londres, Chicago i Berlin, per recollir diners i donar visibilitat a les malalties priòniques i, en concret, la que va provocar la mort del meu pare, coneguda com el del mal de les vaques boges. Són malalties rares que, com afecten una persona cada un milió, no s’han investigat i no tenen tractament. 
 
Quins símptomes presenta la malaltia?
Afecta el sistema neuronal i els símptomes són diferents depenent de quina part del cervell ataca. Al principi, al meu pare li van diagnosticar una depressió perquè estava cansat i no tenia força, però després van anar apareixent altres problemes com espasmes, feia sorolls estranys, tancava els ulls i, en pocs dies, va deixar de parlar. És una situació molt dura, perquè la malaltia té una evolució rapidíssima. Des que apareixen els primers símptomes fins al desenllaç fatal, passen uns sis mesos. Però, no vam saber exactament el tipus de malaltia que patia fins tres mesos després de la seva mort, perquè la prova és molt invasiva i es fa quan la persona ha mort. 
 
Què va confirmar l’autòpsia?
El meu pare tenia la variant espontània de la Creutzfeldt-Jakob, que normalment apareix sobre els 65 anys i de la qual no se’n saben les causes. El meu pare es deia Francisco Campos i va treballar 40 anys a la fàbrica de Nissan a Montcada. Vivia a Can Sant Joan, però quan es va jubilar va tornar a Águilas, el seu poble natal. Per sort, es va retirar uns anys abans dels 65 i va poder gaudir una mica de l’etapa de la jubilació.
 
Per què ha decidit posar en marxa aquest projecte?
Per ajudar la gent afectada i que no tingui la sensació d’impotència total que va viure la meva família. La iniciativa és una manera de posar cara a la malaltia i explicar que un dels afectats era veí de Montcada. És necessari investigar aquestes dolències perquè no sabem si en un futur el nombre de casos augmentarà. Si li toca a algú, que hi hagi armes per combatre-la.
 
Com es pot col·laborar amb la iniciativa?
Quan va morir el meu pare, vaig començar a buscar si hi havia alguna entitat d’afectats i vaig trobar l’Asociación CJB, amb seu a Madrid, que engloba totes les malalties priòniques. Els hi vaig proposar el projecte i els va semblar perfecte. A través de la seva pàgina web, asociacioncjd.org, es poden apadrinar els 42.195 metres de cada marató. La proposta és fer un donatiu d’un euro per cada metre, tot i que també es poden fer aportacions econòmiques més elevades. Totes seran ben rebudes. 
 
Quan serà la primera marató del projecte solidari?
La marató de Nova York, que tindrà lloc el 4 de novembre i la segona serà la de Boston, el 15 d’abril.  
 
Fa molt que corre maratons?
Sempre he fet esport. Vaig jugar 20 anys a handbol amb La Salle però, per motius laborals, ho vaig haver de deixar i vaig començar a córrer perquè m’ho puc compaginar millor amb els horaris de la feina i les responsabilitats de la llar.
 
Quantes n’ha disputat?
Unes quinze. N’he fet algunes d’importants com la de Venècia, Varsòvia, Berlin… La de Barcelona l’he correguda tres vegades. Per participar a les sis curses de més renom, et demanen marca mínima. Jo he baixat quatre vegades de les 3 hores i el meu millor temps és de 2h52’. Però ara el meu repte no és lluitar contra el cronomètre, sinó donar a conèixer unes malalties invisibles per a la societat. 

Deixa un comentari