‘El còmic és la millor iniciació a la literatura’

Amb 41 anys, aquest corunyès resident a Montcada (Mas Duran) des del 2008 ha aconseguit fer realitat el somni de molts: convertir una afició en la seva professió. La seva precoç voracitat lectora, especialment de còmics, i la seva vocació de promotor cultural van fer que amb només 24 anys fos un dels impulsors del primer Saló del Còmic de La Corunya i de l’obertura de la primera botiga especialitzada a la mateixa ciutat. Va treballar fent traduccions d’articles especialitzats per a editorials com Planeta i en poc temps va esdevenir la persona de l’Estat espanyol que més contactes tenia a la meca del còmic, els Estats Units, on viatja regularment per representar una vintena d’artistes de la península. Va coordinar durant 10 anys la secció de convidats del Saló del Còmic de Barcelona i va debutar com a guionista al 2011 amb una historieta per a un número especial de DC Comics protagonitzat pel grup de superherois JLA

David Macho, amb les dues revistes on s'han publicat els seus primers guions de còmic
Laura Grau

Com s’arriba a ser agent de dibuixants de còmic?
Aquesta figura ni tan sols existia a l’Estat espanyol quan m’hi vaig començar a dedicar. I no va ser res intencionat, sinó fruit de les meves inquietuds per aconseguir que hi haguessin llibreries especialitzades i un saló del còmic a la meva ciutat natal. El que va venir després, no va ser premeditat.
Quin va ser el punt d’inflexió?
Vaig viatjar a la Convenció del Còmic de San Diego, la més gran del món, amb l’objectiu  d’apren­­­dre i fer més contactes. Alguns amics dibuixants em van demanar que m’endugués els seus treballs per ensenyar-los i resulta que els hi vaig aconseguir feina. Fins aleshores escrivia i traduïa articles per a la premsa especialitzada, però aquesta expe­riència em va obrir un camí professional inesperat on em trobo molt còmode.  
Encara existeixen prejudicis sobre el còmic com a gènere menor?
A diferència dels Estats Units, amb més tradició, a l’Estat espanyol el còmic era considerat majoritàriament un material de segona i relegat al públic infantil. Això ha anat canviant amb el temps. El problema que hi veig és la distinció que han promogut alguns sectors entre còmic i novel·la gràfica, fent un paral·lelisme entre el cinema comercial i el d’autor. Considero que això suposa caure en una concepció de l’art errònia. Són el mateix però amb noms diferents.
Quins factors han permès prestigiar el còmic?
Sens dubte, el cinema i les sèries li ha fet un gran favor, fent arribar al gran públic el que abans llegia una minoria. Quan una maquinària com la Disney o la Warner porta a la gran pantalla els superherois, el gènere fa un gran salt. El creixement del còmic d’autor també ha ajudat molt, és clar.
Es pot guanyar bé la vida a l’Estat espanyol un dibuixant de còmic?
Desgraciadament vivim en un país amb una elevada proporció d’artistes –no només del còmic– que no reben cap suport per part de l’Estat. La majoria són autònoms i treballen una mitja de 15 hores diàries. Si vols viure del còmic, has de treballar per a la indústria dels Estats Units o la de França.
Hi ha diferència entre les dues?
El mercat americà demanda còmics mensuals, amb format grapa i per a un públic de llibreria especialitzada, encara que la seva penetració a botigues tipus FNAC és cada vegada més gran. El francès prefereix còmics anuals en format àlbum de tapa dura i per a un públic de llibreria més generalista. Es tracta de diferents maneres i cultures intentant abastar el màxim nombre de lectors. 
Qui tria el dibuixant per a cada història?
L’editor és qui encarrega la història al dibuixant. La seva tasca és la més difícil perquè ha de posar en imatges un relat escrit amb paraules. No només ha de crear figures humanes, sinó fons, perspectives, sensació de moviment i, amb l’afegit, que ha de treballar ràpid per complir uns terminis molt estrictes.
Li agrada la feina de guionista?
De moment només he publicat dues històries per a DC Comics. Una per a un còmic especial de la col·lecció Lliga de la Justícia d’Amèrica (JLA), basada en un dels cants de  ‘La Divina Comèdia’ –sóc un admirador de l’obra mestra de Dante Alighieri. I una altra, per a la col·lecció Batman: Black and White. Crec que sóc l’únic autor espanyol que ha escrit una història de Batman. Espero poder-ne publicar més.
Un lector infantil de còmics serà un aficionat a la literatura de gran?
S’ha comprovat que qui comença llegint còmics de petit, acostuma a ser un lector de tot tipus de llibres d’adult. No tinc cap dubte que el còmic és la millor iniciació a la literatura. A més, li ensenya al nen a crear patrons,  a posar en relació el dibuix i text i a recrear amb la imaginació allò que no apareix a les imatges. Al cap i a la fi, el còmic és l’art de l’el·lipsi, de narrar el que passa entre les vinyetes.

Deixa un comentari