“El karate permet canalitzar l’energia física i emocional”

Respecte i humilitat. Amb només 15 anys, Miguel Franco es va convertir al 1985 en el cinturó negre més jove d’Espanya de kyokushinkai, una de les moltes modalitats de karate. La seva trajectòria esportiva s’ha forjat al Club Shi-kan Montcada, arribant a ser en l’actualitat el director tècnic d’aquesta entitat local, pionera d’aquest esport en el nostre país. El karateca també s’ha convertit en un dels noms més rellevants a Catalunya en la seva especialitat i, des de fa cinc anys, és el seleccionador català a les categories sènior, júnior i sots-21 de combat. Abans d’aquesta faceta d’entrenador, Franco va ser campió de Catalunya cinc vegades consecutives –entre el 1983 i el 1986–, tant en combat com en tècnica. La Federació Catalana ha volgut treure el màxim profit dels seus coneixements i, avui dia, imparteix classes als futurs monitors de karate sobre com ensenyar als més petits aquesta art marcial, “que fuig de l’agressivitat”, en paraules seves.

Com s’arriba a ser mestre de karate?
Amb molt esforç i dedicació. Per arribar al cinquè DAN, que ja et dóna la categoria de mestre, he entrenat intensament durant 30 anys. Qui m’ho havia de dir! Si em vaig endinsar en aquest esport de rebot.

De rebot? I com és això?
Sí. Jo jugava a futbol i, per cert, no ho feia gens malaments. Però, el meu oncle, José Rodríguez, que havia obert el gimnàs Shi-kan, em va dir que m’apuntés. Ho vaig provar i em va impregnar tant que vaig decidir dedicar-m’hi.

Quins records té del dia que es va convertir en el cinturó negre més jove d’Espanya?
Encara ho recordo amb molta emoció perquè em vaig haver d’enfrontar a karateques que em triplicaven l’edat. Però jo tenia molta confiança en mi mateix i m’havia preparat molt per fer un bon paper a les proves.

Després dels èxits esportius, va deixar el tatami per transmetre els seus coneixements als petits. Què es pot aprendre amb el karate?
La filosofia del karate, com qualsevol altra art marcial, es basa en el respecte, la companyonia i l’esperit de superació i sacrifici. No és un esport violent, tot al contrari, serveix per canalitzar l’energia a nivell físic i emocional. La seva pràctica et permet tenir el control de tu mateix i saber actuar davant les diferents situacions de la vida.

L’han atracat alguna vegada?
Sí, més d’una.

I com s’ha defensat?
He utilitzat els meus coneixements i, amb un parell de claus, han quedat ko o han sortit cames ajudeu-me. Una altra vegada el vaig poder convèncer dient-li que això que feia estava malament i va marxar. L’únic cop que m’han robat va ser una bici quan tenia uns 8 anys.

Parlant de defensa personal. El dia 12, dins dels actes del Dia de la Dona, el Shi-kan i l’IME faran diverses sessions adreçades a les dones al pavelló Miquel Poblet. En què consistiran?
Donarem els recursos per saber com actuar davant una situació de perill, com protegir-se, com demanar socors o com deixar grogui l’assaltant… També ensenyarem que a la bossa portem una gran quantitat d’objectes que poden ser útils per defensar-nos. En definitiva, donar unes pautes per tenir confiança en nosaltres mateixos.

Quantes persones estan vinculades aquest curs al Shi-kan?
Moltes! A les instal·lacions del pavelló Miquel Poblet entrenen cada set­mana 150 persones, entre infants i adults. Després també fem classes a algunes escoles de Montcada i de poblacions del voltant. En total, en són 20. M’agradaria destacar que totes les sessions les imparteixen monitors titulats i que un 20% dels nostres alumnes s’enganxa al karate i continua preparant-se fins a ser cinturó negre.

Quants cinturons negres té el Shi-kan avui dia?
Una trentena, que competeix a nivell d’elit a Catalunya.

Tenen fusta de campions?
El Shi-kan compta amb una bona generació d’esportistes, és la nostra gran il·lusió. Treballen molt dur, sobretot quan s’acosten els campionats importants a nivell estatal i internacional.

Quin són els objectius del Shi-kan a mig termini?
Seguir creixent en la mateixa línia: d’una banda, a les escoles, i d’altra, en la competició d’alt nivell. Ens agradaria poder aconseguir nous títols d’Europa i del Món com van fer al seu dia Àngels Castillo, David Bermejo, Marc Rodríguez i Marta García, entre d’altres.

I els seus reptes personals?
Seguir treballant per formar nous esportistes. A les classes que imparteixo a la Federació, sóc el responsable de transmetre als futurs entrenadors com tractar els més petits. Sempre els dic que s’ha de fer amb afecte perquè és molt important que el nen o la nena se senti orgullós del que està fent.

Vostè ho aconsegueix al seu club?
Creiem que sí. Intentem inculcar als més petits que han de fugir de l’agressivitat i que han de ser respectuosos i humils.

Seccions:

Deixa un comentari