“El korfbal m’està obrint una porta cap al futur”

La perla catalana. Amb només 18 anys, Marc Castillo és el jugador català de korfbal amb més projecció del moment. Fa poques setmanes, aquest montcadenc es va proclamar campió d’Europa amb el seu actual club, el TOP de la ciutat holandesa de Sassenheim, al qual va arribar a final de l’any passat amb l’objectiu d’aprendre molt en un dels equips punters d’aquest esport. Castillo fa dos anys que pertany a la selecció catalana absoluta però, a pesar de la seva joventut, va ser una peça important en l’Europeu del 2010, on Catalunya va ser la cinquena classificada, i al Mundial de la Xina del 2011, en què el combinat català va acabar al quart lloc. El jugador, que va començar a practicar el korfbal a l’institut M. Miró, ha aconseguit nombrosos títols a nivell individual a les diferents categories inferiors de l’equip català, entre els quals destaquen el de millor júnior i, la temporada passada, el de jugador amb més progressió. En aquesta entrevista ens explica, des d’Holanda, la seva experiència al país on va néixer el korfbal.

Marc Castillo juga a l'actual campió d'Europa de korfbal
Santi Romero

Com ha estat l’experiència de guanyar la Copa d’Europa?

Inoblidable, mai m’ho hauria pogut imaginar! En aquesta competició no he pogut jugar ni un minut perquè les normes de la Federació Internacional diuen que només ho poden fer els jugadors que porten un mínim de tres mesos a la plantilla, però conviure amb l’equip m’ha permès conèixer de primera mà una competició d’aquest nivell i, sobretot, reforçar la meva unió amb el grup.

T’has adaptat bé?

Sí, estic content perquè m’han acollit molt bé. La gent és molt propera, és com una família. El que més m’està costant és l’idioma, perquè no entenc res d’holandès, però no tenen cap problema de traduir-m’ho tot a l’anglès, o sigui, que estic aprenent molt d’anglès.

Quins reptes tens a Holanda?

Molts! Tinc l’oportunitat d’aprendre al costat dels millors jugadors de korfbal i competir a la millor lliga del món. També em servirà per madurar, per créixer personalment perquè sóc lluny de casa i m’haig d’espavilar tot sol.

Vius del que et paga el club?

El club no em paga un sou, se n’ha fet càrrec del lloguer de l’habitatge i m’ha buscat una feina, que compagino amb els entrenaments i els meus estudis online per preparar la selectivitat, m’agradaria estudiar medicina.

T’enyores molt de Montcada?

Sí, sobretot de la família, dels amics i del meu club. Tot i ser d’un altre equip, em segueixo sentint del Club Korfbal Montcada.

Què significa per a tu el CK Montcada i el Montserrat Miró?

Tot, gràcies a ells sóc avui aquí. Vaig començar a jugar a korfbal a l’institut i tinc molts bons records. Érem un grup d’amics que ens ho passàvem bé jugant a korfbal. A més, vam guanyar la lliga amb el Montserrat Miró quatre temporades seguides.

Quan vaig veure que començava a despuntar i m’ho vaig prendre més seriosament. Fa dos anys es va crear el CK Montcada, que està a la Lliga Nacional i en total, porto jugant a la màxima categoria quatre temporades.

Què els diries als nois i noies perquè s’apuntin a practicar korfbal?

És un esport molt complet. És similar al bàsquet perquè s’han de fer cistelles i també se sembla a l’handbol per la rotació de la pilota, similar a la del futbol, però no ho és. I també m’agradaria destacar dos aspectes: és un esport mixt i, com que no es pot botar, necessites sempre els teus companys per poder fer punts. És molt dinàmic.

Què va suposar per a tu competir al Mundial de la Xina?

És molt enrequidor perquè tens l’oportunitat de jugar contra els millors del món. També va ser molt gratificant perquè vam aconseguir el quart lloc, la millor classificació fins ara assolida. A més, va ser durant la preparació del Mundial que el meu actual equip, el TOP, es va fixar en mi.

I com va anar-hi tot?

L’últim partit amistós que vam fer abans de marxar a la Xina va ser contra el TOP. Quan vam acabar el matx, el tècnic holandès em va cridar i em va proposar fitxar pel seu club. No m’ho podia creure, la veritat. M’ho vaig pensar un temps i vaig dir que sí perquè crec que el korfbal m’està obrint una porta per millorar com a jugador i com a persona. És una opotunitat que no puc desaprofitar.

Què significa per a tu competir a la selecció catalana?

Estem fent camí, perquè la selecció catalana de korfbal és la primera que ha estat reconeguda internacionalment per poder competir en campionats oficials. I el Mundial de la Xina ha suposat un pas cap endavant.

Per què?

El primer dia de la concentració per preparar el Mundial ens van comunicar que no podíem anar-hi per motius econòmics, les retallades. Però els jugadors vam decidir que això no podia ser, ens van començar a moure i a fer difusió de la nostra situació als mitjans de comunicació. Gràcies al suport de l’entitat pro-seleccions catalanes i les aportacions de ciutadans a un compte corrent que vam obrir vam poder cobrir el pressupost. I mira, de no poder anar-hi a acabar quarts! Ens feien entrevistes, sortíem a les notícies cada dia… Tot l’esforç va pagar la pena.

 

Seccions:

Deixa un comentari