“El més important és buscar l’origen, no els símptomes”

Una medicina complementària. Així li agrada parlar a Jordi Capdevila de la medicina tradicional xinesa, més que no pas qualificar-la de teràpia alternativa. Als seus 60 anys, aquest montcadenc afincat a Menorca respira serenor i saviesa. Porta 10 anys ajudant els altres a superar els seus problemes amb acupuntura, herbes i massatges. I des de fa tot just un any té consulta a Montcada. Es desplaça un cop a la setmana i ho fa no només per atendre les visites, “sinó també per recuperar els lligams familiars i d’amistats”. Reconeix que el pacient s’ha d’implicar molt més en el sistema xinès del que ho fa en la medicina occidental i no tenir una actitud passiva “esperant la pastilleta”. Lamenta el grau d’intrusisme que hi ha a la professió, que desprestigia el treball del personal qualificat.

Jordi Capdevila, tècnic superior en medicina tradicional xinesa
Arxiu/Lluís Maldonado

Què és la Medicina Tradicional Xinesa?
És una medicina que parteix d’una cultura absolutament diferent a la nostra, interpreten el funcionament del cos humà de forma diferent i per tant, els tractaments són diferents.
De quina forma?
Hi ha diverses eines. La més coneguda és l’acupuntura, però la més bàsica i que no s’utilitza tant a Occident és la fitoteràpia xinesa, que és un conjunt de fórmules amb diferents plantes que tenen accions sinèrgiques, és a dir, la suma dels diferents efectes de les plantes donen com a finalitat una acció. La dietètica i l’alimentació es pot considerar també com una medicina. I després, hi ha un tipus de massatge que es diu tuina que té una sèrie de moviments característics. Aquestes són les eines terapèutiques.

I com és que l’acupuntura destaca per sobre de les altres?
Perquè és més fàcil, perquè té menys riscos, perquè el pitjor que et pot passar és que no et passi res en cas que jo m’equivoqui a l’hora de fer un diagnòstic basat en els principis de la medicina tradicional.

I quin són aquests principis?
Els aspectes que diferencien la medicina d’Occident de la tradicional xinesa és que consideren l’organisme com un conjunt, el que passa en qualsevol part del cos afecta la resta. Jo observo tot el cos, pregunto com són les caques, com dorms, inclús pregunto a nivell emocional. No toquem gairebé la simptomatologia sinó que anem a buscar l’origen. Això fa que l’ànima estigui involucrada a nivell físic. Problemes lleus de tipus psicològic, ansietat, depressió, problemes de memòria, imsomni o pors ho tractem des de la part física posant agulles, tocant els òrgans afectats i donant herbes.
És anar a la recerca de la salut i l’equilibri.
La Medicina xinesa té una sèrie de símptomes que per a un metge occidental no representa cap senyal de malaltia, en canvi per a nosaltres aquests signes ens parlen d’un desequilibri, d’un desordre. Aquesta persona no està malalta però tampoc no està bé. Si ho agafem a temps podem evitar que a la llarga vagi a més i es produeixi la patologia. Per tant és una medecina preventiva. Un altre aspecte important és que necessitem que el pacient s’impliqui i això a Occident és molt complicat. Moltes malalties es produeixen com a conseqüència d’hàbits de vida no adequats que acaben per fer-nos emmalaltir. Aquí estem acostumats que el metge i la pastilla ens solucionin el problema i que el pacient no hagi de fer res.

Com es realitza un diagnòstic?
La medecina xinesa no utilitza anàlisis de sang o radiografies. Ens basem en escoltar i observar el pacient. Prenem el pols, i la sensació i la textura que notem als dits ens dóna una idea de quin és l’estat del cos. També observem com està la llengua, que per a nosaltres és molt important. La terminologia del diagnòstic no és com l’occidental.

Com curaria una grip?
Diuen que una grip tractada són set dies i sense tractar, una setmana. En el llenguatge de la medicina tradicional és fred que ha entrat a dins, i aquest fred com que no ha pogut sortir s’ha convertit en calor que s’ha d’eliminar.

La medicina tradicional xinesa és més integradora si la comparem amb l’occidental?
Hi ha uns autors americans que comparen el metge occidental amb un mecànic. És a dir, quan el cotxe té una peça que falla i aquesta no afecta a la resta, es canvia i ja està. En canvi, el metge tradicional xinés seria un jardiner que treballa amb harmonia i que està pendent del conjunt. La curació no és un procés immediat.

Les autoritats sanitàries no posen les coses fàcils per reconèixer i donar un estatus a les teràpies alternatives.
A mi m’agrada més parlar de teràpies complementàries. Som un complement de la medicina. Seria molt interessant que es regulessin escoles, plans d’estudi i professorat. Això donaria més confiança a la gent i evitaria l’intrusisme.

Deixa un comentari