‘El pessebrisme uneix diferents generacions’

Nascut a la Pobla de Lillet (Berguedà) al 1935, va venir a viure a Montcada amb 17 anys per treballar d’aprenent en un taller mecànic que el seu oncle tenia a Sabadell. L’existència d’un concurs local de pessebres als anys cinquanta va cridar la seva atenció i, amb un cosí seu, va fer el seu primer pessebre artesanal al garatge de la casa familiar (Casa Espel), guanyant un dels premis del jurat. Anys més tard, ell i altres aficionats al pessebrisme van fundar l’Agrupació de Pessebristes de Montcada i Reixac, que va fer la seva primera exposició col·lectiva a l’Església de Santa Engràcia el 1983. Des d’aleshores no ha faltat mai a la cita amb una tradició que perviu en el temps i que any rere any atrau centenars de persones al temple montcadenc, on ja estan exposades les noves propostes per a aquest Nadal

Joan Vinyes, amb el pessebre que ha fet per a l'exposició d'aquest any
Laura Grau

Recorda el seu primer pessebre?
I tant. Encara conservo la figureta que ens va donar l’Ajuntament l’any 1955, quan va premiar el pessebre que vaig construir amb el meu cosí Tomàs al garatge de la casa familiar. Em va fer molta il·lusió.
Com eren aquests concursos?
La gent que volia participar s’apuntava a l’Ajuntament i, el dia concertat, un jurat passava per les cases a veure el pessebre dels participants. Crec que es va fer entre els anys cinquanta i seixanta.
Quin és el secret d’un bon pessebre?
Has de tenir bones mans, una mica d’imaginació i molta paciència. Si, a més a més, tens dots artístiques –que no és el meu cas–, aleshores surten autèntiques meravelles, com les que feia Josep Maria Pons, un dels millors pessebristes de Montcada que, malauradament, ens ha deixat recentment.
Com va néixer l’Agrupació?
Al 1980, el mossèn Josep M. Joan-Torres, que coneixia la meva afició, em va proposar que fes un pessebre per a l’església de Santa Engràcia. Vaig decidir portar un que tenia fet a casa. A tothom li va agradar molt i l’any següent, el mossèn ja va donar per fet que en portaria un altre. Jo estava tot sol fins que dos aficionats més, Josep Lluís Molina i Josep M. Pons, em van dir que estaven interessats a participar. Al 1982, vam fer entre els tres el primer pessebre monumental a l’església. I, a partir de l’any següent, s’hi van afegir altres persones. La primera mostra col·lectiva es va inaugurar el 1983, tot i que ens vam registrar oficialment com a agrupació al 1985. Aquell any, en Pons i jo vam participar en l’acte de constitució de la Federació Catalana de Pessebristes, de la qual formem part.
Com ha evolucionat l’entitat?
Als anys noranta, l’activitat va afluixar una mica fins que vam tenir la sort de poder incorporar el 1998 tres joves, que provenien dels Amics del Pessebre. Un d’ells, Albert Grau, és des d’aleshores el president de l’entitat. 
L’evolució dels materials ha canviat la forma de fer pessebres?
Sí, està clar. Abans el més utilitzat era el guix, un material pesant que requeria una estructura de filferro perquè s’aguantés. L’aparició del porexpan va permetre alleugerir el pessebre i treballar d’una forma més neta. Personalment, em resulta un material més còmode, tot i que en la construcció d’un pessebre hi entra de tot: fusta, pasta de modelar, soldadures, la part elèctrica… Has de saber fer una mica de tot. Fins i tot, hi ha gent que modela les seves pròpies figures. Jo sempre les he comprat a una artesana de Castellar del Vallès que treballa amb fang.
Cada vegada veiem pessebres més moderns. Què n’opina?
Tot i que jo sóc un enamorat del pessebre clàssic, inspirat en els passatges bíblics, entenc que apareguin noves propostes on conviuen tradició i modernitat. Les noves tendències incorporen moviment i efectes especials. Em resulta xocant veure un tren o un funicular en un Neixement, però també veig que, si volem que la tradició es mantingui, no podem ser massa puristes. Hem de respectar la llibertat creativa.
Té d’altres aficions, a més del pessebrisme?
Sempre m’ha agradat la fotografia i, de jove, vaig guanyar alguns concursos. Sóc soci fundador dels Amics de Reixac i de la Coral Mare de Déu del Turó. També feia teatre al Casal de la Pobla de Lillet abans de venir a Montcada. 
Té garantida la continuïtat la mostra anual de pessebres?
N’estic segur. De fet, a les exposicions dels últims anys, hem incorporat pessebres fets per nens, la majoria fills i néts de membres de l’entitat. És molt bonic comprovar que el pessebrisme uneix diferents diferents generacions. Aprofito per donar les gràcies a totes les persones que han col·laborat amb l’entitat des de l’any 1980.

Seccions:

Deixa un comentari