‘El prototip l’hem dissenyat i creat un equip d’estudiants’

Entre boxes. El curs passat, en el cinquè any de carrera, el montcadenc Miquel Riera Jorrín va ser seleccionat per participar al projecte Formula Student de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que consisteix a construir el prototip d’un monoplaça de competició elèctric o de combustió. Els estudiants s’encarreguen de tot, des d’aconseguir patrocinadors que facin viable al seu projecte fins a l’execució del vehicle, un autèntic repte. “A la universitat tot és molt teòric i participar en aquesta experiència et dóna l’oportunitat de veure el teu treball fet realitat”, explica Miquel, que als seus 23 anys ja pot acreditar haver format part del procés de creació d’un monoplaça i això que quan feia l’ESO odiava les matemàtiques. “Un familiar em va ajudar a fer el clic i vaig acabar estudiant enginyeria”, explica. L’experiència viscuda el curs passat li ha permès descobrir a fons el món de l’automoció i entrar en contacte amb empreses del sector.

Miquel Riera Jorrín
Arxiu

Com vas ser seleccionat per participar al programa Formula Student?

Un company de la facultat me’n va parlar i vaig fer la sol·licitud. Has de passar un procés de selecció com si optessis a un lloc de feina. Finalment, 34 alumnes vam aconseguir entrar-hi. Jo he estat a la secció de xàssis.

I en què consisteix el projecte?

Consisteix a fer el prototip d’un monoplaça de dalt a baix, des del disseny del vehicle, fins al de les peces que l’integren. Fem d’enginyers i de mecànices. El procés dura tot el curs i culmina amb una competició en què participen universitats d’arreu del món.

La mà d’obra surt gratis però per fer un prototip calen diners. Quan costa tot plegat?

Aproximadament està valorat en uns 120.000 euros. La UPC ens dóna una aportació d’entrada però també forma part del projecte aconseguir l’esponsorització d’empreses. Més d’una cinquantena de firmes ens han ajudat aportant material o peces i també cedint-nos les seves instal·lacions. Per exemple, jo vaig estar desenvolupant part del projecte al centre tecnològic de Seat.

Innovar ha de ser tot un repte.

D’això es tracta, cada any s’ha de fer un vehicle diferent. Es poden aprofitar parts de projectes anteriors però el 60% del monoplaça ha de ser de nova  creació.

Quines han estat les novetats introduïdes enguany?

Aspectes d’aerodinàmica amb la posada d’alerons, nous controladors per al motor, el canvi de la ubicació de les bateries (el nostre cotxe és elèctric)... El que més ha satisfet al professor que ens ha tutoritzat és que enguany s’ha treballat força el disseny exterior del vehicle i això ens ha donat bona premsa i hem sortit a diferents mitjans.

I una vegada el cotxe està llest, a competir. Guanya el que corre més?

No. Hem de pensar que no són vehicles preparats per sofrir impactes i, a més, no els condueixen pilots professionals, sinó un dels estudiants que forma part del projecte. Les competicions són d’enginyeria i inclouen diferents aspectes. El primer, verificar que el monoplaça respon al disseny presentat i després ha de superar proves d’acceleració i de resistència i fer un circuit en vuit. El cotxe sempre circula sol i només el temps requerit. Les proves es van fer a l’estiu al circuit de Montmeló (FS Spain), a Alemanya (FS Germany) i a Itàlia (FS Italy).

A la competició FS Spain van prendre part 34 monoplaces d’universitats d’arreu del món i prop de 900 estudiants. Qui va triomfar?

Els alemanys són els líders indiscutibles, compten amb molts mitjans i pressupost. A continuació, van quedar els suïssos i els holandesos.

I la UPC?

A la part mitja de la taula.

Per què vau decidir fer un monoplaça elèctric?

L’elèctric és més atractiu a l’hora d’innovar.

De fet, és el futur.

Això sembla, encara que falta avançar en l’acumulació d’energia. Ara per ara, el millor és un híbrid. 

Acabat el projecte, què passa amb al vehicle?

És desvallestat. Com he dit, les peces s’han de reaprofitar per a la construcció d’un nou model.

Què t’ha aportat Formula Student?

Molta experiència en enginyeria que després pots aplicar a qualsevol àmbit. També aprens que allò que dissenyes al teu cap després s’ha de poder fabricar. I, finalment, m’ha donat l’oportunitat d’entrar en contacte amb empreses i de treballar amb una tecnologia molt nova com és la fibra de carboni.

A punt d’acabar la carrera, com veus el teu futur laboral?

Al febrer marxaré a Bèlgica, a fer un Erasmus, però el meu objectiu és tornar i poder treballar aquí. A Catalunya es viu molt bé. 

Seccions:

Deixa un comentari