“Els equips femenins de futbol estan normalitzats”
Pionera del futbol femení i especialista en energia. Llicenciatura en enginyeria química i industrial, pràctiques a una empresa de pintura, disseny de maquinària industrial, membre de l’equip de l’Agència de l’Energia de Barcelona i com a afició, jugar a futbol. Si ens passessin aquest currículum sense cap nom, la majoria diríem que és el d’un home. Però no, correspon a Irma Soldevilla, enginyera, especialista en energies renovables, pionera del futbol femení al municipi i membre de la junta directiva de l’Escola de Futbol Montcada. Malgrat tot l’exposat, l’Irma diu que mai s’ha sentit especial, ni l’han tractada diferent, ni tampoc ha hagut de demostrar més a la feina per ser una dona. Està implicada en el món esportiu local, fa dos anys que va penjar les botes després de mitja vida –té 33 anys i hi competia des dels 17– jugant a futbol. “Vaig veure clar que s’acabava l’etapa de competició, però vaig continuar entrenant”, diu una de les fundadores del primer equip de futbol de dones de Montcada.
Vostè és de les pioneres del futbol femení a Montcada. Com van ser els inicis?
Des de sempre m’ha agradat jugar a futbol i vaig començar a competir als 16 anys, a la Penya Barcelonista de Montcada i Reixac, que aleshores tenia equips en lliga. Entre uns quants vam mobilitzar més gent i vam crear el primer equip femení al municipi i jugàvem a l’antic camp de la Ferreria, en una època en què tampoc no hi havia gaire conjunts de dones per les poblacions del voltant. Un any després es va crear el femení de l’antiga Escola de Futbol de Can Sant Joan –que va donar pas a l’actual EF Montcada– on em vaig incorporar quan es va desfer l’equip de la Penya, tres anys després de la seva fundació. Hi vaig jugar 11 anys, fins fa dos.
Quina va ser la reacció de la gent davant d’un equip femení de futbol?
De bon principi, a la gent li picava la curiositat i, per això, vam aconseguir força aficionats però, mica en mica, aquesta febre es va anar dissipant. Afortunadament, ara no hi ha color amb temps enrere, en 15 anys s’ha avançat molt i els equips femenins estan plenament normalitzats.
Però no hi juguen, ni de bon tros, tantes noies com nois a futbol.
En el cas concret de Montcada, sempre ens ha costat molt reunir un grup de noies que es comprometés a tirar endavant l’equip. Per sort, portem un parell d’anys molt bons, amb jugadores que creuen en el projecte. Però és cert que costa trobar nenes. La temporada passada vam intentar fer un equip de planter, però no va poder ser. El meu desig és que la secció femenina es consolidi i puguem tenir més categories però, per això, fa falta gent que hi estigui a sobre.
Què pensa dels tòpics sobre la poca feminitat de les noies que juguen a futbol?
Jo sempre he defugit d’aquestes creences. Al futbol hi ha noies molt femenines i d’altres que no ho són tant. N’ hi ha de tot, com arreu.
A la junta d’un club de futbol, enginyera química i industrial, membre l’Agència de l’Energia de Barcelona… Vostè viu en un món d’homes!
Jo no penso això. Sí que és cert que abans d’entrar a l’Agència de l’Energia, treballava a l’automoció i aquest sector, tradicionalment, sempre s’ha vinculat més als homes, igual que el futbol. Vaig fer pràctiques a Nissan, en temes de medi ambient i de tractament de residus, i vaig treballar a l’enginyeria Solvan dissenyant equips i maquinària per als productes de l’empresa Kluthe Ibérica, però mai m’he sentit diferent de la resta de companys per ser una dona.
Què és l’Agència de l’Energia de Barcelona?
És un consorci format per diverses institucions, que treballa bàsicament pel consistori barceloní i, entre d’altres, promou l’eficiència energètica i l’ús de les energies renovables en l’entorn urbà, a més de desenvolupar polítiques energètiques a escala local.
Quina feina hi desenvolupa vostè?
Sóc directora de projectes i em dedico a fer el seguiment dels paràmetres energètics i ambientals de Barcelona per tal de plantejar, dissenyar i planificar estratègies destinades a fer que la ciutat sigui cada cop més sostenible.
I ara, ho és?
Barcelona és una ciutat intensiva quant a despesa energètica, però el fet de ser compacta i mediterrània fa que el seu consum per càpita sigui inferior a la mitjana catalana i espanyola.
I la resta de municipis?
Un dels temes del que fem seguiment és del Pacte d’alcaldes i alcaldesses, al que Montcada també està adherit. És un compromís promogut per la Comissió Europea, a través del qual les ciutats es comprometen a reduir en un 20% les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte un any de referència, mitjançant l’elaboració d’un Pla d’Acció d’Energia Sostenible.
Les ciutats poden assumir el repte?
Reduir en un 20% les emissions és un objectiu força ambiciós i, per assolir-lo, és necessari que existeixi voluntat política i el compromís i complicitat de tots els sector consumidors d’energia i de la ciutadania en general. En el cas de la província de Barcelona, la Diputació dóna suport a les poblacions per tal de complir aquests compromisos.
Extingit el virulent foc a un solar de desballestament il·legal ubicat a prop dels blocs Sivis
Primeres declaracions en la instrucció de la querella de l’AV Can San Joan contra la Generalitat i la cimentera
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
