“Els escacs suposen també gran esforç i desgast físic”

Quines són les seves prioritats durant els sis anys de mandat que té al capdavant de la UE Montcada?
M’agradaria potenciar el planter perquè està clar que és el nostre futur. Cara la pròxima temporada esperem poder començar a impartir classes totes les tardes, de dilluns a divendres, al nostre local del pavelló Miquel Poblet i que els escacs es practiquin com a activitat extraescolar a la majoria dels centres. També estaria bé poder recuperar l’esplendor de l’Open Vila de Montcada de temporades anteriors, amb més premis i més convidats. Respecte al primer equip, hem d’intentar que continuï a la Divisió d’Honor amb la idea de quedar el més amunt possible.

Enguany, l’equip ha mantingut la categoria i ha acabat cinquè. Satisfet?
Sincerament, esperàvem més perquè teníem potencial per quedar entre els tres primers. Crec que els resultats s’haurien de millorar, tot i que penso que serà difícil recuperar la classificació dels anys anteriors perquè estar a dalt de tot i mantenir-se el primer és molt complicat. A més, des que fa dos anys el Campionat de Catalunya es va ampliar de 9 a 11 rondes, el pressupost del primer equip s’ha incrementat en un 20% i això es nota. Tot dependrà dels diners que tinguem.

I ara són temps complicats.
Molt complicats! Ho estem notant també a l’hora de trobar patrocinadors per a l’Open. Esperem que continuïn els mateixos de l’any passat, tot i que ja se’ns han donat de baixa dos espònsors petits. 

Hi haurà canvis al dinovè Open Internacional Vila de Montcada?
No, només que, a pesar de la crisi, hem pogut millorat els premis i enguany repartirem 7.000 euros, mil més que al 2010. Malgrat tot, no hem incrementat el nombre de convidats, que és el que dóna renom a un torneig.

Va començar de molt petit a jugar a escacs?
Als 16 anys, però de petit ja sabia moure les peces. Vaig arribar a Espanya als 21 amb una beca per estudiar matemàtiques i m’hi vaig quedar fent tornejos d’estiu.

El meu aprenentatge ha estat molt pràctic, ho he fet pel meu compte, llegint llibres i aprenent d’amics. Ara també ajuda molt la informàtica, tot i que no se n’ha de abusar. És un complement, però els joves li donen més importància que als llibres.

Conec a molts matemàtics que els agraden els escacs. Què tenen a veure ambdues disciplines?
La pedagogia de les matemàtiques, com la lògica i el raonament, es pot aplicar als escacs. Es tracta de canviar els números i les fórmules per càlcul i estratègies.

I això es pot considerar un esport?
Sí, perquè és una competició. El joc dels escacs és una activitat tranquil·la perquè estàs assegut a una cadira, però hi ha molta tensió acumulada perquè no s’exterioritza. Encara que no ho sembli, implica un gran desgast físic. A l’estiu, he arribat a perdre bastant pes quan he jugat un torneig darrera d’un altre i, sobretot abans, quan no hi havia aire condicionat enlloc!

Quants tornejos pot arribar a jugar en una temporada?
A nivell individual uns 27 i, a banda, estan les competicions que juguem amb l’equip del nostre club.

Què intenta ensenyar als seus alumnes?
D’una banda, treballo sobretot la mentalitat. És important aprendre a competir sense pressió. D’una altra, la dedicació, perquè no s’aconsegueix res sense esforç. Per aprendre a jugar s’han de llegir molts llibres i passar hores i hores davant d’un tauler.

És veritat que els nostres infants i joves no saben què és l’esforç?
Per desgràcia, sí. Crec que potser perquè el seu entorn és massa còmode. Per exemple, els nois que venen dels països de l’Est d’Europa tenen més dedicació i ho valoren molt més.

M’agradaria fer-li una pregunta que espero no li molesti, és de bon rotllo. Hi ha molta gent que pensa que els jugadors d’escacs són uns freakies. Què n’opina?
Ja, ja, ja!  Això és una llegenda urbana, n’hi ha de tot, com a tot arreu.