‘Els infants sahrauís ens donen una lliçó de vida’
Solidaritat. Mireia Sanz i Mohamed Lamin van participar quan eren infants en el projecte ‘Vacances en pau’, una iniciativa del Front Polisario amb el suport d’entitats i ajuntaments que té per objectiu que la canalla dels campaments de refugiats sahrauís passi l’estiu lluny de les dures condicions del desert, a Algèria. La família de Mireia va acollir Mohamed per primera vegada l’any 2000, una experiència que els hi va canviar la vida. Ara que ja són adults, ambdós joves –que han crescut com a germans– han decidit fer-se càrrec del projecte solidari al municipi a través de l’entitat Montcada Solidària. L’any passat es va recuperar la iniciativa a la localitat amb la participació de tres famílies, que van comptar amb el suport de l’Ajuntament i d’altres entitats de Catalunya vinculades al ‘Vacances en pau’. Enguany, Montcada Solidària tirarà endavant les colònies amb el repte de consolidar el projecte a la ciutat.
Mohamed Lamin i Mireia Sanz són els dos components de Montcada Solidària que s'han fet càrrec del programa Vacances en pau
Sílvia Alquézar
Què espereu aconseguir enguany?
Mohamed: L’objectiu és consolidar el projecte al municipi amb la participació de més famílies. Comptem amb el suport de l’Ajuntament, que l’any passat ja va treballar molt en tot el tema de la promoció de la iniciativa.
Mireia: Amb el Jordi, l’altre germà que tenim, hem fet uns anuncis que s’han publicat a ‘La Veu’ i estem preparant un tríptic amb tota la informació sobre les colònies, que volem que es reparteixi al mes de març. Ens agradaria recuperar el que es va viure fa uns 15 anys, quan a Montcada venien una quinzena d’infants.
En què consisteix el programa?
Mo: És un projecte solidari i de cooperació, amb molts anys d’història. S’adreça a nens i nenes d’entre 8 i 10 anys, als quals se’ls dona l’oportunitat de passar els dos mesos d’estiu a casa de famílies catalanes i d’altres indrets de l’Estat espanyol. És una forma de facilitar que els infants, que són els que més pateixen, puguin passar els mesos més durs de l’any lluny de la calor i de les difícils condicions de vida dels campaments i que, alhora, puguin veure un altre món i compartir i aprendre una nova cultura i un nou idioma.
Mi: Hem de tenir en compte que aquests infants viuen en un camp de refugiats sense aigua corrent on, a l’estiu, el termòmetre arriba als 50º.
Quin és el compromís de les famílies?
Mi: L’únic que han de fer és obrir les portes de casa seva i tractar l’infant com un fill més. Normalment, al juliol van al casal d’estiu, que paga l’Ajuntament i que també els facilita l’abonament per a la piscina d’estiu. A l’agost, poden anar de vacances amb la família acollidora, tot i que no poden sortir de l’Estat espanyol.
Mo: També fem trobades fora del municipi, que no són obligatòries, però sí recomanables perquè permeten que els infants es retrobin. A banda, durant la seva estada se’ls fa una revisió mèdica completa al CAP per veure si pateixen alguna patologia i necessiten tractament.
Tothom que ha viscut l’experiència diu que és molt enriquidora.
Mi: És un projecte per a infants i, per tant, l’experiència ja té un punt màgic. Tant ells com nosaltres aprenem molt perquè ens permet conèixer una realitat diferent. La canalla no té cap problema d’adaptació i la barrera de l’idioma no és tan important perquè tenen nocions de castellà. A més, el llenguatge gestual és universal.
Mo: Ens donen una lliçó de vida perquè no tenen res, però són feliços. Un fet molt il·lustratiu és que quan marxen tenen moltes ganes de tornar a veure la família que, per a ells, és el més important.
Mi: Ens ensenyen a valorar el que tenim aquí. Per a nosaltres, anar a la piscina, la platja o la muntanya no és res d’excepcional perquè ho tenim a l’abast però, per a ells, és una experiència única.
Les colònies solidàries també tenen un caràcter reivindicatiu?
Mi: Sí, per donar a conèixer la greu situació que fa més de 40 anys es viu als campaments de refugiats, oblidats de tothom.
Mo: Portem 40 anys esperant un referèndum d’autodeterminació que no arriba. Coincidint amb les colònies, es fa un acte a Barcelona per reivindicar que seguim allà, al mig del desert.
Què han de fer les famílies que vulguin participar en el projecte?
Mi: Poden enviar un correu a l’adreça electrònica [email protected] o bé trucar al departament de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament.
Mo: Volem convidar les famílies de Montcada a participar en el projecte perquè és una experiència molt enriquidora que no oblidaran mai, ni la part acollidora ni els infants, que estan agraïts per sempre.
Actualment en portada
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
L’odissea d’una família per aconseguir una plaça a l’escola especial per al seu fill amb discapacitat
‘El barri que envoltarà el futur hospital estarà connectat al municipi i dotat de serveis’
