‘Els llocs abandonats em permeten viatjar al passat’

D’on et ve aquesta afició?
Neix arran d’una visita casual amb uns amics a l’antiga central tèrmica d’Aliaga, a Terol. Vaig començar a sentir curiositat pels llocs abandonats i, després de buscar informació a Internet, vaig descobrir l’exis­tència d’un moviment dedicat a l’exploració d’edificis oblidats, amb multitud de fòrums i blogs per intercanviar dades i experiències.  
Els exploradors teniu normes.
Sí. No podem revelar mai la ubicació del lloc que visitem. Aquesta regla crea certa con­tro­vèrsia, però és necessària per evitar accions de vandalisme o robatoris. No podem trencar ni forçar cap element per accedir-hi, sinó aprofitar les obertures naturals de l’edifici, i no ens podem endur res del lloc, només fotografiar-lo.  
Què sents quan entres en un lloc abandonat?
Els llocs abandonats em permeten viatjar al passat. M’agra­da deixar volar la imaginació sobre la història d’aquell lloc, mentre passejo envoltat de silenci i observant les restes de vida. Precisament retratar aquests espais amb la màxima fidelitat és el que m’ha fet aficionar a la fotografia i al processament d’imatges. M’hi puc passar hores. També gaudeixo descrivint les sensacions que he tingut en cada visita i reconstruint el passat d’aquell indret.
D’aquí neix el blog ‘Última visita’.
Sí. Li vaig posar aquest nom perquè faig un homenatge a llocs que són a punt de desaparèixer i que potser jo seré la darrera persona en documentar. La veri­tat és que em sorprén la quantitat de gent que visita el blog i les reac­cions que han provocat alguns dels­ meus reportatges.
Quina és la que més t’ha sorprès?
A la platja de la Sabinosa, a Tarra­gona, hi ha un complex abandonat que durant molts anys va funcionar com a preventori de malalties infeccioses per a nens. Quan vaig publicar les fotografies, van començar arribar comentaris de persones que havien conegut aquest lloc en la seva infància i que explicaven històries terribles de maltractaments. Em vaig quedar impressionat.
Els edificis abandonats tenen una aura de misteri. Durant aquest anys has tingut algun ensurt?
De vegades m’he espantat en obrir una porta i veure una silueta que, un segon després, reconeixes que és la teva reflectida en un mirall, o sentir sorolls estranys i comprovar que són les corredisses d’una rata tan grossa com un gat. Però, tot i que respecto la parapsicologia, de fantasmes no me n’he trobat cap. Això sí, és millor no anar-hi sol. No passes tanta por i, si hi ha algun accident –tinc un amic que es va trencar un braç en esfondrar-se la planta d’un edifici–, el teu company pot donar l’avís.
I pel que fa a les qüestions legals, has tingut algun problema?
Més d’una vegada hem hagut de sortir corrent. L’incident més greu va ser al Regne Unit quan uns agents de policia van estar a punt de detenir-nos, perquè l’edifici que estàvem fotografiant formava part d’una operació antiterrorista. Afortunadament vam poder aclarir el motiu de la nostra presència i tot es va acabar aquí.
Quin és el lloc abandonat perfecte per a un explorador?
Un que porti molts anys tancat i que conservi tot el seu interior. Una vegada vaig fotografiar un hospital geriàtric que conservava la seva dotació, a pesar que les portes estaven obertes. I a Bèlgica, vaig entrar en una casa que portava més de trenta anys tancada i on tot estava intacte, com si el temps s’hagués aturat. Hi havia roba plegada als calaixos, unes sabatilles sota el sofà, el televisor,… Semblava com si el que hi vivia hagués sortit per tornar en una estona.
Has fet alguna incursió a llocs abandonats de Montcada?
Normalment aprofito els viatges que faig durant les vacances per dedicar-me a aquesta afició. Però ja tinc al cap dos o tres llocs de Montcada per visitar quan pugui.
Què hi diu la teva família d’aquesta afició?
Ja s’ha acostumat. El meu pare, fins i tot, em suggereix llocs per visitar. També he aconseguit engrescar la meva dona en algunes excursions.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: