“Els polítics han de recordar que estan al nostre servei”
La resurrecció del moviment obrer. José Antonio Grillo és el cap visible d’un moviment sorgit arran la crisi econòmica. ‘Los lunes al sol’ –batejada així en homenatge a la pel·lícula de Fernando León sobre els problemes d’un grup d’extraballadors de drassanes a Galícia– és una plataforma formada per persones en situació d’atur o d’empreses amb problemes laborals que s’han unit per denunciar que els efectes de l’actual conjuntura els estan patint els més dèbils i per reivindicar –i recordar– que els treballadors tenen drets. Els primers a afegir-se a la plataforma van ser els empleats d’Aismalibar, on Grillo (Valverde de Llerena, Badajoz, 1968) va treballar des del 1989 i va ser president del Comitè d’empresa durant els darrers dos anys, “els més durs”, explica. Mica en mica el col·lectiu s’ha ampliat amb la incorporació d’altres fàbriques, com Castellón, de Ripollet. Afiliat a CCOO des del 1991, Grillo sempre ha treballat en el sector metal·lúrgic i ara, amb 42 anys, es troba a l’atur i fent cursos per millorar la seva qualificació cara la recerca d’una nova feina, difícil fita en els temps que corren.
-Com rep ‘Los lunes al sol’ les retallades anunciades pel govern central?
Considerem que és una mesura injusta perquè fa que la crisi la paguen les persones que la pateixen i no els veritables culpables, com són els bancs, els especuladors i aquells empresaris que han deslocalitzats els seus negocis a països com la Xina sense dotar els treballadors d’aquell país de les prestacions socials adients. No es poden promoure mesures com les que aplicarà Zapatero per reduir les prestacions socials i el sou dels funcionaris.
-Però fins no fa gaire es parlava de brots verds.
Jo el que veig és que cada dia tanca una empresa o que hi ha problemes laborals a les fàbriques de companys i amics. Crec que la llum al final del túnel encara trigarà a aparèixer.
-Ara que Aismalibar és ja gairebé història, per què sobreviu ‘Los lunes al sol’?
No només sobreviu sinó que ens hem constituït formalment com a entitat. ‘Los lunes al sol’ és una plataforma social creada per gent sense cap inclinació política ni sindical a través de la qual oferim als treballadors una eina on poder manifestar els seus problemes. Cada dilluns, cap a les 12h, ens concentrem a les portes d’Aismalibar entre 40 i 50 persones i els dijous a la tarda ens trobem a una sala a les oficines de Promoció Econòmica, a Mas Rampinyo.
-Té por que la gent es comenci a desanimar al llarg de les setmanes i s’acabin les concentracions?
Els mitjans de comunicació es van fer ressò de la nostra lluita al principi, però ara ja no estem de plena actualitat. Hem de denunciar el que continua passant i només ens queda sortir al carrer. Sé que s’ha perdut l’esperit reivindicatiu, fins i tot afiliar-se a un sindicat és veu com desfasat i, en canvi, es fan manifestacions per exigir que el president d’un club de futbol plegui i ens sembla el més normal del món. Els aturats hauríem d’estar al carrer manifestant-nos cada dia, de forma pacífica, perquè la nostra lluita no caigui en l’oblit.
-Vostè encara creu en l’esperit de l’1 de maig, doncs.
I tant! El Dia del Treballador és per anar a les manifestacions i recordar que ha mort molta gent lluitant perquè ara tinguem prestacions socials i també hem de garantir que els que ara entren al mercat laboral no vegin minvats els seus drets.
-Els sindicats estan en entredit amb tot el que està passant amb la crisi?
No entenc el descrèdit que pateixen els sindicats majoritaris. Fa temps que han reclamat davant les administracions la gratuïtat dels transports i dels medicaments per a les persones que ho necessitin, però potser els falta el màrqueting que tenen els partits polítics. De fet, CGT, CCOO, plataformes veïnals i socials ens hem unit per dur a terme a l’octubre la Marxa contra l’atur a Catalunya. A Montcada ja s’ha interessat pel tema l’AV de Can Sant Joan, la Favmir i ens hem presentat també a l’AV Font Pudenta-Muntanyeta.
-Quin és l’objectiu de la Marxa?
Fer arribar a les administracions les nostres reivindicacions socials, que es basen en que no podem perdre els nostres drets, que la crisi l’estem patint nosaltres quan no l’hem provocada. Demanem, per exemple, que els governs assumeixen moratòries en el pagament dels lloguers i les hipoteques. Volem que no es perdin les prestacions socials.
-I d’això, l’administració se’n podrà fer càrrec?
Els membres de ‘Los lunes al sol’ tenim clar que els polítics estan al nostre servei i han de donar la cara davant la situació de moltes famílies, que estan vivint autèntics drames. A la plataforma hi ha gent a la que d’aquí poc se li acaba la prestació de l’atur. Què farà per mantenir la família?
-Algú s’està aprofitant de la crisi?
Hi ha empreses que estan tancant quan encara funcionen. És més, a fàbriques com Aismalibar la producció encara és rendible, però s’aprofita aquest context per renegociar condicions i obtenir major benefici a costa del personal. Es parla de la corrupció política, ho tenim molt present ara amb el cas Pretòria, però això no és res comparat amb el que passa a les empreses.
-Vostè vol una reforma laboral?
Estaria d’acord amb una revisió però en tots els escalafons, començant pels directius. S’hauria de garantir que les persones que dirigeixen una empresa tinguin formació i el que passa en moltes ocasions a les empreses és que hi ha molts mal gestors i les fàbriques s’enfonsen. Aismalibar n’és un exemple. La reforma també hauria d’evitar les dobles escales salarials entre treballadors o els contractes on ja es pacten els comiats.
-Com està el tema d’Aismalibar?
El tancament de la planta està trigant massa i l’empresa ens deu diners. Ens hem entrevistat amb els administradors concursals per mostrar la nostra preocupació davant el tema i ens han comunicat que l’1 de juny com a màxim, l’empresa que està interessada a adquirir la línia de cobriterm ha de presentar una oferta ferma.
-Creu que la lluita ha servit d’alguna cosa? Gairebé tots els treballadors d’Aismalibar estan a l’atur.
Hem aconseguit indemnitzacions millors que altres fàbriques que han tancat, 35 dies per any treballat fins a un màxim de 75.000 euros i els terrenys són tant de la plantilla com de l’empresa.
Extingit el virulent foc a un solar de desballestament il·legal ubicat a prop dels blocs Sivis
Primeres declaracions en la instrucció de la querella de l’AV Can San Joan contra la Generalitat i la cimentera
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
