‘Em defineixo com un obrer de la cultura’

D’on li ve la passió per la música?
Des que tinc memòria, sempre m’ha interessat. A l’esco­la Font Freda, ja tocava amb alguns companys de classe i, a secundària, vaig formar la meva primera banda.
Què hi deien a casa seva?
Els meus pares van detectar de seguida la meva habilitat amb els instruments. Em van regalar el primer piano i després van venir el baix, la bateria, la guitarra… M’hi passava moltes hores practicant pel meu compte i tenia clar que de gran volia ser músic.
La seva família li donava suport?
Em deia que com afició estava bé, però que havia d’estudiar coses que em servissin per guanyar-me la vida. Reconec que viure de la música és complicat, però soc molt tossut, perquè crec que a la vida has d’apostar pel que realment t’agrada.
Com van ser els inicis?
El meu primer grup amb cara i ulls va ser Normando Bulla, amb el que vam fem molts concerts durant els anys noranta, participant a festivals com Gatzara i ‘Les 8 hores de rock’, que es feien a Montcada, així com al festival BAM de Barcelona. També vaig estar al grup Once Varas i, més tard, al 2006, vaig fundar El turno del pez Simón, que va tenir una activitat intensa durant cinc anys.
Quins són els seus referents?
Sempre he devorat molta música i m’agrada la que em fa sentir coses, sigui de l’estil que sigui, des de la clàssica fins al postpunk, passant pel flamenc, el jazz o el country. M’han marcat artistes com The Clash, Bowie, Joy Division, Parálisis Permanente o The Cure, però he passat per etapes de gustos molt diferents i totes m’han aportat alguna influència.
Com arriba a La Nena Samsó?
Al 2018, m’incorporo com a teclista a Les Atxes, grup liderat per Marc Alongina que, dos anys després, funda el nou grup amb la seva companya sentimental i creativa, Enka Alonso. Quan m’assabento que busquen un bateria, m’ofereixo. Em resultava molt motivador formar part d’un projecte poètic sense límits sonors, amb dos amics i persones extraordinàries.  
Content d’actuar a Montcada per la festa major?
Sí, em fa il·lusió presentar el disc en el marc d’un espai dedicat a grups locals, una iniciativa encertada, tenint en compte el context de pandèmia i la gran quantitat de  grups que hi ha al municipi. L’assignatura pen­dent seria disposar d’espais d’assaig municipals, tal com hi ha a altres poblacions del voltant com Ripollet i Cerdanyola.
Algun altre projecte musical?
Estic preparant un nou disc amb El turno del pez Simón, que podria veure la llum a final d’any i que inclourà temes meus, la majoria en català. Obrim una nova etapa amb el nom de L’escena del crim, amb nous membres i un estil més madur. No abandonem la crítica social, però hi ha més poesia. 
Quan descobreix la faceta d’artesà?
A partir de la relació sentimental amb una artesana. Amb ella començo a crear els meus primers objectes, principalment de fusta, i a moure’m per les fires d’artesania. Descobreixo que se’m dona bé –de més jove també havia pintat– i abandono el món laboral convencional per iniciar aquest nou camí. 
És quan decideix obrir un taller.
Sí, ja fa tres anys. Treballo per a floristeries, però també tinc una línia més artística. Una les meves creacions més personals són les ‘arteules’. Les faig a partir de teules rústiques que transformo en objectes d’art aplicant diferents tècniques. En aquest àmbit i en el de la poesia i la música, em defineixo com un obrer de la cultura.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: