‘En periodisme, cal anar més enllà de la notícia’

Especialitzat en periodisme polític, que va estudiar a la Universitat de Vic, i col·laborador de revistes de cultura i societat, Sergi Escudero no podia sospitar que acabaria dedicant-se a la informació esportiva i, molt menys, que una investigació feta sobre el club blaugrana destaparia l’escàndol ‘Barçagate’. Aquesta exclusiva, que es va emetre al programa ‘Que t’hi jugues’ de La Ser –on fa el podcast ‘La Llotja’, a més de treballar per a l’agència Efe–, va treure a la llum la contractació per part del club d’una empresa de comunicació per crear estats d’opinió favorables a la junta directiva i desprestigiar opositors. Un any després, Escudero i els seus companys d’aventura, Adrià Soldevila i Sique Rodríguez, han rebut els premis Josep M. Planes i Ramon Barnils de Periodisme d’Investigació. A més de donar impuls a la seva carrera, Escudero considera que premis com aquests promouen el valor del periodisme i la seva capacitat de canviar aspectes de la societat.

Sergi Escudero, als estudis de Montcada Ràdio, on va fer un programa titulat 'Serà història', que es va emetre tres temporades, del 2011 al 2014
Laura Grau

Com va començar la investigació?
A final del 2018, l’Adrià i jo vam detectar a les xarxes socials, sobretot a Twitter, la proliferació de perfils anònims que elogiaven la junta directiva del club i atacaven qualsevol persona del seu entorn, ja fossin jugadors, exjugadors o periodistes que publiquessin opinions negatives sobre la gestió de l’entitat. Vam intentar parlar amb el club, però se’ns treia de sobre. Fins que a principi del 2020, algú ens va fer arribar un correu encriptat amb informes de l’empresa I3 Ventures, on es donava compte de la feina feta. Aquests documents van ser claus per estirar del fil.
Quin va ser el següent pas?
Havíem de comprovar la validesa dels informes amb algú del club. I va ser la mà dreta del president, Josep M. Bartomeu, el qui va admetre que els documents eren verídics. En un principi, li va treure importància al tema, però ens va demanar temps, suposo que per preparar la reacció del club. No podíem esperar gaire perquè temíem que li passés la informació a un mitjà afí per suavitzar-la.
Quina repercussió va tenir?
Se’n van fer ressò mitjans de tot el món i va desencadenar un terratrèmol al Barça. Després d’un primer desmentit del club, la difusió d’algunes proves va provocar l’extinció del contracte amb la consultora i la dimissió de sis directius. Al mateix temps, el col·lectiu de socis Dignitat Blaugrana va posar el cas en mans de la Justícia, que investiga la cúpula directiva per un possible delicte d’administració deslleial dels diners dels socis. Cal tenir en compte que la despesa superava el milió d’euros, molt per sobre del preu de mercat. 
Què han significat els premis rebuts per la investigació?
Són un reconeixement del periodisme esportiu i demostren que pot anar més enllà dels resultats dels partits o les lesions dels jugadors. També posa en evidència que les institucions esportives tenen interessos ocults, igual que el món de la política. M’agrada pensar que aquests premis poden servir perquè els mitjans destinin més recursos al periodisme d’investigació, que permet anar més enllà de la notícia estricta i provocar canvis en la societat. Després d’aquest escàndol, les pròximes directives s’ho pensaran molt abans de malbaratar els diners dels socis. És una qüestió d’ètica i respecte.
Com a soci del Barça, ja té clar a qui votarà en les eleccions?
Encara no ho sé. De moment, les enquestes apunten Joan Laporta, però caldrà veure què passa el 7 de març.
Amb més de mil milions d’euros de deute, la nova junta no ho tindrà gens fàcil.
Sí, serà complicat remuntar la situació, però cal tenir en compte que el Barça té molts actius i que, malgrat el context de pandèmia, va ser el club d’Europa que va tenir més ingressos durant l’any passat. Jo crec que la situació és reversible si la nova junta és capaç de regular les despeses.
A més del periodisme esportiu, també l’interessa el de viatges i la literatura.
L’afició a l’esport em ve de petit. He jugat a tots els clubs de futbol de Montcada, excepte el Santa Maria. També m’ha agradat escriure i tinc una novel·la publicada, ‘Abbie’, sobre un periodista que intenta fer públic un escàndol de corrupció política. Ara estic treballant en una biografia sobre l’estilista Lluís Llongueras –interrompuda per la pandèmia–, i tinc en ment fer un llibre de viatges per descobrir Europa des de les seves places i cafeteries més emblemàtiques. 

Seccions:

Deixa un comentari