‘Engrunes fa coses amb els pobres i no pas pels pobres’
La Fundació Engrunes ha fet 30 anys al servei de les persones més desafavorides i amb problemes sociolaborals. El seu president, Diego Arias, és a l’entitat des que pràcticament es va posar en marxa a la zona del Baix Llobregat a partir de la iniciativa d’un grup d’origen eclesiàstic que donava suport a les persones sense sostre per tal que es puguessin reinserir socialment. Engrunes va anar ampliant els seus projectes i, a la tardor del 2006, es va instal•lar a una nau al polígon industrial Coll de Montcada, a Terra Nostra. El 2008, la Fundació va crear l’empresa Engrunes, Recuperació i Manteniment, que es dedica a la construcció i a la gestió de residus. Engrunes, una entitat sense ànim de lucre, és un puntal en la lluita contra l’exclusió social a Catalunya mitjançant l’activitat econòmica i, a dia d’avui, és una de les principals empreses d’inserció tant de Catalunya com de l’Estat espanyol.
Quin és l’objectiu de la Fundació Engrunes?
Nosaltres proporcionem a les persones en risc d’exclusió social o ja excloses un treball retribuït que els permeti reincorporar-se a la vida social i laboral utilitzant com a eina el seu propi treball i esforç personal.
Això que vol dir?
El contracte de feina serveix per dignificar la persona, que deixa de ser assistencial, és a dir, passa a ser un ciutadà autònom que no depèn dels serveis socials. Per tant, aquesta persona ja no és una càrrega econòmica per a la societat, sinó tot el contrari, es converteix en un home o una dona actiu. És el valor afegit de la nostra empresa.
Per tant, Engrunes no fa beneficiència.
No! La Fundació neix amb la voluntat de fer coses amb els pobres i no pas pels pobres. Es tracta de sortir de l’esquema de la clàssica beneficiència. Les empreses d’inserció estem jugant cada vegada un paper més important en l’execució de polítiques actives d’ocupació i contra l’exclusió.
Què li demanen a les administracions públiques?
La nostra entitat proposa que les administracions, amb capacitat de contractació en el mercat públic, identifiqui les empreses d’inserció com una eina per contribuir a la superació de situacions d’exclusió social. Per això defesem que hi hagi clàusules socials en els concursos públics d’adjudicacions.
Què són les clàusules socials?
Es tractaria d’incloure a les bases dels processos de contractació certs criteris de política social, ja sigui com requeriment previ, com element de puntuació o com exigència d’execució. Nosaltres no volem viure de subvencions públiques, sinó de mercats de treball.
Engrunes ha guanyat el concurs a alguna administració pública?
Sí. Per exemple, fem la recollida selectiva al municipi de Sant Cugat del Vallès, un dels primers ajuntaments que va incloure una clàusula social en les bases d’adjudicació.
Aquest consistori va comprendre perfectament el que vol dir el retorn social. Va entendre que li surt més a compte contractar una persona perquè sigui autònoma que mantenir-la a través de diferents ajuts de serveis socials. Així tothom hi surt guanyant. També vam guanyar el concurs de l’empresa pública Adigsa, del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Fem totes les reparacions i rehabilitacions d’edificis de protecció oficial.
Amb quins col·lectius treballa la seva entitat?
Amb les persones amb la renda mínima d’inserció, amb reclusos en tercer grau penintenciari, joves tutelats o extutelats per la Generalitat, drogopedents i dones que han patit violència de gènere.
I amb la situació que estem vivint en l’actualitat, cada vegada amb més persones sense feina i en risc d’exclusió social, s’han plantejat poder contractar aturats de llarga durada?
És un debat obert que tenim ara al si de la Fundació perquè la crisi ha provocat que cada cop hi hagi més col·lectius en risc d’exclusió social. I el nostre dilema és si donem feina també a aquestes persones abans que arribin a l’exclusió o bé seguim treballant amb els mateixos grups, que són els que venen determinats per la llei.
Quina relació té Engrunes amb la ciutat de Montcada?
És bona, però ens agradaria estar més integrats en el territori i en el seu teixit social. És un dels nostres reptes cara aquest any.
Tenen en marxa algun projecte a la nostra ciutat?
Sí, ara n’hem començat un adreçat a joves d’entre 16 i 20 anys que no tenen acabats els estudis obligatoris de l’ESO. Gràcies a aquest acord amb l’Ajuntament, els joves podran conèixer els oficis implicats en el manteniment del mobiliari urbà, alternant simultàniament coneixements teòrics i pràctics. Creiem que és un bon exemple per demostrar que el futur passa per empreses com les nostres i no per les multinacionals.
Nova secció de videopòdcast amb entrevistes a laveu.cat
El barraquisme centra la reunió de treball de les policies de cinc municipis
Mas Rampinyo viurà la seva Festa Major del 26 d’abril a l’1 de maig
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades
