“És el moment que tothom pugi al carro i s’impliqui”
El poder del moviment social. Rosa Aldave era fa tant sols un any la responsable d’atenció al client d’una multinacional. Tenia un bon treball, d’acord amb la seva formació, i molta experiència laboral. Tot plegat li havia proporcionat un estatus que, després del seu acomiadament, contrasta amb els ingressos que rep ara a través d’un ajut social que amb prou feines li permet pagar les despeses corrents i el menjar. Com Rosa, cada cop hi ha més gent. “L’atur –diu– afecta tothom, independentment de l’edat o el currículum”. Aquesta veïna de la Font Pudenta i un grup de persones en situació de desocupació –amb alguns dels quals apareix a la fotografia– han fundat l’Assemblea de Treballadors i Aturats de Montcada i Reixac, que es reuneix tots els dimarts, a l’Abi (18h). El col•lectiu és un exemple més de com el moviment ciutadà s’ha avançat a les administracions, “a les que demanem deixin ja de mirar cap a una altra banda”, diu. L’Assemblea busca solucions per al drama que viuen els gairebé 3.500 aturats que hi ha al municipi.
Quin és l’objectiu de l’Assemblea?
Deixar d’existir perquè tota la població hagi trobat feina. Però com sabem que això és una utopia, ajudem la gent a buscar una ocupació, que avui dia és molt difícil, sobretot en el cas de les persones de més de 40 anys. Malgrat això, animo tothom a que vingui a l’Assemblea, tant aturats com gent que estigui treballant, perquè segur que ens aporten noves idees.
Com estan organitzats?
En diversos grups. Hem creat una comissió específica de treball i ens dediquem a contactar amb administracions, empreses, fundacions i qualsevol ens que pugui atorgar feina. Estem oberts a qualsevol proposta i col·laboració. També comptem amb la col·laboració de dues orientadores laborals que, de forma totalment altruista, donen suport en la recerca i en l’elaboració de currículums. Hi ha altres dues comissions, una es dedica a benestar social i porta tots els temes de prestacions i ajuts i l’altra, a donar difusió de la nostra existència, de forma presencial o per Internet. Tota l’assemblea hi col·labora d’una forma o una altra.
Porten una mica més d’un mes treballant, què han aconseguit?
El més important és que la gent surti de casa i que no tingui vergonya d’explicar el seu problema, perquè veurà que la seva situació no és única i que no està sol. A cada reunió ve ja una seixantena de persones, però en volem més, fem una crida a tothom. I també dones. Ara som poques i, de mena, som molt lluitadores.
El govern central diu que al 2014 es començarà a veure la llum.
Jo convido al ministre Montoro a que vingui a les nostres reunions i que conegui les situacions extremes que viuen algunes persones que porten anys a l’atur i no troben res. Moltes no veuen cap sortida i presenten quadres de depressió i angoixa. Es troben que, després d’haver lluitat molt per tirar endavant les seves famílies ara han de demanar aliments a Cáritas. Com a exemple, el meu company de comissió, Javier Sánchez, qui havent tingut una constructora que donava feina a cinc persones, sobreviu amb un ajut social.
Si no entren diners a casa, com s’ho fan les famílies?
A l’Assemblea venen persones que esperen el tancament dels supermercats per donar de menjar els seus fills. I estem parlant de Montcada i Reixac, no d’una gran ciutat. Famílies de 6 ó 7 membres sobreviuen amb la pensió d’una persona gran. Existeix una xarxa silenciosa de solidaritat formada per veïns, però el cert és que s’acabarà esgotant també perquè l’atur s’està estenent cada cop més.
A l’Assemblea va gent que mai hagués pensat que trepitjaria Serveis Socials. Com se supera la vergonya?
Quan no tens per donar de menjar els teus fills truques totes les portes. També és cert que hi ha gent que a causa de la crisi ha viscut el drama de perdre el seu habitatge i no pot suportar haver de viure sota un pont a Montcada i marxa fora.
Quina és la solució per tot plegat?
Reactivar l’economia, aquest és el punt de partida. El problema és que els mandataris continuen mirant cap a un altre costat. És hora que tots, governs, polítics, sindicats, entitats, ciutadans… ens impliquem per donar sortida a la crisi. A més, crec que també és fonamental acabar amb la corrupció i que tornin tots els diners que hi ha dipositats a comptes de Suïssa o de les illes Caiman.
Hi ha prou ajuda social per a les persones més afectades per la crisi?
No hi ha gaire flexibilitat, els impostos els has de continuar pagant encara que no ingressis res. Les exempcions també s’haurien d’aplicar a les empreses de servei, perquè la gent pugui continuar tenint aigua, llum i gas. Algunes companyies ja han començat a aplicar bonificacions.
Una solució que s’apunta darrerament és fer-se emprenedor.
Això és una moda que no és aplicable donat el perfil d’aturats que tenim. D’on trec diners per fer la inversió inicial? Què hipoteco si em deixen sense casa? Com he de ser emprenedor si no tinc ni per comprar llet?
Un apunt optimista?
Estic contenta de com està funcionant l’Assemblea. Donem un suport als aturats que fins ara no tenien.
La pluja respecta la Fira de Sant Jordi, que registra força afluència de públic
En marxa la Fira del Llibre i la Rosa al carrer Major amb una quarantena de parades
Gran paper dels clubs locals al Campionat Comarcal de Gimàstica rítmica
Tretze podis de l’EN Montcada a la quarta jornada del Campionat Comarcal de natació
El II Festival Infantil i Juvenil supera les millors expectatives