‘Fer el taxi és una font inesgotable d’històries’

-Per què el nom de Yonki Love?

Ni els de la discogràfica ho veien clar al principi, però jo sabia que funcionaria. Té el seu origen en una de les primeres cançons que vaig composar sobre un client que portava amb el taxi a comprar drogues i durant el tra­jecte m’explicava les seves pe­nes. Un dia li vaig preguntar per què no canviava de vida. Ell em va respondre, “perquè sóc un ionqui de merda”. Em va impactar i li vaig dedicar un tema amb aquest títol. Els amics em feien broma amb la cançó i, com les lletres de la resta de temes eren sobre l’amor, va sorgir Yonki Love.

-El taxi ha estat la teva font d’inspiració?

El taxi és una font inesgotable d’històries. Amb el client es crea ràpidament una relació de confiança, potser perquè saps que no tornaràs a veure aquella persona. La gent aprofita per desfogar-se amb tu de les preocupacions o els disgustos i tu també els hi expliques coses teves. És un intercanvi interessant. De vegades, ho trobo a faltar.

-Quan decideixes provar sort en el món de la música?

No vas ser una decisió preme­di­tada, sinó fruit de la ca­sua­litat. El programa ‘Levántate y Cárdenas’, d’Europa FM, va convocar un concurs de lletres de rap i jo vaig enviar unes línies que havia escrit. La meva sorpresa va ser que els responsables del programa van escollir el meu rap com un dels que més els havia agradat. Arran d’escoltar els seus comentaris, vaig començar a creure en mi com a músic i vaig decidir gravar la primera maqueta amb tots els temes que havia escrit les estones mortes al taxi i amb l’ajuda del meu professor de guitarra, Javier Navarro.

-Estàs satisfet del camí recorregut?

A pesar del mal moment musical, ha anat genial. Quan miro enrera i veig tot el que m’ha passat durant l’últim any, no m’ho acabo de creure. La gent em pregunta si vull triomfar en el món de la música,  però amb el que he viscut fins ara, ja em dono per satisfet.

-Quin és el secret de Yonki Love?

És una música que s’enganxa perquè fusiona flamenc, amb hip-hop i altres estils musicals. Una altra aspecte que agrada són les lletres, senzilles i directes al cor. El mèrit que soni tan bé és dels músics que m’acompanyen:  Navarro,­ autor dels arranjaments de flamenc i guitarrista, el teclista Edu Fernández, el percusionista Sergi Richart ‘Ricki’, el baix ‘Sonny’, el bateria Kilian i el guitarrista elèctric, Aitor. Tinc molta sort de­ comptar amb ells. Són bons músics i grans amics.

-Ets força conegut pel poc temps que portes.

En això ha estat clau l’ús de les xarxes socials, especialment el facebook, sense oblidar la difusió tradicional per les ràdios nacionals i els videoclips –n’hi ha dos a 40TV.  També m’agrada tocar en escoles –fa poc vaig actuar al Font Freda– perquè els nens són molt agraïts. Precisament les meves fans més entusiastes són quatre nenes de Font Pudenta, que se saben tots els temes de memòria i a les que considero com nebodes –elles em diuen ‘Tito’.

-Quines són les teves principals influències musicals?

A casa sempre hem escoltat flamenc, des dels Chichos fins a Camaron, però a mi m’ha agradat escoltar tot tipus de música, des de Metallica fins a Javier Alvarez o Paco de Lucía. Si hagués de triar els grups que han marcat la meva forma de fer música, serien Macaco i Estopa.

-T’agrada viure a Montcada?

M’hi vinculen moltes coses a aquesta ciutat. Em vaig criar a Mas Rampinyo, on he viscut la major part de la meva vida. Vaig estudiar primària a l’escola Elvira Cuyàs i formació professional a l’antic institut 25 de setembre. També vaig jugar al Club Bàsquet Montcada fins als 22 anys. I, des de fa 10 anys, visc amb la meva parella a Font Pudenta.

-Quines són les perspectives?

Estic il·lusionat amb la presentació del nou videoclip que, a partir del 25 de març, estarà penjat a les xarxes socials. El 19 d’abril actuem a la Sala Plataforma de Barcelona.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: