Fi de la guerra i començament de la repressió

Les actes municipals reflecteixen la persecució iniciada contra els republicans a la fi del conflicte bèl·lic

Simbologia falangista al carrer Major de Montcada en la dècada dels anys 40

L’entrada de les tropes franquistes a Montcada a final de gener del 1939 va deixar petjada documental a l’Arxiu Municipal. A l’acta del Ple del dia 27 de gener consta la creació d’una comissió gestora que prendrà les regnes de la corporació i que marcarà el seu segell distintiu des d’un inici, expressant-se en castellà i desterrant el català, l’idioma oficial durant tot el govern local republicà des de les eleccions d’abril de 1931.

Les primeres actuacions reflectides al llibre d’actes seran els cessaments i depu­racions de personal municipal: “Atendidas las circunstancias ocurridas desde el 18 de julio, comunicar el cese a todos los empleados municipales sin perjuicio de las posteriores gestiones que tengan efecto, y a este fin de­berán llenar un interrogatorio bajo declaración jurada”.

Sota sospita

Són molts els documents històrics de l’Arxiu Municipal que mostren la persecució a càrrecs del govern local de la II República, militants i partidaris d’esquerres. Antonia Sau Alsina va ser una de les investigades. El Jutjat militar de Sabadell va requerir a l’Ajuntament un informe sobre aquesta montcadenca referit a “la conducta observada en sus aspectos moral, público y privado, social y político, antes del inicio del Glorioso Movimiento Nacional (GAN), así como de sus actividades”. La resposta del consistori va ser la següent: “Se trata de persona gran propagandista de las ideas izquierdistas antes y durante el GAN y muy habladora en contra del mismo siendo muy destacada en este sentido. Pueden informar de ella…” i en aquest punt identifica els delators, els grans “peons” de les represàlies.

Nombroses persones van ser perseguides ‘por su significación izquierdista’

Així mateix, un requeriment del Servicio de Información e Investigación de la Falange, datat el 5 d’abril del 1940, demana a l’Ajuntament que els proporcioni “una relación de todos los ciudadanos que desde el año 1931 hasta la fecha de la liberación hayan desempeñado los cargos públicos en ese Ayuntamiento con indicación de su filiación política (…), fechas de toma de posesión y cese”. És per això que molts noms apareixen en diverses llistes de persones buscades “por su significación izquierdista durante la dominación roja”.

A l’Arxiu Municipal hi ha desenes de documents que constaten com el règim franquista va endegar la maquinària per seguir la premissa del general Mola: “Hay que sembrar el terror eliminando sin escrúpulos a todos los que no piensen como nosotros”.
L’Arxiu Municipal es pot consultar concertant cita prèvia a través del correu [email protected].

La casa de l’ex-alcalde Espinasa es va incautar

L’ex-alcalde republicà i metge local, Josep Espinava (1894 Montcada i Reixac-1961 Ciutat de Mèxic), va ser una de les moltes persones represaliades pel règim franquista en acabar la guerra. Espinasa va ser el primer alcalde escollit democràticament, el 12 d’abril de 1931, i el qui va proclamar la República Catalana al municipi, ocupant l’alcaldia fins al 1933.

L’excalde republicà, Josep Espinsa Arxiu


El Tribunal de Responsabilidades Políticas del règim va reclamar la seva presència quan ell ja estava a l’exili, per això, els seus bens van ser incautats i el solar de casa seva destinat a un espai públic.
“Siendo aspiración de este Ayuntamiento desde hace muchos años la construcción de una plaza-mercado (…) sería un lugar ideal para la construcción el sitio donde se halla la casa y patios del que fue médico de esta localidad José Espinasa Masagué, huído al extranjero e incurso en responsabilidades políticas”. La persecució es va fer extensiva als seus germans, en ser considerats que “tenien caracterizados elementos de izquierdas”. TG

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari