‘Gaudeixo del camí que em porta als meus objectius’
Professional de l’esport. Als seus 20 anys, Sergio González ha assolit el somni de ser jugador de futbol sala de Primera Divisió. Es va iniciar al CFS Montcada i, després d’haver format part dels planters de l’AE Les Corts UBAE i del FC Barcelona, li va arribar fa dos anys l’oportunitat de debutar a la màxima categoria amb el Catgas E. Santa Coloma. La temporada passada va tornar al Barça i es va proclamar campió de lliga de Segona Divisió amb el filial, arribant a jugar alguns minuts amb el primer equip i debutant amb les seleccions espanyoles sots-19 i sots-21. Aquest estiu, va fitxar per l’Aspil Vidal Ribera Navarra de Tudela i ara està gaudint de la seva primera lliga com a jugador professional. Tot i estar ja a l’elit, Sergio no oblida els seus orígens al pavelló Miquel Poblet, se sacrifica en el seu temps lliure per estudiar una carrera universitària i gaudeix del camí que li resta per arribar encara més lluny.
Juga a futbol sala des de que tenia cinc anys. Per què va escollir aquest esport?
Al meu germà i a mi ens van inculcar des de petits que era necessari realitzar una activitat física complementària a l’escola. El meu pare era delegat de pista al pavelló Miquel Poblet i m’encantava anar els dissabtes a veure el primer equip del CFS Montcada. Recordo aquells temps com una explosió de felicitat perquè havia trobat l’esport que més m’agradava i havia fet uns amics increïbles que avui dia encara conservo.
La relació amb el seu germà petit, que té una discapacitat física, sembla molt especial.
El nostre lligam és indescriptible. Tot i que jo sigui el germà gran, el veritable exemple me’l dona ell cada dia. Quique també fa esport i, després d’haver provat el futbol sala i l’atletisme, sembla que s’ha quedat amb el bàsquet. Li agrada veure’m al costat de jugadors d’elit que abans miràvem per televisió. Una de les coses que més valoro és que la meva família gaudeixi del que jo faig. Sóc conscient de les hores que han invertit en mi perquè pogués tenir la millor formació i ara estan rebent la seva recompensa.
Després d’haver jugat amb el Catgas Santa Coloma i el FC Barcelona, aquest estiu li va arribar una oferta de l’Aspil Ribera Navarra. Com l’han rebut a Tudela?
És una ciutat semblant a Montcada en nombre d’habitants i ens coneixem tots. Aquí l’esport estrella és el futbol sala, ja que estem a la màxima categoria nacional. La gent està acostumada al fet que vinguin jugadors de fora i el seu tracte és impressionant.
Com va l’experiència de viure allunyat de la família per primera vegada?
Comparteixo pis amb dos companys d’equip: Ferran Plana i Daniel Mesa ‘Lucas’. Els conec des de fa temps i la meva relació amb ells és molt bona. Ens dividim les tasques de la llar i crec que hem aconseguit tenir el pis sempre en bones condicions.
Comparteixo pis amb dos companys d’equip: Ferran Plana i Daniel Mesa ‘Lucas’. Els conec des de fa temps i la meva relació amb ells és molt bona. Ens dividim les tasques de la llar i crec que hem aconseguit tenir el pis sempre en bones condicions.
Ha estat molt difícil adaptar-se a jugar Primera Divisió?
El ritme de competició és molt alt i la pilota va molt més ràpida que a Segona, però estic molt còmode i em veig bé. L’entrenador m’està donant confiança i jugo molts minuts. Espero seguir així i aconseguir l’objectiu de mantenir la categoria i, per què no, lluitar per entrar al play-off.
Com combina l’esport professional i els estudis de doble grau d’Administració i Direcció d’Empreses més Dret?
Cada cop es fa una mica més difícil compaginar-ho perquè els estudis i l’esport requereixen moltes hores de dedicació. De moment, puc seguir amb les dues activitats gràcies als mecanismes que té la Universitat de Barcelona i a les facilitats que em dóna el meu club. Aprofito els viatges en autobús per repassar els apunts i em faig un planning setmanal per quadrar les hores dels entrenaments amb les disponibles per estudiar.
L’any passat va debutar amb les seleccions espanyola sots-19 i sots-21. Somia amb l’absoluta?
Seria complir el somni més gran. Però això encara queda lluny i ara em centro a seguir treballant per fer-me un nom a la categoria i poder seguir progressant com a jugador i com a persona. El somni que ja he complert és el de poder reunir tota la família per veure’m jugar. Valoro molt gaudir del camí que em porta cap als meus objectius i, per ara, el futbol sala m’està fent créixer d’una manera que mai m’hagués imaginat.
Com seria la teva vida sense aquest esport?
El futbol sala m’ha aportat tants valors i coneixements que no acabaria mai la llista i espero que encara me n’aporti molts més. Estic molt agraït al CFS Montcada perquè, des de ben petit, em va fer estimar aquest esport i em va donar uns amics per tota la vida. El futbol sala m’aporta sensacions, vivències, amistats… Però, per damunt de tot, em dona felicitat i vida.
Articles relacionats
Articles relacionats
Actualment en portada
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades
La pluja respecta la Fira de Sant Jordi, que registra força afluència de públic
Gran paper dels clubs locals al Campionat Comarcal de Gimàstica rítmica
Tretze podis de l’EN Montcada a la quarta jornada del Campionat Comarcal de natació
