‘He aconseguit marcar el ritme de la meva vida’

Més conegut entre els seus amics com Albertito, amb 26 anys s’ha convertit en la cara visible d’Itaca Band, un dels representants de la nova fornada de grups sorgits en els darrers 15 anys que aposten per l’autogestió i els concerts en directe per arribar al seu públic. Les lletres més combatives de la banda són obra seva, perquè entén les cançons com un mitjà per despertar i agitar conscièn­cies. El cuquet de la música se li va encomanar durant l’ensenyament secundari gràcies a l’empenta d’una professora, que va promoure una aula perquè els alumnes poguessin tocar en grup. I el que va començar sent una afició compartida amb els amics, ha esdevingut un camí professional que li permet sobreviure, ser feliç i fer una de les coses que més li agraden, conèixer llocs i gent. L’últim viatge l’ha dut fins al Japó, on ha quedat impressionat pel gran respecte i interès que aixequen els grups foranis entre el públic.

Albert García, en una imatge presa durant la gira pel Japó
Joan Riera

Com ha anat l’experiència de tocar al país nipó?
Encara ho estic assimilant. Ha estat un veritable xoc comprovar que el públic se sabia les nostres cançons. Això vol dir que prèviament als concerts la gent s’escolta els grups que va a veure fins a aprendre’s les lletres i la música. Són uns fans incondicionals i entusiastes, però que mai perden el control ni et fan sentir incòmode. Si pensem que aquí hem trigat 8 anys a que la gent canti els nostres temes, podem dir que ha estat una experiència absolutament flipant.
Us heu sentit igual a cap altre país?
No, però a les gires per Europa hem comprovat que Espa­nya­­ i Catalunya estan a anys llum d’altres països pel que fa al reconeixement dels artistes. A França, per exemple, és al·lucinant com cuiden els músics i tots els aspectes que envolten l’organització d’un concert. En fi, és un altre món. Mentrestant, aquí hem de suportar un IVA cultural que asfixia els grups i iniciatives culturals molt potents.
Com és el vostre procés creatiu?
Crec en la inspiració, però quan arriba, t’ha de trobar amb l’ins­tru­ment a la mà i un bolígraf. Quan et surten els primers acords, ja et ve la melodia i, sovint, la lletra sorgeix de forma simultània. La segona part del procés és quan ens reunim tots al local i cadascú aporta el seu granet de sorra. Podríem dir que som assemblearis. És més lent i farragós, però el resultat és molt més bo.
Quines cançons t’agrada escriure?
Intento fer reflexionar la gent, despertar la seva consciència so­cial. No parlo d’adoctrinar-la, sinó d’ajudar-la a fer-se preguntes i a valorar diferents opcions. La majoria dels joves estan molt perduts. Des de petits els hi han dit: ‘estudia, aprova i sigues obedient’. Com si això fos la garantia de la felicitat. Jo estic fent tot el contrari i no em va gens malament. No tinc caps, ni horaris i les hores se’m passen volant fent la feina que més m’agrada.
Però tu sí que vas estudiar.
Vaig fer estudis a l’INEF i un màster d’Educació, però no tinc formació musical. Amb el temps he trobat la meva veu, la forma de dirigir-me al públic, de moure’m a l’escenari, d’escriure cançons. He après a partir de la tàctica de l’assaig i error, sense limitacions ni complexos. Crec que a la vida t’has d’arriscar.
Com portes la fama?
Sóc obert i sociable i aquesta feina em permet conèixer llocs i gent diferents. El pro­ble­ma és que quan comences a ser conegut, no saps els veritables motius de totes les persones que s’apropen a tu. Jo d’entrada confio en la bona intenció de tothom, mentre no em demostri el contrari. També em cansa la tendència del públic a idealitzar-nos. Però suposo que forma part de la naturalesa humana.
Itaca Band és un grup català que canta majoritàriament en castellà. 
La meva llengua materna és el castellà i les cançons em surten en aquesta llengua, però sóc català i independentista. Per a mi no hi ha cap contradicció en això. No vull perdre ni un minut parlant sobre el conflicte lingüístic, mentre estan desnonant persones de les seves cases. 
Quina és la clau del vostre èxit?
Tots els membres el grup partíem de zero com a músics i com a banda i hem evolucionat al mateix temps. Sense oblidar que tots hem comptat amb un important suport familiar que ens ha permès lluitar pel que volíem. Em sento afortunat perquè he aconseguit marcar el ritme de la meva vida.
Quan podrem escoltar el quart treball d’Itaca Band?
Ja estem fent la pre­producció del disc, que sortirà cap al març de 2017. L’11 de novembre clourem la gira actual a la Sala Razzmatazz.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari