‘He vist el patiment gravat a les mirades i a la pell’

Compromesa. Núria Soler ha conegut de primera mà el drama de les persones que s’arrisquen a morir ofegades al mar per tal de fugir de la fam, la misèria i la violència dels seus països d’origen. Aquesta montcadenca de 40 anys, metgessa de professió, va participar el passat mes de juliol a una de les missions de l’ong Proactiva Open Arms, que es dedica al rescat de persones al Mediterrani. Soler va formar part de la primera expedició del vaixell Open Arms, una vella nau que l’ong ha tornat a posar en circulació. Van ser quinze dies de treball intens i esgotador per salvar la vida de centenars de persones que volen arribar a Europa amb l’esperança d’un futur millor i que, malauradament, veuen com el seu somni queda truncat per les polítiques de rebuig dels governs de l’UE.

Núria Soler va participar el passat mes de juliol a una de les missions de l'ong Open Arms al Mediterrani
Open Arms
Per què va decidir ser activista  d’Open Arms?
Vaig conèixer una noia que va estar a un camp de refugiats a Grècia i, a partir del que em va explicar, em vaig començar a interessar pel tema. També em va impactar un reportatge sobre Proactiva Open Arms al programa de televisió ‘Salvados’. A tot això, casualitats de la vida, un company de feina em va comentar que estava apuntat com a metge voluntari per participar en alguna missió de l’ong. No m’ho vaig pensar dues vegades i vaig trucar per oferir-me.
 
En què va consistir la seva feina al vaixell Open Arms?
Principalment he fet de metgessa, atenent les persones rescatades i la pròpia tripulació. També ens tocava fer tasques d’identificació de la gent recollida, netejar, cuinar i vigilar si trobàvem més barques a la deriva. Estic agraïda a Open Arms per deixar-me formar part d’aquesta missió. L’equip ha estat increïble!
 
Com va anar la travessia durant els quinze dies de la missió?
Vam sortir de Malta el 3 de juliol i, tot just arribar davant de les costes de Líbia, en aigües internacionals, vam haver de remolcar fins al port de partida un vaixell d’una ong alemanya amb problemes mecànics. Després vam tornar a salpar cap a la zona SAR (Search and Rescue) de Malta que, perquè us feu una idea, equival a la distància entre Barcelona, Saragossa i València. L’endemà d’arribar-hi, ja vam localitzar una barcassa amb 403 persones a bord. Si no les haguéssim trobat, en poques hores haurien mort.
 
En quin estat de salut es trobaven?
Molt malament. Estaven desesperats perquè portaven moltes hores a la deriva amuntegats en un espai petit. Entre les persones rescatades hi havia menors sols i una família marroquina amb una nena amb hidrocefàlia que volia arribar a Europa perquè la seva filla pugués rebre tractament mèdic. També hi havia moltes dones, la majoria de les quals arriben embarassades després d’haver sofert violència sexual.
 
Què és el que més li ha impactat?
Veure en primera persona la desesperació i el patiment gravats a les seves mirades i la seva pell. Prefereixen arriscar-se a morir ofegats enmig del mar en embarcacions precàries, abans que patir les situacions límits de les tortures, la guerra i la gana als seus països d’origen. Tot plegat em fa molta pena i ràbia perquè, quan els deixem a port, ens agradaria que fossin acollits dignament i puguessin engegar una vida com la nostra. Tothom hauria de tenir aquest dret. 
 
El servei de rescat que fan ongs com Open Arms no el fa l’UE?
No. Cap estament europeu està fent tasques de salvament i, si no estiguéssim nosaltres, moririen tots ofegats. Als nostres vaixells sempre ens acompanyen periodistes perquè volem denunciar la situació actual. El Frontex –l’Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de l’UE– i les administracions europees no estan fent res per donar compliment als Drets Humans i, en concret, al de l’auxili i la vida. Fins i tot hi ha una corrent d’opinió que critica el nostre treball i ens acusa de connivència amb les màfies. Per a ells, els naufragis són mesures dissuasòries contra l’arribada de més refugiats.
 
Què podem fer per ajudar?
Es poden fer donatius a través del web de l’ong www.proactivaopenarms.org, que es financia amb les aportacions ciutadanes. Davant l’immobilisme dels Estats, les entitats no governamentals només estem posant un pegat enmig d’aquesta catàstrofe humanitària que està passant en el mateix mar on nosaltres anem de vacances. No podem donar l’esquena a aquesta realitat i deixar que es morin enmig del Mediterrani.

Deixa un comentari