‘Hem de reconèixer l’emoció per controlar la conducta’

Què és l’educació socioemocional?

És una filosofia de vida. Davant d’un conflicte a l’escola, abans crèiem que el pensament era qui reconduïa la conducta, però ara pensem que s’han de treballar les emocions perquè els infants sàpiguen com se senten i, depenent d’això, tinguin una reacció o una altra. Com més et coneixes, més et controles.

Em pot posar un exemple pràctic?

Sí. Quan es produeix una situació conflictiva, per exemple que un nen pega un altre, va al racó de la pau i fa la tortuga, és a dir, es fica en si mateix per saber identificar l’emoció. Una vegada fet aquest procés, l’ajudem  a buscar solucions diferents per resoldre el problema, buscar solucions en què ell se senti més feliç i també faci més feliç als altres. Li diem: Què haguessis pogut fer abans de pegar-li? Les emocions no són dolentes, el que volem transmetre és que la conducta no s’ha de desajustar malgrat sentir emocions com la ràbia o la por, per exemple.

I com està funcionant aquest mètode al centre?

Molt bé, la veritat. Els conflictes han baixat molt i també la seva intensitat. L’objectiu és que tots siguem capaços de tenir una conducta més cordial, de sentir-se més bé, de tenir un pensament més positiu. Estem molt contents del projecte perquè ha ajudat a millorar la convivència. El clima de l’escola ha baixat perquè tothom està més receptiu.

Com ho apliquen això a les diferents edats?

En infantil i cicle inicial utilitzem la tècnica de les tortugues, els ensenyem a ficar-se a la closca per calmar-se davant d’un conflicte. I amb els més grans fem servir el semàfor, és la mateixa idea però cada vegada anem introduint nous conceptes.

Com quins?

Al cicle mitjà fem el treball de les cares. A les emocions bàsiques com l’alegria, la tristesa o la por anem introduint matisos. Cada infant té una bosseta al seu calaix amb diferents cares i el primer que fa cada dia és enganxar damunt la taula com se sent. Al cicle superior ja es treballen l’autoestima, el pensament positiu i l’empatia. Ho fem a través de tècniques de rol-play, és a dir, els alumnes simulen una situació i cadascú representa un paper diferent. És una manera d’obrir la ment a diferents percepcions.

Exercicis per posar-se en la pell de l’altre.

Sí, l’empatia és molt important, així com aprendre a dir coses positives als companys. Nosaltres li diem els fils de l’amistat. Els infants es fan regals no materials per fer sentir bé els altres i a un mateix.

I quan tota una classe està molt esverada, què fan?

Parem, tanquem la llum, posem música i fem massatges. A banda de la part emocional, també treballem molt el cos i la relaxació. I ho fem a l’aula mateix, sense estirar-se a terra perquè han d’aprendre a relaxar-se en qualsevol situació.

El seu projecte va aparèixer a un dels capítols del programa ‘Mestres’ de TV3. Per què?

Perquè hi ha poques escoles a Catalunya que ho posin en pràctica a tot el centre, des dels més petits als més grans. Sí és cert que l’educació socioemocional comença a tenir presència a les escoles, però es fan actuacions més puntuals i, de vegades, depenent de la sensibilitat de cada mestre cap a aquesta qüestió.

Què li diria als professors que diuen que no tenen temps per portar això a la pràctica?

Que no et dóna més feina, simplement és una manera diferent d’enfocar el tema. Es perd el mateix o més temps expulsant un nen fora de classe que portant-lo al racó de la pau perquè reconegui què li està passant. En realitat, es guanya temps perquè cada vegada hi ha menys conflictes.

I les retallades afectaran la continuïtat d’aquest projecte?

Nosaltres ho seguirem fent, però em consta que hi ha professors d’altres centres que han demanat la formació específica per aplicar-ho a la seva escola i els han denegat per les retallades pressupostàries.