“Hi ha molta màfia i molts diners entorn dels galgos”

Defensora dels gossos. Des de fa quatre anys, Carme Serra es dedica a rescatar galgos gràcies als contactes que té a Andalusia, Extremadura i Castella. S’ha centrat en aquesta raça perquè la seva problemàtica “és més bèstia”, segons explica, i des del gener, ha constituït amb Cris Ximenis l’associació Batec de galgo amb seu a Montcada. Fins ara l’entitat ha tramitat més de 80 adopcions i té més de 15 cases d’acollida que són un primer pas vital abans de lliurar el gos en adopció. El gran problema és que l’associació no té cap refugi i, per tant, tots els animals que els arriben han de passar per casa seva, on són estesterilitzats i vacunats. “És molt difícil trobar una família conscienciada que entengui que el gos té sentiments i pateix”, explica Serra mentre afegeix que “es tracta d’una responsabilitat que, si l’agafes, és per tota la vida”. El seu web és batecdegalgo.org.

Carme Serra, amb tres galgos acollits per l'entitat que ha fundat
Lluís Maldonado

Com s’inicia el procés d’adopció?
Comença quan l’animal encara està en el lloc d’origen. Nosaltres publiquem la foto a les xarxes socials i, quan ens contesten els interessats, els hi passem un qüestionari. Sempre busquem el contacte directe i conèixer les persones que adoptaran, per això ens desplacem fins a casa seva. Allà finalment se signa el contracte d’adopció. Els mascles o femelles venen castrats, però els cadells s’han de castrar.

És obligatòria la castració?
Sí. Com a associació veiem camades indesitjades. No podem tenir més cadells..

Quan de temps portes tramitant adopcions?
Personalment porto 4 anys rescatant galgos. Tinc contactes al sud, a Sevilla, Badajoz, Castella… Com saben que em dedico a això, contacten amb mi i em demanen ajuda per adoptar un galgo, i també d’altres races com els podencs i els bretons, tots ells gossos de caça. Però la principal és el galgo perquè la problemàtica d’aquests pobres animals és més bèstia. I a Catalunya cada vegada hi ha més gent disposada a adoptar galgos.

Fins ara ho feies de forma particular.
Ho feia amb ajuda de voluntàries, però a principi d’aquest any vam decidir crear l’associació. El balanç és molt positiu. Fins ara hem aconseguit més de 80 adopcions amb 15 cases d’acollida que són molt importants perquè no tenim refugi.

Quin és el drama que viuen els galgos?
Hi ha 50.000 galgos abandonats, maltractats, cremats o penjats. Quan un galgo ja no serveix per caçar o criar, el millor que li pot passar és que l’abandonin.

I per què passa amb els galgos i no amb altres races?
Perquè és una raça molt tímida, molt submisa. Li pots fer el que vulguis i mai no es girarà. Però quan una persona és dolenta ho serà tota la vida. Al sud hi ha moltíssims galgos per a la caça. Mouen molts diners i hi ha molta màfia al seu voltant.

La situació per a vosaltres tampoc és fàcil?
Quan portem els galgos no tenim ajuda de ningú. El cost l’hem d’assumir nosaltres. Quan els donem en adopció recuperem el que s’ha destinat al gos, però a vegades no passa. Ho assumim nosaltres de la nostra butxaca. I arribarà un moment que ja no podrem.

Quants animals has arribat a tenir a casa teva?
A l’estiu passat van coincidir 22 gossos, amb dues camades de cadells.

I com és la convivivència?
Molts eren cadells, però has de conèixer molt els gossos, i tenir molt clar que qui mana aquí sóc jo per evitar el caos. Tots venen amb pors i alguns han passat molta gana…

Quant de temps pot estar un gos en una casa d’acollida?
No hem tingut un gos mai més de dos mesos. Tenim molta sort.

No estem molt acostumats a veure un galgo com a gos de companyia.
La gent creu erròniament que un galgo necessita córrer molt. Però pel fet de tenir l’habilitat i el físic no vol dir que ho necessiti. Hi ha d’altres races com el llaurador o el border collie, que sí necessiten cremar molta energia, tant física com psicològicament. El galgo és un gat camuflat. Poden estar les 24 hores dormint. A casa són molt tranquils. L’únic problema que solen tenir els rescatats és que poden crear ansietat per separació. Si queiem en l’error de mimar-los i hiperprotegir-los, després quan els has de deixar sols ho passen malament. Jo sempre dic: no mimeu els gossos.

T’imagines la vida sense gossos?
Ara que els conec, no.

Quins són els projectes que teniu previstos?
Volem fer campanyes de conscienciació a les escoles dels galgos com a animals de companyia; teràpia per a gent amb discapacitat física i psíquica, una teràpia que seria tant per a les persones com per als animals. Volem que Batec de galgo no perdi el vincle humà que existeix actualment. Tenim molts projectes però cal ajudes i més col·laboració.
 

Deixa un comentari