‘Intento divulgar la utilitat i la bellesa de les matemàtiques’
Dedicació. La vida d’Antonio José García, més conegut com ‘Fili’, està lligada a la història de l’INS Montserrat Miró, que enguany celebra el seu 50è aniversari. A la dècada dels 70 va ser alumne del centre educatiu i va viure les revoltes d’estudiants en contra del règim franquista. Als 24 anys, després d’acabar la carrera de matemàtiques, hi va tornar per complir el seu somni vocacional: ser professor d’aquesta assignatura a l’institut de Montcada i Reixac, una etapa que clourà quan es jubili el pròxim mes d’octubre després de gairebé quatre dècades dedicat en cos i ànima a intentar transmetre a l’alumnat la seva passió pels números. Al llarg de la seva trajectòria professional sempre s’ha mantingut fidel a la seva filosofia vital: tenir esperit crític per qüestionar-ho tot, raonar i ser rigorós.
Antonio José García és professor de matemàtiques a l'INS Montserrat Miró des de fa 34 anys
Sílvia Alquézar
Forma part de la comissió per celebrar aquest curs el mig segle de vida de l’INS Montserrat Miró. Quins objectius s’han marcat?
Volem que sigui la celebració de totes les persones que tenen o han tingut alguna vinculació amb el centre. Durant 50 anys, hi han passat més de 7.000 alumnes i 800 professors.
Vostè n’és un d’ells, però amb la particularitat que ha estat alumne i, des de fa 34 anys, en dona classes de matemàtiques. Quins records té de la seva època d’estudiant?
Venien alumnes de tots els municipis del voltant perquè era l’únic centre de la zona. Jo anava en l’horari diürn, però la gent de nocturn, que era molt més gran i estava molt ficada en política, va organitzar moltes protestes contra Franco. També vam fer mobilitzacions perquè l’alumnat i les famílies tinguessin representativitat als òrgans de decisió de l’institut. Ah! I de la meva època d’estudiant tinc un record molt especial; a l’institut vaig conèixer la meva dona, l’Àngela, que és mestra a l’Elvira Cuyàs.
La seva vocació era donar classes a l’institut de Montcada?
Sí. Quan jo tenia 15 anys, el professorat va fer una vaga de moltes setmanes. Llavors, els estudiants més grans vam decidir donar classes –en el meu cas de matemàtiques, és clar– als més petits. L’experiència em va agradar molt. En principi, jo volia ser enginyer. De fet, vaig fer el primer any de Telecomunicacions, però vaig canviar de carrera perquè ja m’apassionaven les ‘mates’ i volia ser professor d’aquesta assignatura. Possiblement, vaig deixar un gran futur econòmic per dedicar-me a l’ensenyament (riu).
Què intenta transmetre als seus alumnes sobre les matemàtiques?
La seva utilitat pràctica i la importància del treball constant i rigorós, però també és fonamental gaudir i veure la bellesa de les matemàtiques.
Què en pensa de les noves metodologies d’ensenyament per projectes?
Cal pensar en una educació més adequada a la societat actual. El treball per projectes és necessari, però ha de ser una part de la jornada lectiva, no tota. És bàsic adquirir els coneixements, però també és important saber adaptar-se a les circumstàncies, treballar en equip, fer-se preguntes, resoldre situacions… El problema de l’educació és que, en general, no s’està fent un ensenyament adient per a alumnes del segle XXI.
Vostè ha viscut les diferents reformes educatives. Hem anat a pitjor?
A la meva època, molts infants i joves quedaven exclosos del sistema educatiu molt aviat. Però posteriorment, amb l’arribada de l’ESO, es va decidir oferir una educació general per a tothom. Per tant, no es pot comparar la situació actual amb l’antiga. El canvi va ser una decisió difícil i necessària, tot i que el més complicat en l’actualitat és fer compatible dins de l’aula ambdues realitats –la dels alumnes que volen estudiar i la dels que no ho tenen tan clar– perquè tothom pugui millorar. Ara tenim molta més diversitat d’alumnes a classe.
El Miró necessita un nou edifici, no?
Sí. Llàstima que la crisi va paralitzar el projecte. Per atendre la demanda d’alumnat que volia estudiar al centre hem anat perdent aules com la d’idiomes, la de música, l’aula magna o el gimnàs, espais que són necessaris per donar l’educació de qualitat que es mereix el jovent de Montcada.
Malgrat la falta d’espai, el Montserrat Miró ha estat un referent de l’educació al municipi.
Durant molts anys va ser l’únic institut. Ni bo ni dolent, l’únic. El més important d’un centre és el seu alumnat. Jo pateixo molt amb els estudiants que podrien donar més de sí mateixos i no ho fan pels motius que siguin. Els professors ens deixem el cos i l’ànima però, passats els anys, obtenim la recompensa. És una gran satisfacció quan algun exalumne, especialment si ha tingut alguna dificultat a l’institut, et para pel carrer i t’agraeix tot el que hem fet per ell.
Actualment en portada
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades
La pluja respecta la Fira de Sant Jordi, que registra força afluència de públic
Gran paper dels clubs locals al Campionat Comarcal de Gimàstica rítmica
Tretze podis de l’EN Montcada a la quarta jornada del Campionat Comarcal de natació
