“La beca a la Blume és un tren que no podia perdre”

 

Per què et van donar la beca a la Residència Blume?
Vaig participar en diverses jornades de tecnificació que convocava la Federació Catalana. Són com uns entrenaments. Fa dos anys, l’entrenadora em va trucar per anar a una nova jornada de 3 o 4 dies, on ens van fer proves físiques i tècniques.

I et van escollir.
Sí, la veritat és que no m’ho esperava. Jo m’ho vaig prendre com un entrenament més i em van dir que a totes les proves havia quedat entre les cinc millors d’un total de més de 40 noies.

Per què vas decidir entrar d’interna a la Blume?
M’ho vaig rumiar molt, perquè suposava viure sola, sense el suport diari de la família, i canviar d’escola. L’handbol no era per a mi tan important com per deixar-ho tot. Però vaig pensar que era una oportunitat que m’oferia la vida que no podia deixar escapar. I, ara per ara, no me’n penedeixo gens.

Com és una dia qualsevol?
Ens llevem a les 7.30h perquè a les 8h comencem el primer entrenament de la jornada, que s’allarga fins a les 9.30h. Mitja hora més tard, s’inicïen les classes fins a les 14.40h. Dinem, descansem una mica i tornem a entrenar de 17 a 19h. Dutxa, sopar i temps lliure per descansar, estudiar o el que vulguis fer.

Com et sents a la residència?
Molt bé, tinc amigues, però amigues de les que vius amb elles, que és diferent. Sí que és cert que la convivència, de vegades, és difícil, però ens donem molt suport.

I la formació, no acabes massa cansada per estudiar?
No, t’organitzes per arribar a tot arreu. A més, una condició indepensable del programa és no deixar de banda els estudis i aprovar totes les assignatures.

També jugues a l’equip cadet del Sant Martí Adrianenc. Com hi aneu?
Molt bé, juguem a la Lliga Catalana i tenim un bon equip. Ens deixen sortir un parell de dies a la setmana a la tarda per anar a entrenar amb el nostre club.

Què va significar per a tu guanyar el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana?
Una gran alegria. Dos anys treballant al màxim ha pagat la pena per sentir tot el que vam viure al gener passat. Sóc conscient que sóc una privilegiada perquè tinc accés a una formació de primer nivell.

Quines virtuts creus que tens com a jugadora?
Em falta massa muscular per ser pivot, però crec que tinc una bona tècnica. Tota aquesta experiència no m’ha canviat gens com a persona, sóc la mateixa de sempre, però més madura perquè he hagut de prendre decisions per mi mateixa simplement pel fet d’estar fora de casa.

Quins són els teus objectius de futur?
Aquest curs se m’acaba la beca a la Blume, però a partir del setembre continuaré la meva formació amb una altra beca a través del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Hi aniré com a externa, és a dir, al CAR entrenaré, seguiré la meva formació esportiva i estudiaré el batxillerat, però aniré a dormir a casa perquè Montcada està molt a prop.

T’agradaria dedicar-te de manera professional a l’handbol?
Sí, m’agradaria poder jugar en un equip de nivell, però reconec que serà difícil viure d’això perquè l’handbol femení no està ben pagat. Malgrat tot, vull jugar a handbol i poder compaginar-ho amb la feina.

A què t’agradaria dedicar-te?
Vull enfocar el meu futur cap alguna disciplina relacionada amb l’esport o l’activitat física, però encara no ho tinc decidit. Per exemple, m’agradaria entrenar un equip d’handbol.

Què li diries als joves com tu que se’ls presenta una oportunitat com la teva a la Blume?
Que no la deixin escapar però que, sobretot, treballin, treballin i treballin molt perquè l’esforç paga la pena. També els diria que tinguin moltes ganes d’aprendre i que mai es posin límits a les seves possibilitats.