“La bicicleta pot ajudar a fer la ciutat més humana”

Quan va començar la seva afició per la bicicleta?
Doncs de ben petit, quan una pilota de futbol o una bici enorme eren sinònim de grans aventures. No hi havia maquinetes i el carrer era dels nens. Ara intento compartir aquesta afició amb la família.  

Creu que és possible que la bicicleta torni a recuperar el protagonisme que tenia abans?
No sé si serà possible, en qualsevol cas, el que m’agradaria és recuperar el carrer per a les persones, guanyar-li l’espai als cotxes, disposar de més passejos per a vianants i, sobretot, poder tenir l’opció de desplaçar-me amb bicicleta per la meva ciutat.

I ara, no ho fa?
Si vaig al centre, habitualment ho faig caminant. Desplaçar-se per Montcada amb bici no és fàcil perquè no és només un problema de  circulació, tampoc no hi ha prou aparcaments habilitats on deixar-la.

Però ara, amb la xarxa ciclable, hauría de ser possible.
És un bon punt de partida, necessari per donar opcions reals, però encara queda feina a fer. Ara és quan s’ha de donar l’oportunitat als veïns del municipi perquè es plantegin la possibilitat d’anar amb bicicleta.

D’entrada, la xarxa no ha estat exempta de crítiques.
És normal que no tothom vegi les coses de la mateixa manera. Hi ha molts aspectes tècnics que desconec si es podrien haver fet d’una altra manera. En qualsevol cas, del que es tracta és de pacificar la ciutat en benefici de tots. Si els cotxes circulen a menys velocitat, es guanya en seguretat tant per als conductors com per als ciclistes. En qualsevol cas, la meva opinió és que s’ha de donar opcions a la gent perquè triï i, si amb el temps es veu que alguns carrils no s’utilitzen,  a la llarga el millor serà treure’ls. Les coses han de ser pràctiques.

Malaguanyada inversió.
Vull deixar clar que, si fos per mi, prioritzaria invertir en un hospital, una residència per a la gent gran, en el soterrament de les línies de tren o en l’ensenyament públic, en general.

Però en política, les coses no funcionen així. O es feia la xarxa ciclable o aquests diners simplement no haurien arribat a Montcada. Per tant, s’havia d’aprofitar l’oportunitat.

Com va nèixer Montcada en bici?
Al febrer del 2007, amb el meu amic, Joan Reboreda, vam convidar l’aleshores alcalde i alguns regidors a fer un passeig amb bici per la ciutat perquè prenguessin consciència de les dificultats per anar d’un barri a l’altre i d’accedir a les zones forestals que ens envolten. L’experiència ens va animar a fer el grup al qual també es va incorporar Juan Roche.

I quins són els seus objectius?
Difondre que la bicicleta és una bona opció, tant des d’un punt de vista social com esportiu i un mitjà de transport sostenible.

Ho estan aconseguint?
De moment, hem fet que la ronda de les escoles, al Pla d’en Coll, sigui una realitat i un dissabte al mes fem les descobertes per a infants, unes sortides familiars amb pares i fills en què els intentem acostar l’entorn urbà i natural més proper.

Han participat en l’elaboració del Pla estratègic de la bicicleta?
Hem fet les nostres aportacions en la línia millorar els accessos a les àrees forestals, aprofitar les lleres dels rius per comunicar els barris, potenciar que els infants vagin a l’escola amb bicicleta, instal·lar aparcaments a les estacions, millorar els accessos a les zones industrials implicant les empreses en la potenciació d’aquestes mesures… I, per treballar-hi, cal crear una comissió de la bicicleta que afavoreixi la participació i la implicació social.

N’és optimista al respecte?
Tinc com a màxima la dita: “I ho van fer perquè no sabien que era impossible”. Tot és qüestió de proposar-s’ho i ara el que toca és animar la gent a provar d’anar amb bicicleta per la ciutat. És saludable i paga la pena.