‘La clientela de Montcada m’ha tractat súper bé’
De la terra al mercat. Amb 64 anys, Josep M. Bonet, ‘El calderí,’ com l’anomena gairebé tothom, és un dels venedors de verdura més coneguts i estimats del mercat de marxants del centre. Natural de Caldes –d’aquí el seu mot–, ha conegut tots els emplaçaments de venda ambulant de Montcada. Anys enrera, amb el seu pare, portava planter a la plaça de l’Església els dissabtes i més tard, al carrer Ripoll. Amb la seva dona, s’instal·la totes les setmanes al mercat de Montcada, l’únic que conserva dels que recorria perquè “la clientela és molt bona”, explica. Diu que es conforma amb poc i, per això, mai ha volgut crear un gran negoci, perquè li hagués comportat canviar la seva filosofia. Tot el que ‘El calderí’ ven ho ha conreat amb les seves mans i els compradors saben que s’emporten un producte de qualitat. Sempre amb un somriure i un refrany a la boca, ‘El Calderí’ ens diu, amb molt d’humor: “No tindré gaire cultura, però del que sé, i molt, és d’agricultura”.
Vostè va decidir seguir amb el negoci iniciat pel seu avi.
El primer que va venir a Montcada va ser el meu avi matern. El va rellevar el meu pare i jo de ben petit, amb 5 o 6 anys, ja l’acompanyava els dissabtes al matí a vendre planter. Portàvem el gènere en un carro i, per arribar a Montcada des de Caldes, anàvem pel marge fluvial de la riera de Caldes i després enfilàvem per la llera del Besòs. Hi havia dies que estava tot tan enfangat que als animals els arribava l’aigua a la panxa! Més tard vam venir en Citroën, després en una furgoneta i ara en camió, que sovint el portem carregat de gom a gom.
La seva clientela és fidel. Només cal veure la cua que es munta davant la seva parada.
Hi ha senyores, ja grans, que em compren des que tenia 15 anys. De vegades veig com clientes s’esperen fins a una hora per ser ateses.
I quin és el secret del seu èxit?
Suposo que la gent confia en el meu gènere perquè tot el que tinc a la venda l’he conreat jo i la clientela ho valora. No vaig als centres de distribució perquè crec que la gent deixaria de comprar a la meva parada si sabés que els productes no provenen de les meves collites.
O sigui, que a la seva parada només trobarem productes de temporada.
Exacte! Ara toca deixar enrere els cogombres i ocupar els espais amb bledes. He esgotat la patata vella i ara en porto de noves, però no tinc tanta quantitat com altres anys perquè no ha plogut gaire.
I com produeix les verdures?
A Caldes, amb el suport d’un noi i la meva dona, treballo tres camps de cultiu i tinc hivernacles. Conrear els teus propis productes et comporta força maldecaps, perquè has d’estar pendent de poder oferir almenys una desena d’articles cada setmana i de la meteorologia, per saber quan sembrar. Hi hem de treballar alguns dissabtes i diumenges, però cada vegada vaig més tranquil i no em preocupa tant vendre més o menys. Per morir-me no m’he de matar i a més, sóc de naturalesa humil i m’he conformat sempre amb poc.
Vostè menja fruïta i verdura fora de temporada?
És clar! S’ha de menjar de tot. Ara amb la globalització ja no hi ha fronteres i és habitual menjar síndria a l’hivern, abans seria impensable.
I dels preus, què m’explica?
Crec que sempre hem tingut un preu mig, ni car ni barat, i a Montcada, a diferència d’altres mercats on hi he estat, mai m’han regatejat ni un cèntim. De tota manera, des que es va posar en marxa el canvi de moneda venem molts productes a un euro des de fa anys, no podem posar-los cars i, ara amb la crisi, encara menys.
Ha pensat mai a muntar un botiga?
Fa anys, una botiga d’alimentació de Montcada ens van oferir instal·lar-hi un espai per vendre verdura, a canvi d’un percentatge dels meus ingressos. Li vam dir que no perquè això hagués suposat perdre qualitat de vida. Ens hauríem d’haver llevat molt d’hora al matí per anar a comprar a Barcelona i estar tot el dia enfeinats. Ara, quan no venim a Montcada, ens llevem a les 8 i a les 17h ho tenim tot fet. Com deia el meu pare, del que es tracta és de menjar poc i pair-ho bé.
Però la vida als mercats ambulants tampoc no ha de ser fàcil.
La vida als mercats és molt cansada i especialment en el meu sector. Passes fred a l’hivern i calor a l’estiu.
Per què s’ha quedat amb Montcada d’entre tots els mercats on anava?
Perquè és on vaig començar i la clientela m’ha tractat molt bé, súper bé diria. En tots els anys que porto aquí ningú pot dir que l’he enganyat. Hi ha dones que em donen el moneder perquè jo directament agafi els diners que m’han de pagar!
Recomanaria algú a dedicar-se a l’agricultura com a forma de vida?
Sincerament, no. Puc dir clarament que fa anys que no estalvio un cèntim, amb el que guanyo cobreixo les despeses i prou. El camp és molt esclau i els beneficis són pràcticament inexistents. Un dels meus gendres es va quedar a l’atur i em va proposar fer d’agricultor. Li vaig fer treure del cap. Quan la meva dona i jo ho deixem, la parada tanca. El que sí recomano és que la gent tingui un hort com a afició.
Nova secció de videopòdcast amb entrevistes a laveu.cat
El barraquisme centra la reunió de treball de les policies de cinc municipis
Mas Rampinyo viurà la seva Festa Major del 26 d’abril a l’1 de maig
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades