“La gent al·lucina quan li explico a què em dedico”

 

Vostè és conscient que la seva feina, per a la resta de la humanitat, és pura ciència ficció?

La veritat és que quan explico de què treballo a la gent li sembla molt curiós o posa cara de pòquer. Però crec que el que sorprèn més és l’àmbit al que es dedica l’empresa, fer robots humanoides, perquè, en definitiva, un taller mecànic funciona de la mateixa manera a tot arreu i jo ja tinc experiència en aquest sector.

Què és el que fa, exactament?

Porto la mecànica dels robots a través de les indicacions dels enginyers. Sí que és cert que aquesta empresa és molt curiosa. Hi treballem 24 persones entre catalans i de la resta de l’Estat, a més d’hongaresos, italians, alemanys, veneçolans i anglesos.

I com s’entenen?

Parlem en anglès, tot i que jo no el domino del tot. Després de viatjar arreu del món per la meva anterior feina em defenso, però reconec que és una de les meves assignatures pendents. Ara també he començat a estudiar la llicenciatura d’enginyeria mecànica. Tinc l’FP II d’electromecànica industrial.

Expliqui’m això dels viatges.

Abans d’entrar a Pal Robotics vaig ser mecànic industrial durant 9 anys –en porto 16 dedicat a aquesta feina– en una altra empresa que treballava a nivell internacional. Havia de muntar màquines a tot arreu i en el 90% de les vegades viatjava tot sol. Això em va donar molta experiència i em va ajudar a trobar la feina actual.

Però ara també marxa fora.

El nostre principal client és el Royal Group d’Abu Dabi, el responsable del qual és un xeic. Ens va encarregar un robot i els hi vam portar el Reem, que es mou amb amb rodes, és de color blanc i la part superior és similar a la d’un humà. Navega gràcies a sensors d’ultrasons i làsers i si l’introdueixes un codi amb un plànol, és capaç de superar obstacles. L’any vinent, si tot va bé, crearem allà una línia de producció. L’objectiu de l’emirat és fer servir els robots a punts d’informació d’hospitals, recepcions d’hotels o centres comercials…

I això és el que li van demostrar als xeics d’Abu Dabi.

Al desembre passat vam anar 10 dies al país –després hi vaig tornar al gener una segona vegada– per presentar el robot. He de dir que tot allò que ens imaginem o sabem dels Emirats Àrabs sobre el luxe és absolutament cert, perquè els xeics viuen en condicions estratosfèriques. Només us diré que nosaltres vam fer la demostració a la sala de cinema del Palau! Jo, que acostumo a treballar entre greix, vaig haver de fer la presentació vestit d’Antonio Miró i amb corbata.

I en què va consistir la prova?

Vam fer veure que la sala de cinema era un hotel i el robot presentava a un dels xeics la instal·lació, li donava la clau i el portava a la seva habitació mentre li explicava quins atractius turístics té Abu Dabi i li oferia la possibilitat de fer una videoconferència. També vam recrear que el xeic visitava el Ferrari World, un dels principals punts turístics de l’emirat i el robot fins i tot li va detallar què podia dinar en aquest espai. Al final, els presents van voler fins i tot comprovar que el Reem fos una màquina i no portés ningú dins!

I és que fins i tot parla!

Hem apostat per un robot que interactiu amb la gent. Un dia el vam portar al centre comercial de Glòries, a Barcelona, per veure com reaccionava el públic i la veritat és que la gent s’espantava una mica. En canvi, vam fer el mateix a Abi Dabi i la gent se li acostava, va ser un show. És curiós veure les diferents reaccions en funció de les cultures.

Entre tanta modernitat, estarà totalment al dia de les noves tecnologies?

Doncs la veritat és que tinc un perfil a Facebook que no faig servir gairebé mai, restauro bateries dels anys 70 i tinc dues motos també d’aquesta època.

En definitiva, que en la seva vida personal té altres passions molt diferents.

La música és una d’elles. Ara toco la bateria a ‘La máquina de escribir’, un grup on hi ha més components de Montcada. Vam actuar al Kursaal dins del cicle ‘Montcadasons’.