‘La inspiració arriba quan estàs treballant’

Sempre ha tingut clar que es dedicaria a l’àmbit artístic?
Des de la infància, era molt fan de Pixar i tenia clar que volia fer alguna cosa artística. És una professió molt maca, però inestable, a no ser que entris a una productora gran. He tingut èpoques sense feina, però les he aprofitades per preparar el meu portafolis. Aquí no hi ha tanta indústria com als Estats Units, on està Disney o Pixar, però també hi ha bones oportunitats. Si vols un gran currículum on apareguin grans productores has de marxar fora.
A casa li van donar suport? 
Tinc molta sort perquè m’he criat en un ambient favorable a les arts. El meu pare és com Leonardo da Vinci, sap fer de tot. La meva mare treballava a l’estudi d’un dibuixant que feia feines per a Disney i em portava amb ella. Els treballadors em donaven els dibuixos rebutjats perquè jo els pintés. Els meus avis també han cregut sempre en mi.
Loguén no és el seu cognom real.
No, aquest és el meu cognom artístic –el real és García. El seu origen va ser una equivocació a l’institut, quan vaig entrar a la classe de francès per error i el professor va pronunciar el meu nom afrancesat i tots els nens van riure. Un amic de la universitat a qui vaig explicar aquesta anècdota, em va dir que Loguén sonava bé com a nom artístic i me’l vaig quedar. Així és com li vaig donar la volta a un episodi de bullying.
Va estar cinc anys en una empresa de joguines.
Sí, dibuixava nines i nadons, però em faltava alguna cosa. Quan l’empresa em va donar l’oportunitat de passar al depar­tament d’animació, no ho vaig dubtar. Però, finalment, vaig marxar perquè les nines van tenir tant d’èxit, que la pressió va ser insuportable. Allà vaig aprendre que els gustos infantils són molt diferents segons les cultures. A Alemanya, per exemple, agraden molt els jocs de construcció, mentre que als països mediterranis es decanten pels que tenen un rol de criança i cura.
I ara ha passat als videojocs.
Sí, ja feia temps que era una porta que volia creuar i Barcelona és una de les ciutats europees més importants pel que fa a la producció de videojocs. El que faig a Social Point és com jugar a The Sims, perquè em dedico a dissenyar habitacions d’un joc per a mòbil, que es diu ‘Match in Paris’. He hagut de canviar a un estil més realista adreçat al públic adult.
Es defineix com una ‘concept artist’. En què consisteix?
A grans trets, és un dibuixant que genera mons, personatges i accessoris. Quan vaig pel carrer o en el tren a vegades em passa que veig persones que em resulten molt ‘cartoonitzables’, és a dir, que presenten uns trets que faciliten poder-los convertir en un personatge.
És disciplinada en la seva feina o funciona en moments d’inspiració?
Sóc disciplinada i en poc temps faig molta feina quan m’hi poso. Però, com deia Picasso, la inspiració arriba quan estàs treballant i els terminis d’entrega també t’ajuden a avançar. 
Ha viscut alguna situació de bloqueig creatiu?
Sí, de vegades m’ha passat. Fer classes de guitarra va ser una de les teràpies que em va recomanar la psicoterapeuta. L’ambient de l’Aula Municipal de Música em recorda al que es creava a Belles Arts o al que hi havia a casa, perquè el meu pare és un apassionat de la pintura i de les arts.
Algun somni per complir?
Sempre he volgut treballar a Pixar o Disney, però implicaria marxar-me d’aquí i m’agrada viure a Montcada. 

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: