‘La nostra raó de ser és que tothom pugui jugar a futbol’
Manel Trias fa pocs dies que ha deixat la presidència de l’Escola de Futbol de Montcada, una entitat a la qual pertanyia des de la seva fundació, ara fa 7 anys. Va ser un dels impulsors de la unió entre les diferents escoles de futbol de la ciutat i, des de llavors, ha treballat perquè qualsevol infant pugui practicar l’esport rei al municipi. Trias se’n va amb una escola plenament consolidada que aquesta temporada ha comptat amb més d’una vintena d’equips i uns 350 jugadors amb edats compreses entre els 3 i els 18 anys. Aquest montcadenc sempre ha estat vinculat al món del futbol, de més jove com a jugador, després com a directiu i ara assegura que té previst continuar a l’equip de veterans de l’Escola. El substitut de Trias a la direcció de l’EF Montcada –que la temporada vinent celebrarà eleccions per escollir nova junta– és el vicepresident, Antoni Sánchez.
Per què deixa la presidència de l’EF Montcada a un any de celebrar les pròximes eleccions?
Problemes de temps i de dedicació. Sóc de les persones que creu que no paga la pena ser-hi si no estàs a totes. A més, la renovació també és positiva, és important deixar pas a la gent jove. No tinc afecció al càrrec.
Se’n va satisfet de la feina feta?
El balanç és molt positiu. Va ser difícil fusionar les dues escoles de futbol que hi havia al municipi, però el projecte està plenament consolidat. Hem anat creixent any rera any i enguany ja hem estat uns 350 infants.
Durant els set anys a la junta de l’Escola, els cinc últims de president, ha complert els objectius que s’havia marcat?
A grans trets sí. La nostra raó de ser des del començament és que qualsevol infant del municipi pugui jugar a futbol independentment dels seus recursos econòmics i la seva qualitat.
I algun tema que se li hagi quedat al tinter?
La qualitat. És complicat compaginar els diferents nivells dels jugadors a l’entitat. Per això, hem anat creant dos o tres equips per cada categoria. Però sí que és cert que els més bons se’n van a equips més importants. Venen a buscar-los i se’ls emporten.
Com es pot evitar aquesta fuga de talents?
Tenint equips a les categories més altes, però això és qüestió de temps o de diners. Per posar un exemple, el Mercantil de Sababell ha fet 100 anys! Compara’t amb ells no fa res que hem començat. També es pot arribar a aquest punt amb molts diners, però aquest no és el nostre cas i més tenint en compte com està el panorama en l’actualitat.
Per cert, com es financia l’EF Montcada?
Bàsicament amb les quotes que paguen els jugadors. També rebem una subvenció de l’Ajuntament i tenim diversos espònsors. Precisament la idea de crear una escola de futbol sense equip amateur va ser per evitar que els més petits financiessin els fitxatges de jugadors de fora per al primer conjunt.
Al llarg d’aquests set anys, l’EF ha signat diversos acords amb clubs locals que tenen equips sèniors, que s’han acabat trencant. Sense anar més lluny, l’Escola ja no serà filial del CD Montcada cara la temporada vinent i signarà un acord amb la UE Sant Joan. Per què?
El conveni amb el club verd tenia sentit quan tenia un juvenil a una categoria més amunt que nosaltres, però això no passarà la pròxima lliga, que els dos juvenils hi seran a Primera Divisió. D’altra banda, la Unió ens va demanar signar un acord de col·laboració perquè, en haver pujat, necessita tenir planter per jugar la temporada vinent a Segona Catalana. Hem anat amb qui ens necessitava.
Des de fora dóna la sensació que no hi ha bona sintonia entre els diferents clubs de futbol de la ciutat. És així?
Crec que no s’ha aconseguit unificar criteris i objectius, em sap greu que no s’hagi pogut concretar un projecte més unitari. Tothom vol la seva parcel·la, el seu protagonisme, i que consti que això és molt lícit, eh?
Què és el que més li ha agradat del seu pas per l’Escola?
La il·lusió dels infants per jugar a futbol. Un dels moments més especials és quan fem la festa fi de temporada, on ens retrobem tots: jugadors, les famílies, els entrenadors, els directius…
I el que menys?
L’actitud d’alguns pares, que es creuen que els seus fills són els millors i que ells saben més que l’entrenador. No se n’adonen que amb aquesta conducta embruten i condicionen la pràctica d’aquest esport. De vegades, m’agradaria que els partits fossin a porta tancada, sense públic! (riu).
Què li diria a un noi o noia que vol jugar a futbol?
Que jugui a futbol per passar-s’ho bé, que aquesta sigui la seva màxima aspiració. També li recomanaria que fes amics, tant entre els companys del seu equip com els dels altres clubs.
I a la junta que ara presideix Antoni Sánchez?
Que continuï com fins ara, treballant amb unitat i sense protagonismes. Penso que perquè els projectes funcionin és important que hi hagi esperit d’equip.
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades
La pluja respecta la Fira de Sant Jordi, que registra força afluència de públic
Gran paper dels clubs locals al Campionat Comarcal de Gimàstica rítmica
Tretze podis de l’EN Montcada a la quarta jornada del Campionat Comarcal de natació