“La processó uneix un grup de persones ben diferents”

Com i quan va decidir entrar a la Confraria?

Va ser una mica per casualitat. La meva mare i una tieta van ser del grup pioner que va posar en marxa la processó i al tercer any, quan van comprar el tron de la verge, es van adonar que pesava molt i no el podien carregar. Aleshores vaig decidir entrar-hi per fer-lis un cop de mà.

Cal tenir una devoció especial per participar a la processó?

No necessàriament. Jo no em considero una persona devota ni tampoc religiosa però tinc una base cultural cristiana. A casa dels meus avis, sempre hi ha hagut imatges de la Mare de Déu.

Així, hi pot desfilar tothom que hi vulgui?

És clar! A la confraria hi tenen cabuda les persones religioses i les que ho fan com jo, per tradició. L’únic que cal és tenir respecte per uns costums i ganes de voler treballar en equip. Això vol dir deixar de banda les individualitats i anar tots a una. Per exemple, els ‘costaleros’ i ‘costaleras’ han de seguir tots el mateix pas, si no, podria prendre mal algú perquè el tron pesa molt. També cal un temps de preparació, d’assaigs, que dura ben bé tres mesos.

Quin és el perfil dels participants?

Hi ha gent de totes les edats i amb circumstàncies de vida ben diferents. Això és el que realment m’agrada. Aquí coincideixo amb persones del barri amb les quals segurament no tindria cap mena de relació si no fos pels moments que compartim preparant la processó. Tenim des d’una nena de 14 anys fins a altres que passen dels 60. També hi ha vàries generacions de la mateixa família, com és el meu cas, en què hi participem els avis, els pares i els nets. Les portes són obertes a tothom que hi vulgui venir.

La gent és respectuosa quan veu passar la imatge de la verge?

Sí. I un dels moments més impactants i que realment emociona és quan traiem la imatge de l’església. Durant uns minuts es fa un silenci que posa els pèls de punta. També impressiona veure tanta gent al carrer, alguns per devoció, d’altres per curiositat i cada cop més gent de fora perquè aquesta és l’única processó que es fa pels municipis dels voltants el divendres de Dolors.

I per què creu que ha arrelat a Can Sant Joan?

Perquè aquest sempre ha estat un barri d’immigrants, on hi ha molta barreja de cultures, el que el fa molt ric en tradicions que, a més, es viuen amb respecte per part de tothom. Jo sóc catalana amb arrels cordoveses i murcianes i igual puc estar a la processó que ballant una sardana i això, sens dubte, m’enriqueix com a persona.

No és necessari, doncs, ser practicant per sortir a la processó?

Com he dit abans, l’únic que cal és ser respectuós i valorar el treball en equip, aprenent dels altres i sense jutjar ningú. Totes les religions, en essència, compateixen els mateixos valors, és després quan intervé l’ego que tot es desvirtua. Jo tinc una ment oberta i visc aquest moment d’espiritualitat tant participant a la processó com meditant en un monestir budista.

I tot ho viu amb la mateixa passió?

Sí. Per a mi hi ha els mateixos valors a la confraria que a Vínculos Ahimsa, l’ong de la qual sóc sòcia fundadora des de l’any 1999 i amb la que voluntàriament vaig passar tres mesos a Nicaragua coordinant els projectes que duem a terme conjuntament amb la fundació de país que porta el mateix nom. El primer, una escola de famílies per ensenyar els pares models d’educació per als seus fills, que actualment forma part de la política social del Ministeri d’Educació de Nicaragua, i el segon, una casa social al barri Memorial Sandino amb menjador infantil i biblioteca, entre d’altres serveis. A més, a banda de treballar com a administrativa, sóc mestra de reiki des de fa 6 anys i estudiant i practicant de ‘chacradiagnosis’.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: