‘La veritable història la construeix gent anònima’

Francesc López i Román s’estrena com a president de l’Associació Cultural Montcada

Francesc López, davant del local de l'ACM, al carrer Major
Laura Grau

L’Associació Cultural Montcada (ACM) –antiga Fundació– inicia una nova etapa amb Francesc López i Román al capdavant de la junta. Metge de professió i amb un ampli bagatge cultural, es considera un humanista en el sentit ampli de la paraula. L’interessa tot allò que té a veure amb la condició humana, especialment en la vessant de la creació. La seva curiositat per les diferents cultures l’ha dut a viatjar per països de tots els continents, però la seva activitat principal sempre ha tingut com epicentre Montcada, participant activament en entitats com l’Associació de Joves contra l’Atur que va existir al municipi als anys vuitanta; el grup de teatre Arturo Calvo de l’Abi –actualment Teatrac– i els Amics dels Museu, entre d’altres. Ara assumeix amb responsabilitat i il·lusió la presidència de l’ACM, de la qual ja n’era soci des dels inicis i cronista habitual a la revista de divulgació històrica ‘Quaderns’.

Què suposa per a vostè assumir la presidència de l’ACM?
Per a mi l’ACM ha esdevingut un lloc familiar des de fa molts anys. El vincle de coneixença i amistat que he mantingut amb tots els membres de l’entitat ha estat un fet natural. He de posar en valor l’estimació d’aquestes persones per Montcada i Reixac i la seva història. Potser això és el que més pes ha tingut a l’hora de posar-me al capdavant de la nova junta. Suposa assumir el compromís d’un relleu generacional amb una història de quaranta anys de feina ben feta.
Quins són els principals reptes que afronta l’ACM en aquesta nova etapa?
A més de continuar sent dipositaris de documentació històrica local, promoure actes culturals  i publicar la revista Quaderns, volem donar a conèixer l’associació i la seva tasca, utilitzant les noves tecnologies i, principalment les xarxes socials; establir ponts de col·laboració amb altres organismes, entitats i associacions –amb especial atenció als grups de nouvinguts que tinguin interès en conèixer la nostra història– i, per últim, tenir representació en aquells grups que treballin per la recuperació de la memòria històrica i la preservació del nostre patrimoni.      

M’agrada conèixer les persones, parlar-hi i saber què les amoïna, quin trastorn pateixen i dissenyar tot tipus d’estratègies per alleujar les seves dolències i restablir la salut. 

Vostè col·labora habitualment amb la revista ‘Quaderns’. Quins aspectes l’interessen més de la història?
La història em fascina ja que fonamenta la realitat actual i ens transporta cap el futur. La història amb majúscules la fan persones que destaquen per la seva trajectòria, però la veritable història la construeix gent anònima i està teixida amb l’esforç i l’afany de la ciutadania. Les petites històries de cadascú poden ser tan interessants com les de grans personatges.   
Una altra faceta seva és la d’actor amateur. Com neix aquesta afició i què li reporta?
Quan es va reprendre el Grup Escènic Arturo Calvo de l’Abi ara fa alguns anys, vaig assistir a la primera representació que van fer, l’obra ‘Ninette y un señor de Murcia’, de Miguel Mihura. Hi actuava una  amiga meva i em va agradar tant que m’hi vaig enganxar i des d’aleshores no he parat. A nivell personal ha estat un encert ja que l’experiència de pujar a l’escenari m’ha resultat útil a l’hora de parlar en públic, fer conferències, donar classes i, també, en el meu dia a dia. És una pràctica que recomano a tothom, principalment al jovent.
En general, li atrauen les Humanitats.
Sí, vaig créixer envoltat de música, pintura, escultura i llibres. Sempre m’ha interessat saber-ne més, conèixer el per què de les coses… Amb només 14 anys marxava tot sol a descobrir llocs i ciutats, visitant museus, palaus, esglésies, etc… El meu altre interès era la ciència, la botànica, la biologia i la medicina. Ja de més gran vaig voler trepitjar indrets del món dels quals n’havia sentit parlar i d’aquí la meva afició per l’etnologia, que m’ha dut a viatjar per països de tots els continents.
Té una consulta a Montcada. Què és el que més li agrada de la seva feina com a metge?
La medicina per a mi és una passió. Vaig tenir clar que volia estudiar Medicina des de ben jove.  L’ésser humà és un compendi de raciocini, creativitat i sensibilitat. I poder ajudar les persones a gaudir d’una salut òptima per desenvolupar  les seves aptituds suposa per a mi una recompensa extraordinària. 

Deixa un comentari