Parlem de: SANT JORDI- CEVOS- BLOCS SIVIS- PAU MATEU- CORFBOL/AEE MONTSERRAT MIRÓ- SERVEI LOCAL DE CATALÀ- SARA BANAL- ESCOLA ESPECIAL- CORFBOL- HOLCIM-

‘L’afecte de l’alumnat és el més gratificant de la feina’

La directora de l’escola Reixac dels últims 12 anys s’ha jubilat a final d’aquest curs després de gairebé quatre dècades dedicada al món de l’educació, la meitat de les quals ocupant càrrecs directius. Heidi Gabarrón ha tingut l’oportunitat de treballar des de diverses vessants, ja que primer va començar com a auxiliar administrativa a un institut de Santa Coloma de Gramanet fins que, al 1988, va aprovar les oposicions de mestra. La seva primera destinació va ser Ripollet, on va passar set anys, després va ser una dècada a la Garriga –5 anys a l’equip directiu com a secretària– i al 2005 va arribar al centre montcadenc, on ha estat tres anys de cap d’estudis i 12 com a directora. Heidi assegura que ha gaudit d’una vida laboral “plena i vocacional”, i destaca el gran esforç que van fer els seus pares perquè tant ella com la seva germana puguessin estudiar una carrera universitària.

Heidi Gabarrón s'ha jubitat aquest curs després de 40 anys dedicats a l'educació
Sílvia Alquézar
Quin balanç fa després de gairebé quatre dècades dedicada al món de l’educació?
Soc una privilegiada. He tingut molta sort de poder triar aquesta professió, que és totalment vocacional. M’han agradat molt les dues vessants on he treballat. Les tutories i el fet d’estar en contacte directe amb els infants et dona més gratificacions que no pas el despatx, però la part de gestió m’ha ajudat a tenir una amplitud de mirada respecte tot el que m’envolta. La meva feina m’ha omplert i m’ho he passat molt bé. 
 
Com ha canviat la professió?
El canvi ha estat abismal. Recordo els primers anys quan, fins i tot, ens donava temps de fer un curset de natació en la franja del migdia. Això ara seria impensable perquè invertim moltes hores en el traspàs d’informació i els processos de reflexió. Els professionals necessitem una mica de repòs per consolidar els nous projectes. Et posaré un exemple. Fa uns anys ja vam fer un gran esforç per tenir una altra mirada en els informes de les qualificacions, però el curs vinent es torna a posar aquest tema sobre la taula perquè hi haurà canvis. No ho acabes de pair, que ja ho has de tornar a canviar.
 
Parlant de canvis, com es presenta la implementació del nou currículum a partir de setembre?
Serà un procés complex, però crec que a Catalunya ja anem força avançats en la introducció d’aquest nou model d’educació més competencial i per projectes. El problema de tot plegat és que el Departament d’Educació no escolta el clam de la comunitat educativa, li falta tenir més complicitat amb el professorat.
 
Aquest curs va acabar amb vagues i començarà amb noves convocatòries. Què reivindiquen?
La llista de demandes és llarga, però sobretot m’agradaria destacar que l’escola ha de tirar endavant amb una implementació més àmplia de plantilles i recursos cap a la inclusió. Hi ha un gran decret en aquest tema però, si no va acompanyat d’un augment dels recursos humans, es quedarà en paper mullat. Tot funciona gràcies a la implicació dels professionals. 
 
S’ha baixat el nivell educatiu?
No ho crec. Estem endinsant-nos en metodologies més obertes, on la classe magistral ha passat a la història. En l’actualitat, l’alumnat és el protagonista, el centre de l’educació. A les escoles i municipis que tenim realitats socioeconòmiques més difícils o amb més alumnes amb necessitats específiques ens cal comptar amb més recursos per atendre la diversitat.
 
La docència està prou valorada?
Potser no, perquè encara hi ha gent que creu que tenim moltes vacances tot i que, per sort, no tothom pensa així. Les metres fem a casa molt treball que no es veu. Crec que a partir de la pandèmia moltes famílies s’han adonat del paper que juguem en la societat. 
 
Què farà a partir d’ara?
Aquest és el gran repte, la gran por. Encara no m’ha donat temps a organitzar-me, però m’agradaria fer activitats que he hagut d’aparcar durant aquests anys com tocar la guitarra, fer pintura, fotografia, esport…
 
Li farà il·lusió retrobar-se amb exalumnes i famílies pel carrer?
Sí! M’encanta que em saludin i se n’alegrin de veure’m. El que més valoro d’aquesta feina és l’afecte i l’espontaneïtat dels infants i les grans amistats que he fet a tots els centres on he treballat. Aquest curs he perdut el meu pare i m’hauria agradat compartir amb ell la meva jubilació. Crec que estaria orgullós de veure la felicitat que m’ha reportat la gran quantitat de mostres d’estimació que he rebut en aquest final de curs tan especial. La veritat és que no tinc prou paraules d’agraïment.
Seccions:
A fons
Etiquetes:

Deixa un comentari

Les més vistes