L’Associació d’Antics Alumnes de La Salle, referent de la vida escolar i cultural

L’ escola de La Salle a Montcada va ser fundada el 1910 pel Patronat de la Niñez Escolar, un ens impulsat per dones de la burgesia que estiuejava al municipi. El seu objectiu era crear un col·legi que oferís una educació de base cristiana per als infants més desfavorits. Durant més d’un segle, ha estat una escola referent en la història del municipi, per la qual han passat diverses generacions de montcadencs. El fort vincle entre el centre i l’alumnat es va traduir en la constitució el 1918 de la primera Associació d’Antics Alumnes (AAA), una entitat que va exercir un paper destacat en la vida escolar i cultural de Montcada fins a la seva desaparició, el 1985.

Fets tràgics

L’activitat de l’AAA es va veure interrompuda el 1936, arran de l’assassinat de cinc dels set germans de la comunitat, coincidint amb l’inici de la Guerra Civil. A partir d’aleshores, el col·legi funcio­narà com a escola laica fins al setembre de 1939, any en què es va reactivar el Patronato de la Niñez Escolar, amb l’arribada de nous germans. No serà fins al 1947, que l’AAA es reorganitza i reprèn la seva activitat. El 1958, impulsarà la creació de l’ensenyament de Batxillerat. Des dels anys trenta, l’entitat editava regularment una revista, vinculada a l’activitat escolar. La publicació va viure un dels seus millors moments als anys setanta. Entre els components de l’equip de redacció hi havia artistes com Joan Capella –que hi feia la part gràfica i les il·lustracions– i altres personalitats destacades com Jaume Relat, Moisés Vilalta, Jordi Capdevila i Ferran Vallespinós.

En la recta final de la dictadura l’AAA, va promoure actes de contingut polític, com un homenatge al músic Pau Casals, un concert de Lluís Llach i les actuacions de grups de teatre d’avantguarda com Els Joglars i Dagoll Dagom. També va donar aixopluc als Amics del Cinema Amateur de Montcada, entitat fundada per Manel Lahoz. Tota aquesta activitat va anar minvant amb la implantació de la democràcia, la formació de partits polítics i l’aparició de les associacions de pares.

A favor de la Llei d’Amnistia de 1977

En ple debat sobre la nova Llei d’Amnistia actual, rescatem de l’Arxiu Municipal un document presentat per l’AAA de la Salle el 3 de febrer de 1976 a l’Ajuntament de Montcada en què demanava a l’alcalde d’aleshores, Jaume Salvatella, “que se sirva proponer en el próximo Pleno municipal la petición de amnistía para todos los presos y exiliados políticos”. L’entitat se sumava així al sentiment expressat per nombrosos col·lectius i corporacions que veien en la concreció de l’amnistia, “el primer paso hacia una sociedad más libre y democrática”. Aquesta no devia ser l’única associació que va fer el mateix requeriment, ja que pocs dies després, el 16 de març de 1976, el Ple acordava per unanimitat elevar la petició al cap de l’Estat i al president del Govern. Finalment, aquella llei històrica –i també polèmica perquè va comportar la impunitat dels crims comesos pel règim franquista –es va aprovar el 15 d’octubre de 1977.