“Les dones tendim a no valorar prou la nostra feina”

Això de ser empresària ha estat per vocació o per tradició?

Per branca materna, vinc d’una nissaga de dones que han tingut negoci propi. La meva àvia era cossidora i la meva mare va muntar una botiga de marroquineria. Quan el meu pare va marxar de casa, també va haver d’assumir la direcció de l’empresa familiar dedicada a la neteja de clavegueram que és la que actualment dirigim la meva germana i jo.

I li agrada la seva professió?

Sincerament, cap de les dues ens hi volíem dedicar i inicialment ho va fer la nostra germana gran, però, mica en mica, ens vam anar implicant fins a fer-nos càrrec del negoci. De ben jovenetes ja anàvem amb els operaris de l’empresa a ajudar a fer la recollida d’escombraries pels polígons i, excepte conduir els camions, hem fet de tot.

El sector a què es dedica la seva empresa és eminentment masculí. Ha estat difícil fer-se un nom com a directiva?

Ara ja ens coneixen i no tenim cap problema en aquest sentit, però fa uns anys sovint havíem de fer creure a alguns clients que el cap del negoci era un home.

I amb els treballadors com és la relació? Accepten bé que els mani una dona?

Crec que la meva plantilla em respecta i està contenta amb la direcció. Hi ha 10 operaris homes i 5 dones a administració i tenim, en general, una bona relació i un bon ambient de treball.

I és mèrit de la direcció?

Doncs no negaré que, per a mi, és molt important que els treballadors es trobin a gust perquè això reverteix en benefici de tots. Les empreses no som ong, el nostre objectiu és fer calers, però això no vol dir que calgui dirigir el personal amb prepotència. A mi m’agrada parlar amb els meus treballadors, tenir en compte la seva opinió. D’altra banda, progressivament hem anat introduint canvis per conciliar la vida familiar i laboral que han resultat molt positius. En un context de crisi, en què no pots gratificar l’empleat econòmicament perquè els ingressos han baixat, poder-los compensar amb temps lliure per gaudir de la seva vida personal és també una bona fórmula.

Quin perfil creu que ha de tenir una bona empresària o directiva?

Ha de tenir intel·ligència emocional per saber motivar i il·lusionar els seus treballadors. El líder ha de baixar a la sorra, conèixer el negoci des de baix i tenir en compte les aportacions del personal.

Aquesta visió trenca amb la imatge tradicional del cap autoritari i masculí. Les dones tenen una altra manera de fer?

Penso que no és tant una qüestió de gènere com de persones però sí és cert que les dones tenim una altra sensibilitat. Els homes són més pràctics i directes a l’hora de prendre decisions, mentre que nosaltres donem més voltes a les coses. Som més conciliadores i tenim més predisposició a resoldre els conflictes per la via de l’empatia.

Així, no comparteix la creença popular que els homes estan més preparats que les dones per ocupar càrrecs directius?

Hem de trencar amb aquest estereotip que respon a una qüestió cultural. Durant molts anys, la dona ha estat invisible, dedicada a la cura dels fills i a la llar. Sortosament això està canviant però encara tendim a no valorar prou la nostra feina, a no creure en les nostres pròpies possibilitats i, en bona part, depèn de nosaltres canviar aquest “xip”. Necessitem fer pinya i donar-nos suport mútuament, per això crec que des d’Asdem podem fer una bona tasca en aquest sentit.

Sent exclusiva per a dones, es tracta d’una associació feminista?Crec que el terme feminista sovint s’utilitza de manera pejorativa. Nosaltres no pretenem atacar ni anar en detriment de l’home perquè els nostres interessos, en definitiva, són comuns. El que volem és actuar en defensa del col·lectiu que representem sense haver de trepitjar ningú.